“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.

“Mai podràs tenir massa llibres”

Isaac Asimov

Amb la intenció de crear el nostre espectacle, i després d’iniciar una recerca personal sobre el Japó a partir d’una documentació inicial amb materials propers, el passat dijous ens vam apropar a la biblioteca de Can Papasseit. La Tamara, mare de la Valeria, ens havia comentat que hi trobaríem una experta i gran amant del país del sol naixent, que ens explicaria infinitat d’idees interessants i curiositats útils per al nostre projecte artístic.

I així va ser: la Carolina en sap un pou, del Japó, i ens va oferir una autèntica master class que ens va deixar bocabadats. Ens va parlar d’història, geografia, cultura, tradicions i curiositats diverses. A més, havia preparat un magnífic recull de llibres sobre el tema, que vam prendre en préstec per portar-los a l’escola, ansiosos de devorar-ne les pàgines i continuar aprenent-ne encara més.

Vam explicar-li la nostra idea de barrejar descobertes del país amb parts més fantàstiques del món imaginari i d’anime, tan present també en el folklore del país. Emocionats, vam decidir nomenar-la experta i consellera del nostre projecte artístic, sabent que a més hi entén una mica d’escriptura japonesa.

Des d’aquí agraïm aquest tipus de col.laboracions que afiancen lligams entre l’escola i d’altres espais educatius i culturals com la biblioteca.

“La natura està escrita en llenguatge matemàtic”. Galileo Galilei

Abans de festes, Laura teacher tornava a sorprendre’ns amb un dels seus regalets especials: dues algues típiques del Japó anomenades Marimos. En podeu llegir l’article Discovering Marimos.

Llegint el text ens venen al cap moltes preguntes, però una ens crida especialment l’atenció: Si cada any un marimo creix aproximadament 5mm, quants anys deu tenir el nostre? Amb aquest enigma a resoldre, aquests dies hi hem estat pensant, i és que prendre la mesura d’una alga no és pas fàcil! Tenim clar que es tracta d’un cos esfèric però no té consistència fixe per poder-se mesurar amb certa precisió. I a banda d’aquestes dificultats, com caldria mesurar-la? Com es mesuren els cossos esfèrics?

Després d’indagar una bona estona el Badr ens ha donat una bona idea. Potser és millor construir un model semblant, amb algun altre material que ens permeti mesurar sense haver de patir per destrossar l’alga! I així ho hem fet… L’Aina ha comentat que la plastilina és un bon material modelable per fer-ho i vinga a modelar!

Primerament hem fet un treball d’aproximació, demanant que cadascú agafés només la plastilina que creia necessitar, per construir una esfera amb les proporcions d’un dels marimos que tenim. Fent les esferes algú ja tenia clar que s’havia ben passat! Hem aprofitat per repassar la idea circumferència (pla) esfera (volum).

Making our plasticine balls has generated a perfect opportunity to use some adjectives in the comparative and superlative form. We needed to compare all our plascticine marimos to find the most similar to the original and we felt secure enough to talk about it. We had a speaking frame to help us talk but we realized that we progressively didn’t need it… We can say “Lia’s marimo is smaller than our marimo”, “Valeria’s marimo is the same size as our marimo” with confidence! … Do you realize that we also practised the possessive forms?

Amb els models ja creats, se’ns obre una segona qüestió: com mesurarem l’esfera? Entre tots plegats hem recordat que fa un temps ja havia sortit la paraula diàmetre quan es tractava de mesurar circumferències. Hem observat que és la mesura que va d’un costat a l’altre o de dalt a baix de la circumferència. Per poder-ho fer, ens caldria tallar de manera fina i precisa l’esfera pel mig, obtenint llavors la part plana d’una circumferència. Però, la Jana té una altra idea… i si mesurem amb cinta mètrica flexible el contorn de la circumferència? Donaran el mateix les dues dades? En aquesta segona idea li hem posat nom: estem parlant del perímetre de la circumferència.

Doncs bé, ara tenim aquestes dues il.lusions per descobrir, comparar i comprovar. La setmana vinent farem les mesures oportunes i ja us en parlarem! Necessitarem estris i vindrem preparats.

A simple vista els marimos semblen unes simples boles verdes però ja veiem que hi amaguen tot un món de nombres i geometria. Entre la suavitat de les algues i la plastilina modelada, hem tornat a evidenciar que la natura és la base de la geometria i que cal estar atents als petits detalls, ja que acostumen a amagar grans enigmes.