Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!

El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.

Un aliment pot ser saludable o no segons com el facis.

Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.

A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar: 

És possible convertir un menjar no saludable en saludable? 

I més específicament, si podíem fer dònuts saludables. 

La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.

I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava. 

A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup. 

Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven. 

– Estan “sosos”.

–A mi no m’agrada la civada.

–Està boníssim.

–No sap a res.

En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.

La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:

• Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.

• També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)

Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços! 

La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.

Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.

A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:

• Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
• Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
• Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
• Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
• La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
• El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
• Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.

La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.

Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.

Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.

Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!

La frase que expressa un dels nens del grup al finalitzar la nostra xarxa d’idees és clara:

“Tot s’aprofita, tot està relacionat!”

Aquesta reflexió no ha sorgit de manera casual, sinó que és el resultat d’un procés que vam iniciar abans de la nostra estada al camp d’aprenentatge de Juneda.

Per començar, ens hem dedicat a activar els coneixements previs dels alumnes, situant-nos en diversos aspectes i expressant dubtes i inquietuds. El primer pas va ser localitzar Juneda i Vilanova del Camí en un mapa. Vam agafar els atles de l’aula i vam dedicar temps a fullejar les pàgines, explorant el seu contingut i observant els mapes. Cada alumne va poder fixar-se en allò que més li cridava l’atenció, i per facilitar la tasca, vam col·laborar entre nosaltres per trobar la pàgina adequada.

A continuació, vam utilitzar Google Maps per traçar la ruta entre els dos punts, descobrint que el recorregut dura aproximadament 1 hora i 2 minuts. Això ens va permetre reflexionar sobre la ubicació de Juneda, la seva proximitat al mar i les ciutats importants que l’envolten.

Després, vam consultar la pàgina web del camp d’aprenentatge, on vam veure algunes fotografies i vam comentar les activitats que realitzariem. L’apicultura va ser la proposta que més ens va inquietar, i fins i tot alguns alumnes van expressar una certa por. Així que vam dedicar un temps a parlar-ne tranquil·lament i vam visionar un breu vídeo informatiu sobre l’apicultura, el món de les abelles i la mel. 

Per la tarda, ens vam agrupar per discutir i escriure sobre allò que ens agradaria saber, investigar i descobrir durant la nostra estada a Juneda. Després, vam unificar els interessos en una única llista de preguntes, que vam escriure a la pantalla digital. Algunes d’aquestes qüestions les vam enviar als mestres del camp d’aprenentatge, amb l’objectiu que s’hi treballés durant les activitats, gràcies a la vivenciació.

I després de Juneda…

Després de l’experiència inoblidable viscuda a Juneda, ens reunim per compartir les nostres vivències. A partir d’un collage d’imatges, iniciem una conversa sobre els passos que vam seguir per elaborar el pa, així com les diverses tasques relacionades amb l’hort i la granja. D’aquest diàleg, extraiem paraules clau, buscant connexions entre elles, traçant un cicle que il·lustra d’on provenen i cap a on es dirigeixen o com s’utilitzen.

Aprofitem també l’ocasió per documentar a la nostra llibreta allò que cadascú considera rellevant: el que hem après, les experiències que més ens han agradat i les relacions entre les diferents activitats.