“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!

“Qui no coneix les seves arrels, no sap on començar a créixer. Les arrels són el que ens aguanta en peu quan arriben els vents de la vida. No oblidem mai d’on venim, perquè és d’allà on trobem la força per avançar”. Expressions populars

Aquest dimecres hem recuperat el curtmetratge Binta y la gran idea, de Javier Fesser per treballar-hi molt més a fons. És una de les 5 produccions que formen part de la pel·lícula produïda per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten als infants. Està vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món. Una joia guanyadora de molt premis importants.

Abans de tornar-lo a veure, hem posat en comú les nostres idees sobre el què havíem entès i, ens hem adonat que hi havia molt temes a aclarir. El fet de veure-la amb versió original ens fa estar atents a moltíssims aspectes com els subtítols, la sonoritat de les llengües, la comunicació no verbal que pot també llegir-se, l’autenticitat de les expressions … amb tot volem descobrir quina és la gran idea que s’explica.

La idea no és clara i s’explica al llarg de la història alternant-se amb un altre tema de conflicte important: què passa quan no totes les nenes del món tenen al dret d’anar a l’escola. Mitjançant una obra de teatre, els infants del poble reivindiquen la situació amb la il.lusió que canviïn maneres de pensar d’alguns adults.

La clau per entendre’n el gran missatge serà parar l’orella de les converses que van donant-se entre el pare de Binta i el seu amic i saber qui són els Tubab. Parlem també d’on passa tot plegat, busquem pistes per saber-ho observant la cultura, tradicions i maneres de fer de les persones. En algun moment surt una bandera de colors verd, groc, vermell i una estrella, el nom de Ziguinchor… i és clar, ens atrevim a donar idees. Tenim clar que és al continent africà.

La gran idea, que aquí i ara no us volem desvetllar (heu de veure el curtmetratge!), ens porta a parlar d’un tema de molta actualitat: les migracions. Per què moltes persones i famílies de l’Àfrica emigren cap a Europa? Aquí molts nens i nenes del nostre grup hi tenen molt a dir. Les seves arrels són del Marroc i encetem un debat sobre el tema. No tots i totes ho saben, alguns n’han parlat ben poc o gens amb la família. Caldrà preguntar a casa. Per alguns les idees tornen a no ser clares! Molts infants parlen del tema per primer cop aquest mateix migdia i ja venen amb respostes per la tarda.

Situem el Marroc en el continent africà i parlem de les condicions de vida. Fem un llistat dels motius importants de les famílies per decidir venir a viure a Espanya: millors condicions de vida, més feina, més drets, protecció dels infants, millor accés a l’educació, sanitat, ajudes… De manera paral.lela, també ens sorgeixen pensaments importants sobre avantatges de viure al Marroc i a l’Àfrica en general: més contacte directe amb la natura, la importància i el valor de les tradicions, la gent gran i la família, aprendre a ser feliç amb menys… Ens n’adonem com aquesta última idea important també hi és molt representada al llarg del curtmetratge.

Les sessions han estat una bona oportunitat per aclarir les idees i fer-nos noves preguntes que seguirem investigant.