EDUCACIÓ FÍSICA SOBRE RODES

Lídia Rodríguez07/06/22  

El divendres 3 de juny les Alícies van poder gaudir d’una sessió d’Educació Física molt diferent. Les Alícies van dur a l’escola el seu patinet, la seva bicicleta o bé els seus patins. Però hi havia una consigna molt important, tothom havia de portar un casc per seguretat.

Primer de tot, vam poder rodar a la pista lliurement amb la resta de companys i companyes. Vam compartir espai i vam conviure  tots i totes amb les bicicletes, els patines i els patins. Seguidament, vam fer relleus i per petits grups vam elaborar els nostres propis circuits d’habilitats, els vam fer amb: cordes, cons, cercles… A més a més, si volíem, també podíem dibuixar amb guixos a la pista el nostre circuit. 

Cada grup es va organitzar i autònomament van decidir normes i obstacles. 

Ens ho hem passat d’allò més bé!!

EDUCACIÓ FÍSICA SOBRE RODES

Lídia Rodríguez01/06/22  

El dimecres 1 de juny les Tanits vam poder gaudir d’una sessió d’Educació Física molt diferent. Les Tanits va dur a l’escola el seu patinet o la seva bicicleta. Però hi havia una consigna molt important, tothom havia de portar un casc per seguretat.

Primer de tot, vam poder rodar a la pista lliurement amb la resta de companys i companyes. Vam compartir espai i vam conviure  tots i totes amb les bicicletes i els patines. Seguidament, vam fer relleus i per petits grups vam elaborar els nostres propis circuits d’habilitats, els vam fer amb: cordes, cons, cercles… A més a més, si volíem, també podíem dibuixar amb guixos a la pista el nostre circuit. 

Cada grup es va organitzar i autònomament van decidir normes i obstacles. Hem fet una gran feina en equip!

Ens ho hem passat d’allò més bé!!

EDUCACIÓ FÍSICA SOBRE RODES

Lídia Rodríguez31/05/22  

El dilluns 30 de maig els Rovellons vam gaudir d’una sessió d’Educació Física molt diferent. Vam dur a l’escola el nostre patinet, la nostra bicicleta o bé els nostres patins. Però hi havia una consigna molt important, tothom havia de portar un casc per seguretat.

Primer de tot, vam poder rodar a la pista lliurement amb la resta de companys i companyes. Vam compartir espai i vam conviure  tots i totes amb les bicicletes, els patines i els patins. Seguidament, per petits grups vam elaborar els nostres propis circuits d’habilitats, els vam fer amb: cordes, cons, cercles… A més a més, si volíem, també podíem dibuixar amb guixos a la pista el nostre circuit. 

Cada grup es va organitzar i autònomament van decidir normes i els obstacles. Hem fet una gran feina en equip!

ENS HO HEM PASSAT D’ALLÒ MÉS BÉ! 

A QUÈ JUGAVEN ELS NOSTRES PARES I MARES DE PETITS?

Lídia Rodríguez19/05/22  

En aquest tercer trimestre a Educació Física hem dedicat diverses sessions a jugar i descobrir els jocs tradicionals.

Per fer-ho vam preguntar a les nostres famílies quin era el joc que més els hi agradava quan eren petits. Vam compartir les diferents experiències i ens vam adonar que nosaltres també juguem a molts dels jocs que els nostres pares i mares jugaven quan tenien la nostra edat. Com per exemple, el bote-bote, la comba, la xarranca, de fet i amagar, la comba, el mocador… Al mateix temps, hem pogut gaudir de jocs que no coneixíem, alhora que hem conegut jocs d’altres països. Hem descobert nous jocs per jugar a l’escola, al parc…

Ens ha agradat molt compartir i jugar amb la resta de les Alícies als jocs preferits dels nostres pares i mares!  

MÉS FLORS A L’ESCOLA

Lídia Rodríguez12/05/22  

El grup de la Torre Bellesguard, des de fa unes setmanes, estem treballant en la decisió que vam prendre conjuntament. Després de conèixer la Wangari, de reflexionar i compartir les nostres idees sobre la pregunta: “com podem ajudar la natura?”, vam arribar a la conclusió que la nostra proposta havia d’estar relacionada amb l’escola perquè podríem incidir més directament. 

Cadascú va fer la seva proposta al grup, com per exemple, netejar el pati, plantar arbres… Finalment, la idea que més va agradar va ser: a l’escola no hi ha flors, hi ha pocs arbres i molta pista. Així doncs, vam estar tots d’acord: HEM DE PLANTAR FLORS A L’ESCOLA!

