LES NOVES VEÏNES DE LES ALÍCIES

Cada Ocell el seu niu se’l fa bell

Refrany català

Fa jornades que es respiren aires de primavera i cada cop s’escolten més cants d’ocells a través de les finestres. El mateix dia tornant de vacances, vam veure voltar un ocell de colors groguencs al plataner de davant de la classe. Uns dies enrere, l’ajuntament va instal·lar en aquest arbre una caixa niu. La idea d’aquesta instal·lació va ser un projecte d’aula de les Tanits el curs passat i que a hores d’ara està donant els seus fruits.

Durant aquesta primera setmana, no vam poder evitar dirigir la mirada cap als dos inquilins, cada cop que es troben al voltant de la caixa niu. Els observem traginant troncs petits, branquetes, manyocs de pèls i ho van introduint dins del petit forat per on s’accedeix a la seva nova llar. Ens quedem embadalides veure’ls treballar en equip de valent i escoltant el seu cant tan característic. Però de quin ocell es tracta?

Font: SIOC | Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya

 

Consultem una miniguia de camp “125 Ocells de Catalunya que cal conèixer” d’en Toni Llobet i Josep Lluís Copete i ens ajuda a descobrir de quin ocell es tracta, la Mallerenga Carbonera. Quina il·lusió haver-la identificat, però no en sabem gairebé res d’aquest ocell. 

Amb aquesta oportunitat davant dels ulls, les Alícies ens engresquem a fer una cerca d’informació exhaustiva sobre aquesta parella. Amb l’ajuda d’una infografia on trobem tots els passos que cal seguir per buscar informació a la xarxa. Ens posem en parelles i, amb el suport d’una fitxa, anem recollint les dades tals com: nom científic, de què s’alimenta,  on acostuma a viure, mesura, pes, materials per fer el niu, etc. La font digital escollida per fer la cerca ha estat “Plantes i Animals del nostre entorn”.

Aquesta experiència ha estat una oportunitat per aprendre a cercar i seleccionar informació de forma planificada a la xarxa sobre un tema que ens toca molt de prop. I, alhora, a fer un ús segur i responsable dels dispositius digitals, com el Chromebook, per tal de buscar informació treballant col·laborativament. Ara ja podem afirmar que som unes petites expertes en Mallerengues Carboneres. Ara només ens falta esperar poder veure l’imminent naixement dels seus polls.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar el SIOC

Per cert, ens falta esbrinar quina diferència hi ha entre les femelles i els mascles. Ho podeu investigar a la pàgina “Ocells de Jardins“.

OBSERVEM EL CAMPANAR DE RIPOLL

Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat. 

Arturo Graf

Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar. 

Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.

Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza. 

REDACTEM LA RECEPTA DEL KHOBZ

Una recepta no té ànima. És el cuiner qui ha de donar ànima a la recepta. 

Thomas Keller

Com ja sabeu, fa uns dies la mare del Sami ens va ensenyar elaborar pa àrab, però a diferència de la mare del Bruno, no tenim la recepta per poder elaborar aquest pa més endavant. Així doncs, ens neix la necessitat d’escriure quins ingredients necessitem i quins passos cal seguir. 

A la rotllana enraonem sobre la recepta com a un conjunt d’instruccions que descriu de forma ordenada un procés culinari. Per tal d’esbrinar quins passos cal seguir per fer una bona recepta, revisem una colla de receptes publicades a la revista Cavall Fort per poder descobrir la seva estructura; el títol, una breu descripció, ingredients, els passos a seguir i fotografies. 

Revisades les diferents receptes posem l’atenció en la redacció de l’elaboració dels plats, ja que és una de les parts més importants de la recepta perquè cal ser ordenat, precís i descriptiu. Cal tenir present, que una recepta és un text instructiu, és a dir, dona les instruccions precises per poder aprendre a fer alguna cosa, en aquest cas, elaborar la massa i coure el Khobz. 

En fixem en les accions (verbs) que s’utilitzen per descriure els diferents passos que cal seguir i elaborem una llista d’accions que les traduirem al castellà. 

Per tal d’elaborar les instruccions, disposem de 10 imatges que són els deu passos que vam seguir sota les ordres de la Fàtima per elaborar el pa àrab i les relacionem amb alguna de les accions treballades. 

A partir d’aquest suport, les Alicies ja estem preparades per poder descriure quins passos hem seguit per elaborar aquesta delicia. En breu us penjarem la recepta perquè ho pugueu elaborar des de casa. 

ELABOREM KHOBZ

A la classe rebem a la mare del Sami, la Fatima ens ha vingut a ensenyar com s’elabora la massa i es cou el pa àrab. 

Les Alícies ja tenim tots els ingredients preparats per poder iniciar la feina: 2 quilos de farina de blat (400 grams per cada grup) i 5 pastilles de llevat fresc. De la resta d’ingredients, no els hem pogut preparar perquè no sabem les quantitats; la sal, l’oli i el sucre. Ja ho prepararem sobre la marxa. 

