DESCOBRIM EL PLAT SALUDABLE 

Per començar, hem fet una conversa a la rotllana per compartir què creiem que hauria de contenir un plat saludable. Entre tots i totes, hem fet una primera pluja d’idees, i les conclusions han estat molt interessants. En totes les propostes ha aparegut la verdura, i molts dels plats suggerits combinaven carn, peix, pasta o arròs amb els vegetals. Això ja ens indicava que anàvem ben encaminats!

Després, cada alumne ha fet un dibuix del que creia que era un plat saludable. En la posada en comú, han sorgit noves idees. Alguns han dividit el plat en 2, 3 o fins i tot 4 parts proporcionals, i han col·locat els aliments segons el grup al qual pertanyien. D’entre totes les propostes, n’hi ha hagut quatre que han encertat les divisions exactes del plat saludable. A partir d’aquí, hem observat amb deteniment quins tipus d’aliments apareixien en aquests plats encertats, per intentar definir entre tots com hauria de ser un plat equilibrat.

Seguidament, hem llegit un text informatiu sobre el plat Harvard, que ens ha ajudat a verificar les nostres idees i a entendre millor les proporcions que aquest model proposa. Aquest plat ensenya, de manera molt visual, quins aliments haurien de ser presents a cada àpat i en quina proporció.

Segons el plat saludable:

  • La meitat del plat hauria de ser de verdures i fruites, amb predomini de les verdures.
  • Un quart ha de contenir cereals (millor si són integrals), com ara arròs, pasta o pa.
  • L’últim quart hauria de ser de proteïnes saludables, com llegums, ous, peix o carn blanca.

Un cop hem tingut clares les proporcions i els grups d’aliments que formen el plat saludable, ja hem pogut començar a crear un menú divers amb plats equilibrats. Per fer-ho, hem utilitzat una proposta basada en la combinació d’imatges d’aliments, que ens ha permès visualitzar com podem organitzar els diferents ingredients dins del plat.

En aquest moment ens adonem d’un parell de coses importants:
D’una banda, hi ha aliments que no sabem com es diuen. I de l’altra, l’enciam apareixia a gairebé tots els plats que havíem dissenyat al matí. Això ens fa pensar en si realment coneixem prou varietat dins de cada grup d’aliments.

Així que decidim fer una aturada per parlar i explorar una mica més a fons els grups d’aliments: vegetals, fruites, cereals i els aliments que ens aporten proteïnes, per no repetir sempre les mateixes i poder elaborar un menú realment variat i equilibrat.

EXPLORANT EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ

Aquesta setmana, el grup de projectes dels dònuts hem continuat investigant el procés de la digestió. En les sessions anteriors, vam activar els nostres coneixements i idees per dibuixar què imaginàvem que passava dins el nostre cos: des que un aliment entra a la boca fins que es converteix en rebuig en forma d’excrements. Els nostres dibuixos eren molt diversos i reflectien les nostres diferents perspectives.

Ara, ens hem centrat a entendre com els nutrients arriben a tot el nostre cos. Per fer-ho, vam visualitzar un vídeo molt interessant que ens mostrava el viatge d’un tros de menjar. Alguns infants van comentar que el vídeo semblava cosa de científics, ja que ens va permetre observar de manera clara el recorregut dels aliments a través de les diferents parts de l’aparell digestiu. Vam veure com els aliments es van trencant en trossets cada vegada més petits, fins a convertir-se en nutrients que el nostre cos pot utilitzar.

El nostre treball ha estat un procés lent i reflexiu, on hem parat per parlar, fer preguntes i connectar idees. A mesura que avançàvem, hem anat extraient les paraules clau que consideràvem importants en tot aquest procés. Quan vam arribar a l’intestí prim, ens van donar una informació que ens va portar a preguntar-nos quant creiem que pot mesurar ben estirat. Hi vam començar a fer hipòtesis.

Vam agafar un regle per adonar-nos dels nombres que dèiem, la majoria amb centímetres i inferiors al metre. Algun atrevit va aproximar-se als 2 metres, però quan ens vam fixar en la llargada que representava a l’aula, van sorgir molts dubtes.

Després de dinar, vam fer una lectura en la qual havíem de col·locar les paraules clau que havíem identificat. Així va ser com vam descobrir que l’intestí prim mesura realment més de 5 metres! Ningú s’ho podia creure, i molts van exclamar que era impossible! Llavors, va sorgir la pregunta: “Què és exactament 5 metres?” Vam decidir descobrir-ho i dibuixar-ho.

Vam tenir molta sort, ja que les Alícies del nostre grup tenien grans coneixements sobre el metre, en haver-ho treballat en el seu projecte d’aula, mesurant el jardí. Ens van explicar que en un metre hi ha 100 centímetres. Així que vam posar 5 metres en fila a terra per visualitzar fins on arribaria l’intestí. Finalment, ens vam dividir en grups per dibuixar els 5 metres i poder representar-ho de manera visual en un espai fix de la classe.

LECTURA COMPARTIDA: DIBUJANDO UN PAISAJE

“Yo persigo lo que siento. Esencialmente amo al mundo, creo que es bello. Pienso que el proceso de mirar el mundo es bello y si puedo mostrárselo a la gente a través de mi trabajo, lo hago; si falta algo, que así sea, pero es noble perseguir lo que uno siente.”

David Hockney

Esta semana en nuestra lectura compartida, hemos conocido una nueva tipología de texto: la descripción de un paisaje. A menudo, describir algo que no vemos puede parecer una tarea sencilla, pero se convierte en un verdadero desafío cuando el objetivo es dibujar un paisaje a partir de esa descripción. Esta actividad requirió una lectura pausada y comprensiva, donde cada uno de nosotros pudo visualizar en su mente los distintos elementos que aparecían, así como sus colores y texturas.