A les següents sessions, vam compartir noms de flors i vam buscar informació sobre aquestes amb els Chromebooks. Cada Tanit va decidir quina flor voldria plantar a la seva torreta. Per estar més segurs de les nostres decisions, vam anar a visitar l’aula de Petits Prínceps perquè sabiem que la Marta Hervàs és una experta en plantes. Li vam explicar la nostra idea inicial i ens va comenta: “les flors que heu decidit són molt maques, però qui les regarà durant l’estiu?”. Com no ens podrem fer responsables d’aquesta tasca durant les vacances, la Marta ens proposa que busquem informació sobre les plantes aromàtiques. 

En parelles i amb el Chromebook, vam buscar el nom de plantes aromàtiques: menta, farigola, romaní, orenga… Vam adonar-nos que són plantes que no necessiten una cura tan diària i que tenien més probabilitats de sobreviure a l’estiu amb menys quantitat d’aigua. Vam estar d’acord en la proposta que ens va fer la Marta Hervàs i finalment escollirem entre les plantes aromàtiques.

El dimarts vinent anirem a comprar les plantes que finalment hem escollit. Per aquest motiu, la Lídia ens ha presentat una primera proposta per treballar: preus, calcular què ens hem gastat, què podem comprar amb un import específic…

 

ENS VISITA UN ESPORTISTA PARALÍMPIC

Lídia Rodríguez28/04/22  

El passat dimarts 26 d’abril, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. 

La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”. El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics. 

Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic. 

Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a l’actualitat, una participació en els Jocs paralímpics d’hivern. 

Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica. 

Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem i ens va presentar el conte que parlava sobre la seva història: Mig adormit. 

Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.

ESPORTS PER PERSONES AMB DISCAPACITAT

Lídia Rodríguez25/04/22  

A les últimes sessions d’Educació Física hem descobert que hi ha esports que s’han adaptat perquè persones amb discapacitat puguin practicar-los. Com per exemple, el futbol, el ciclisme, la natació, el bàsquet, l’atletisme… 

Hi ha esports només per persones amb discapacitat? 

Per saber-ho, cadascú va buscar la informació a casa. Amb aquesta informació hem descobert que hi ha esports que només pràctiques persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Després d’escoltar els companys i les companyes hem après: com es juga, què necessitem, qui el practica… També hem pogut veure un vídeo sobre la boccia i ens ha sorprès, ja que ningú la coneixia. 

A la tornada de les vacances, hem gaudit jugant al goalball. El goalball és un esport per persones amb discapacitat visual. És un esport on el silenci és molt important perquè es juga amb una pilota amb cascavells. Hi ha dos equips: un atacant i un defensor. L’equip atacant ha de fer gol i l’altre ha d’intentar evitar-ho. 

Ens ho hem passat molt bé i ens hem posat a la pell dels esportistes que practiquen goalball.

WANGARI MAATHAI

Lídia Rodríguez09/04/22  

El darrer dia de projecte de comunitat, el grup de la Torre Bellesguard, es va preguntar: “Com podem ajudar a la natura?”. Abans de proposar i decidir una iniciativa, hem conegut una persona que va ajudar a cuidar i recuperar la natura dins del seu país i del seu continent. Va ser tan important que li van concedir el Premi Nobel de la Pau, ella és WANGARI MAATHAI.

Al llarg de dues sessions, hem conegut i investigat sobre ella. Inicialment, hem escoltat per part d’una contacontes el conte: “Wangari y los árboles de la paz”. En aquest hem descobert, que Wangari era una dona africana que viva a Kenya. De petita vivia a un poblat que sobrevivia gràcies a la fusta, va tenir la sort de poder estudiar i la van becar per anar a E.E.U.U. Quan va tornar es va trobar que havien tallat tots els arbres i que les persones tenien molts problemes per trobar llenya per cuinar, escalfar aigua… Així que va decidir que havia de plantar arbres al seu pati i després al voltant del seu poble. Va lluitar perquè no tallessin més arbres, fet que va causar-li l’empresonament. Però, totes les dones que l’havien ajudat es van posar d’acord i van començar a plantar més i més arbres per tota Kenya. 