A més a més, com ja vam dir en l’entrada anterior, la Fatima ens porta un nou ingredient a qui ella diu “Harina Fina” i en català s’anomena farina de sèmola o sèmola de blat dur. Aquesta farina i la de blat no són el mateix, per la simple raó que s’utilitzen dues espècies de blat diferents. A simple vista ja observem que les dues farines presenten algunes diferències: la farina de sèmola és més gruixuda i té un color groguenc. Bàsicament aquesta farina s’utilitza per elaborar pasta i base de pizzes però també per fer pa, sola o barrejada amb altres farines. 

Ara ja ho tenim tot preparat! Comencem abocant el 400 grams de farina de blat en un bol i la fàtima, a ull, ens afegeix uns 100 gram de sèmola de blat dur per barrejar-ho tot junt. Anem seguint els passos que la Fátima ens va dient, ja que no tenim la recepta per escrit. Trossegem la pastilla de llevat, posem una culleradeta de sal, mitja de sucre i anem abocant, a poc a poc, aigua tèbia per anar amassant.

Després del pati, quan ja hem deixat reposar la massa envolcallada en un drap de cuina, dividim la massa en 5 porcions i la Fatima ens explica com donar-li forma al Khobz. simplement és un pa que té forma rodona però alhora aplanada i va enfarinant la peça amb farina de sèmola. Per acabar, anem col·locant cada pa en una safata de forn i li portem a la Sílvia perquè ens ho enforni a 180ºC fins que els pans estiguin daurats. 

Moltes gràcies per la teva amabilitat Fàtima, agraïm el teu temps i haver-nos ensenyat un pessic de la vostra cultura culinària. 

شكرًا

 

PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER KHOBZ

L’obrador de les d’Alícies no para de treballar, preparant una nova visita a la classe. Aquest cop comptem amb la Fatima, la mare del Sami, que molt engrescada s’ha ofert per venir a ensenyar-nos a fer el pa que ella mateixa prepara a casa, el Khobz. 

El Khobz o el pa àrab és un tipus de pa tradicional que es caracteritza per la seva forma rodona i aplanada, així com per la seva textura suau i lleugerament densa. Aquest pa exerceix un paper fonamental en la dieta y la cultura culinària del Marroc. S’utilitza per acompanyar diversos àpats i com a base d’entrepans. 

La mare del Sami ens facilita alguns dels ingredients que necessitarem per elaborar la massa del  pa. D’entre ells; llevat fresc i 2 quilos de farina de blat. La resta, els tenim a la classe com l’oli, sal i sucre i la Fatima ens portarà un ingredient que compra en una botiga marroquina. 

Donat que som 5 grups i cada un vol elaborar la massa, se’ns planteja una problemàtica que cal resoldre abans del dia de la visita. Tenim 2 quilos de farina de blat que cal repartir entre els 5 grups, com ho fem?

  • El 2 és molt petit per repartir entre 5
  • Podem passar els 2 quilos a grams per fel el número més gros. 
  • Quant són 2 quilos en grams?
  • 1 quilo són 1000 grams. 
  • Doncs 2000 grams de farina hem de repartir entre els 5 grups

Agafem el material manipulatiu que utilitzem per fer càlculs i triem 2 peces vermelles que volen dir 1000, equivalents als 2 quilos. A continuació, les anem intercanviant per les peces de 100. Un 1000 té deu 100. Un cop tenim tots els 100, els anem col·locant un per un a sobre de les bosses simulant cada grup. 

 

Finalment, descobrim que cada grup ha de fer una bossa de 400 grams de farina.

Així doncs, ens disposem a preparar-ho triant la bàscula de 5 quilos per pesar-ho.

Aquesta experiència, poder fer pa àrab, ens ha tornat a portar una situació a resoldre matemàticament com repartir la farina fent càlculs, transformar unitats de mesura  i fer ús de la bàscula.

Comencem a ser unes bones expertes!

EL VIATGE A L’EDAT MITJANA

Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

  • Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
  • Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
  • La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
  • Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
  • Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
  • Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

  • Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
  • Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
  • Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
  • Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
  • M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana. 

CADA DIA OBSERVEM EL TEMPS METEOROLÒGIC

Al març el temps canvia, set cops al dia.

Dita popular catalana

La meteorologia és la ciència que estudia l’estat del temps, el medi ambient atmosfèric i els fenòmens meteorològics i les persones científiques que estudien aquests fenòmens s’anomenen meteoròlegs i meteoròlogues.

A la classe de les Alícies fa 3 mesos que estem observant quin temps fa cada dia que venim a l’escola amb l’objectiu d’aprendre a recollir, organitzar i representar dades per poder extreure conclusions. En realitat, el que estem fent és un treball estadístic.  

Cada dilluns, dues persones s’ofereixen voluntàries per dur a terme la responsabilitat de recollir les dades meteorològiques de la setmana. Cada dia a l’hora del pati, aquesta parella s’encarrega d’observar quin temps fa i quan arriba a classe, diposita un un cigró en un dels 4 recipients que es troben sota el mural de la planificació. Els fenòmens atmosfèrics observats poden ser: sol, sol i núvol, núvol i pluja. 