El artista David Hockney, con su obra “Un año en Normandía”, fue el protagonista de esta actividad. A través de su mirada única, exploramos la belleza de la naturaleza en primavera. Cada grupo, acompañado por un familiar, fueron leyendo, a la vez que aclaraban las dudas que surgían sobre conceptos de orientación espacial como arriba, abajo, derecha, izquierda y en el fondo. 

Una vez que todos nos sentimos listos, llegó el momento de dar vida a nuestra interpretación del paisaje. Comenzamos a dibujar, siguiendo las indicaciones del texto. 

Al finalizar, realizamos una comparación entre nuestros dibujos y la imagen del cuadro original, que habíamos mantenido guardada en un sobre. Todos los grupos nos sorprendimos del resultado ya que se asemejaba bastante a la obra del artista. 

Una vez más, queremos agradecer a todas las familias que participaron en esta tarde de lectura compartida. 

LA CAÇA DE LA GUINEU

És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana. 

Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat. 

Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:

Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap! 

La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.

EL BOSC DEL MAS

Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.

Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.

Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.

No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.

A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida. 

El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!

EL GALL I LA TOMBARELLA

A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.

Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous. 

En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.

A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!

Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!

ENS CONVERTIM EN SALUDABLES PER UN DIA!

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!

El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.

Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.

A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar: 

I més específicament, si podíem fer dònuts saludables. 

La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.

I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava. 

A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup. 

Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven. 

Estan “sosos”.

A mi no m’agrada la civada.

Està boníssim.

No sap a res.

En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.

La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:

  • Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.
  • També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)

Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços! 

JUGUEM I APRENEM

Aquest dimarts els Rovellons hem anat a Can Papasseit per compartir un matí de jocs amb els nens i nenes de 1r de les altres escoles de Vilanova, Pompeu Fabra i Joan Maragall. 

Aquesta activitat municipal consisteix a compartir plegats diferents jocs: construccions grans i petites, jocs d’enginy, trencaclosques, jocs motrius i d’habilitat. 

En arribar, hem fet una gran rotllana i l’Ajuntament ens ha convidat a esmorzar coca amb xocolata.  Tot seguit, hem pogut anar lliurement per les diferents propostes, jugant amb companys de classe i infants dels altres centres.

Ha estat un matí especial en què ens ho hem passat molt bé. I així ens ho expliquen a través dels seus dibuixos i escrits.

AUTOPROTECCIÓ: APRENENT A CUIDAR-NOS

Fa uns dies, els Rovellons vam tenir l’oportunitat de participar en una activitat molt especial. Vam rebre la visita de la Cristina, la caporala de la policia local de Vilanova del Camí, qui va venir a parlar-nos sobre l’autoprotecció. 

En l’espai de rotllana vam iniciar l’activitat parlant de la POR

Tenim por? A què tenim por? Només nosaltres en tenim? Parlar d’aquesta emoció ens va ajudar a identificar diferents perills i a adonar-nos de pors comunes.

La Cristina també ens va preguntar si creiem que tenir por és quelcom bo. Les respostes a aquesta pregunta van ser diverses; però de mica en mica vam anar reflexionant sobre aquesta qüestió i entre les aportacions d’uns i altres i amb l’ajuda de la Cristina vam comprendre que la por ens fa estar en estat d’alerta, estar atents, més desperts; i això ens ajuda a evitar i controlar certs perills del carrer, per exemple.

Durant la sessió també vam fer una dinàmica amb un full de paper lligat a un peu. El nostre objectiu era intentar que els altres no el trepitgessin, buscant estratègies i pensant en la millor manera d’aconseguir-ho.  En acabar vam poder establir comparacions entre el full de color i nosaltres; protegint el nostre cos i essent conscients que cadascú és el responsable de fer-ho sobre un mateix.

Els Rovellons vam marxar a casa amb un somriure i amb una millor comprensió de com cuidar-nos i mantenir-nos segurs, AUTOPROTEGINT-NOS!

EL RELLOTGE DE SOL

En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.

Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.

Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…

També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.

Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.

L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.

Ja sabem que:

  • El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
  • L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
  • Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
  • El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.

Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.

Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra. 

Caldrà seguir descobrint més!

LAS RECETAS, IV LECTURA COMPARTIDA

En la lectura compartida de esta semana, hemos conectado nuestro proyecto comunitario titulado “¿Comemos con los ojos?” con un nuevo texto instructivo: las recetas. 

Cada grupo tuvo la oportunidad de trabajar con tres recetas diferentes y debía seguir una serie de pasos específicos para completar la actividad. Estos pasos coincidían con la estructura de una receta: ingredientes, utensilios y preparación.

En primer lugar, era fundamental leer detenidamente la lista de ingredientes, ya que esto nos permitiría “comprar” lo necesario. Los alumnos identificaron los alimentos y los colocaron en su carrito de la compra, asegurándose de que no faltara nada para la preparación de los platos.

Después, leímos los pasos que nos explicaban cómo preparar los platos. En esta parte de la tarea, había un problema que debíamos solucionar: teníamos que encontrar cinco errores y corregirlos con las palabras correctas. Algunos errores fueron fáciles de identificar y nos hicieron reír; en cambio, otros nos hicieron reflexionar, ya que nos pasaban desapercibidos. 

Finalmente, debíamos deducir los utensilios necesarios, buscar su imagen y pegarlas en el lugar correspondiente. Al terminar, comprobamos nuestras respuestas con las soluciones.

Muchas gracias familias por vuestro tiempo y dedicación.