Un cop hem gaudit del conte, hem conversat sobretot el que ens havia semblat interessant: “va ser molt valenta”, “era injust que estigués a la presó”, “va aconseguir plantar molts arbres”, “és molt important”… I ens ha sorgit la pregunta: on viva Wangari? Sabem que és d’un poble de Kenya, però on és Kenya? Hem agafat el portàtil i hem buscat a Google Maps, Kenya. Hem descobert que està a Àfrica i que està molt lluny de Vilanova. També hem tingut curiositat per saber el viatge que va fer Wangari des de Kenya fins a Estats Units: “és un viatge de 21 hores!! Quasi un dia”, “però Wangari ho va fer amb vaixell”, “va tardar molt més, més d’un dia”…

La segona sessió, l’hem dedicat a buscar informació sobre la biografia de Wangari i ho hem deixat per escrit. Ho hem documentat complementant un tríptic sobre ella: localitzant Kenya al mapa d’Àfrica, llegint sobre la seva infància, cercant l’activitat professional, llegint sobre el seu retorn a Kenya i escrivint sobre els seus actes i la seva lluita. Finalment, hem conversat sobre el premi que li van atorgar: Premi Nobel de la Pau.

DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA

Lídia Rodríguez09/04/22  

Els nens i nenes de la Comunitat de Mitjans han celebrat el Dia Mundial de l’Activitat Física, en les respectives sessions d’Educació Física de la setmana. L’objectiu d’aquest dia és promoure l’activitat física com a eina de salut i benestar, i estendre els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica enfront del sedentarisme, un dels principals factors de risc de mort als països occidentals.

Per celebrar-ho, hem participat en la iniciativa proposada pel Consell Esportiu de l’Anoia. Una activitat gamificada per fer conjuntament tots els infants del grup, plantejant quatre reptes cooperatius. La finalitat és “Ajuda al “Roby” a ser una persona activa”. 

El repte s’inicia amb la visualització d’un petit curtmetratge amb el Roby com a protagonista. Aquest és un robot que li agrada anar en bicicleta, però començar a jugar a un videojoc. El Roby només juga, no es mou del sofà i no descansa el temps suficient. Això provoca que la seva energia vagi disminuint. Com que el Roby vol canviar-ho, va al metge i aquest li diu que ha de fer esport, menjar saludable i beure aigua. Seguidament, s’inicia una conversa molt interessant sobre la importància de l’esport en les nostres vides i reflexionem a partir de la pregunta: “Què feu vosaltres per ser persones actives?”. 

  • “Vaig a caminar al bosc”
  • “Jugo amb el meu germà al parc”
  • “Faig patinatge”
  • “Jugo a futbol”
  • “Jugo al pilla-pilla a l’hora del pati”

Ens preguntem, “com podem ajudar al Roby a ser una persona activa?”. Per fer-ho obrim la caixa que ens han fet arribar des del Consell i observem que tenim 4 reptes que hem de superar perquè el Roby recuperi la seva energia. Els reptes que ens proposen són: desplaçament cooperatiu, transport d’aliments, sumem més de 10.000 passes i activitat musical. 

Tots els infants de Rovellons, Alícies i Tanits es van esforçar molt per ajudar al Roby. Així que podem confirmar que vam aconseguir que tornes a ser una persona activa!!

 

LA NATURA

Lídia Rodríguez27/03/22  

El grup de la Torre Bellesguard a les anteriors sessions vam parar atenció i vam voler entendre  les paraules ORIGEN i ORIGINALITAT. D’aquesta manera vam poder “traduir” el títol del projecte amb les nostres paraules: “Ser creatiu és tornar al passat?”, “Ser diferent és tornar a la natura?”… Vam arribar a la conclusió que l’origen era la NATURA. 

Partint d’aquest punt, aquest dimarts ens vam retrobar i vam conversar sobre la importància de la naturalesa per nosaltres i en el nostre dia a dia:

  • “La natura no es troba en un bon moment”.
  • “Hem de cuidar la natura perquè és molt important”.
  • “Per a mi natura és tranquil·litat”.
  • “La meva iaia té plantes i les cuida”.
  • “Hi ha gent que gasta molts papers per dibuixar i s’han de talar més arbres”.
  • “La gent embruta els boscos”.
  • “Ara hi ha molta contaminació perquè els cotxes treuen fum, abans no”. 

Seguidament i per complementar la conversa tan interessant que havia sorgit entre les Tanits de la Torre Bellesgaurd, vam gaudir d’un curtmetratge anomenat “EQUILIBRIUM”. En aquest, s’escenificava molt visualment les accions que NO ajudaven a la natura i el canvi d’idea del personatge per acabar fent accions que SÍ l’ajudaven. Ens va semblar molt enriquidor i ho vam documentar a la llibreta. 

En finalitzar el dia, vam concloure que havíem de fer alguna cosa per ajudar la natura. D’aquesta manera, ens vam posar deures pel següent dia: pensar propostes per poder ajudar, a la nostra manera, la natura.