Al finalitzar el mes, a la Rotllana fem el recompte de cigrons que conté cada pot i omplim una graella anomenada taula de freqüència. Aquest suport ens serveix per entendre millor les dades recollides, ja que mostra el número de vegades que es repeteix cada un dels fenòmens meteorològics. Per tal de verificar que la quantitat de dades recollides són correctes, consultem el calendari del mes que acaba de finalitzar i comptem els dies que hem vingut a l’escola.

Ara que ja portem 3 mesos d’hivern recollint dades, ja podem extreure algunes conclusions comparant dades dels diferents fenòmens entre els tres mesos i oralment els compartim a la Rotllana.

  •  El mes de gener i febrer ha fet més sol que al desembre. 
  • El mes de gener ha estat el més plujós. 
  • Plou molt poc per ser hivern.
  • El fenomen que més es repeteix és el sol i estem a l’hivern. 
  • Els que menys es repeteixen són la pluja i núvol. Plou molt poc. 

Per acabar, cada Alícia representa en un gràfic, concretament en un diagrama de barres, les dades recollides. Aquest gràfic permet comunicar d’una manera més visual, ràpida i directa les dades recollides durant un mes.  

Aquest treball estadístic, permet a les Alícies que siguin capaces de recollir dades per organitzar-les en una taula, representar-les en una gràfica i interpretar-les posteriorment. Després d’aquesta interpretació, els serà possible la comparació amb dades anteriors del mateix tipus i el més important, fomentar el seu esperit crític sobre els resultats obtinguts.  

L’OBRADOR DE LES ALÍCIES

El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida.

Sèneca

Per fi ha arribat el dia, la classe de les Alícies es converteix en una obrador de pa. Rebem amb molt agraïment a l’Elena, la mare del Bruno, que s’ha ofert per venir a ensenyar-nos com elaborar la massa del pa. 

Així doncs, ens posem la bata i ens rentem molt bé les mans per posar fil a l’agulla. Amb l’ajuda de l’Elena i seguint les instruccions de la seva recepta, facilitada uns dies abans, barregem els ingredients: farina de blat, farina de força, sal, llevat i aigua. Ens servim de les nostres mans per homogeneïtzar aquests ingredients fins aconseguir una bona massa. Acabat aquest procés, embolcallem la massa amb un drap de cuina i aprofitem l’hora del pati (30 minuts) per deixar-la reposar. 

Tornant de l’esbarjo, destapem la massa i comprovem que el seu volum ha augmentat. Això és degut a l’efecte del llevat de forner que s’alimenta de sucre i altres components que formen una bombolles que li confegeixen esponjositat al pa. 

Cada membre del grup, obté una porció de la massa i deixa volar la seva imaginació elaborant un rodó o una barra de pa. A continuació, emplenem les safates de forn amb les diferents peces i ho portem a la cuina perquè la Sílvia del menjador el pugui coure a 200ºC fins que agafi color.  

Ara podem afirmar, que ja sabem com elaborar la massa de pa i coure’l al forn. Ha estat una experiència molt enriquidora i tot és gràcies a l’acompanyament de l’Elena i de les ganes de la Colla de les Alícies per esdevenir unes bones forneres.     

 

 

 

Per cert, el pa amb xocolata ens ha quedat boníssim!

 

A LES BRÚIXOLES ENS INTERESSEN ELS NÚMEROS ROMANS

Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.

Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans. 

És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant. 

Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.

Altres coses que hem descobert…

  • Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades. 
  • Els signes V, L i D no es repeteixen. 
  • Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)

Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta: 

  • Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?   

CURIOSITAT

Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?

Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana. 

PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER PA

Tot sembla impossible fins que ho fas.

Nelson Mandela

La mare del Bruno, molt amablement, s’ha ofert per ensenyar-nos a fer la massa del pa. Per preparar aquesta trobada, ens ha fet arribar la llista d’ingredients per tal de poder-los comprar i preparar les mesures correctes. Aquesta és la llista d’ingredients per a cada un dels 5 grups: 

Un cop han arribat els ingredients a l’aula, ens trobem que estan empaquetats. Per tant, hem de preparar les quantitats que ens ha dit l’Elena de cada un dels ingredients. Per això, cada grup disposa d’una safata amb tots els estris per poder elaborar la massa i guardar els ingredients. 

A la classe ens trobem 5 taules. En una haurem de pesar la farina normal, en una altra la de força, en una altra la sal i per últim el llevat. Pel que fa a l’aigua, algunes persones de la classe van portar uns envasos  que ens han servit per mesurar capacitats, és a dir, líquids. Aquest envàs té unes ratlletes que mesura mil·lilitres. Així doncs, preparant l’aigua per fer pa, hem après que 1000 mil·lilitres és un litre.