Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.

Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.

En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.

Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.

Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.

Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.

Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.

En Llisot treballava dins les terres del mas de la família dels seus oncles.

El mas havia estat, molts anys endarrere, una masia senyorívola, i encara s’hi veien les grans finestres, i el portal adovellat, i les pedres ben tallades de la façana.

A través de la lectura ens apareixen els conceptes de mas i masia. La visualització del primer capítol de la sèrie també ens ha proporcionat algunes pistes sobre el significat d’aquestes paraules. De seguida, ens queda clar que la masia representa la “casa” on viuen les persones, mentre que el mas es refereix a “la terra que envolta la masia”. 

Ens preguntem què pot haver-hi dins d’aquestes terres, dins del mas i amb les aportacions de tots els rovellons fem un bon llistat d’hipòtesis. Les vivències i experiències d’alguns companys de l’aula ens enriqueixen i ens ajuden a resoldre algunes preguntes i dubtes. Hi ha algun rovelló que ens explica com és la masia d’un familiar o d’algun veí, la qual cosa ens permet excloure algunes idees errònies. 

De moment, la major part de la informació que hem recopilat i que considerem vàlida són idees que haurem de verificar. Per tal de plasmar-ho, decidim representar-ho en un dibuix.

L’estada en el camp d’aprenentatge es converteix en un autèntic viatge al mas de la família del Llisot. Els Rovellons, amb la nostra imaginació, connectem ràpidament les experiències d’aquests tres dies amb les idees que havíem compartit prèviament sobre el mas i la masia.

A Juneda no hi havia cap masia, però ben a prop hi havia un hort. Allí vam preparar la terra, posant-li fems, vam remoure-la amb l’aixolí i vam desherbar. També vam fer planter i, a més, vam collir enciams que van acompanyar la truita del sopar.

A Juneda hi havia un estable i un galliner, vaques, cabres, cavalls, ovelles i gallines. Vam munyir vaques i vam collir els ous del galliner, i tant la llet com els ous van ser part essencial dels nostres esmorzars i sopar. 

En el nostre temps d’esbarjo, jugàvem en un “petit bosc”. Un espai com podia ser on es va perdre el gosset o fins i tot, on va trobar la rovellonera. 

I la farina que vam utilitzar per elaborar el nostre pa? Segur que venia dels camps del voltant, tal com es feia en un mas tradicional.

.

I és a partir d’aquestes vivències, que omplim el nostre mas de paraules plenes de significat, records, aventures, i relats que, tot i ser d’un passat molt proper, continuen provocant-nos somriures

Els Rovellons continuem avançant en la lectura del llibre que dóna nom a la nostra aula. Ja hem conegut breument en Llisot, el noi que troba un gosset al mig d’un camí, i ara seguim descobrint nous personatges que formen part de la seva història, a través d’un element ben especial: els titelles.

Una capsa misteriosa ens convida a fer hipòtesis sobre el seu contingut. Sense descobrir encara què hi ha dins, comencem a llegir el capítol titulat “En Llisot”. A mesura que avancem les descripcions, els personatges comencen a aparèixer, sortint de la capsa. Els protagonistes que observem amb atenció són en Llisot, la tia Nyera, l’oncle Pauet, la Sanda i el Mullat.

Josep Vallverdú fa servir expressions com “ser un tros de pa”, “tabalot de set soles”, “enjogassat” i “llaminer”. A mesura que trobem aquestes paraules, parlem sobre el seu significat i intentem imaginar per què l’escriptor va triar aquestes descripcions per als seus personatges. Després, llegim les característiques de cadascun i les relacionem amb la persona o amb l’ animal.

Un cop hem conegut tots els personatges, ens adonem que el titella d’en Llisot és l’únic que coincideix fidelment amb la descripció de l’autor: un noi jove, amb una gorra negra de visera llarga, una camisa de quadres i uns pantalons texans. En canvi, la resta dels personatges podem imaginar-los gairebé com vulguem.

Partint d’això, ens proposem imaginar i crear el nostre propi titella d’un dels personatges que hem conegut. Uns i altres comencem a tenir idees i fer diferents suggeriments. Parlem a la rotllana i compartim idees. També busquem i observem exemples a partir de la pantalla digital. 

Alguns de nosaltres tenim moltes ganes de començar a treballar, però és important parar un moment i parlar sobre la necessitat de planificar el que volem fer, dibuixar un esbós i fer una llista dels materials que necessitarem.

Finalment, fem una exposició dels nostres titelles i compartim les nostres creacions.

Durant els darrers dies, els Rovellons hem continuat aprofundint en la història del Rovelló. Per tal de fer-ho, hem visionat el primer capítol de la sèrie de TV3, titulat La cerca d’una llar. Aquesta sèrie d’animació catalana, creada l’any 1999, s’inspira en la novel·la de l’escriptor Josep Vallverdú.

Hem gaudit intensament observant el nostre personatge preferit a la pantalla, mentre descobrim nous personatges amb els quals el gosset s’entrecreua durant la seva aventura pels boscos i camps: una astuta guineu, una paparra amiga, quatre rates malvades i ocells nocturns que el volen com a sopar.

No obstant això, aviat ens adonem que el nom del capítol de la sèrie no coincideix amb el del llibre, que porta per títol Sol en la nit. Això ens planteja interrogants: Podria ser que el llibre i l’animació no expliquin el mateix? Els personatges són iguals? Viu el gosset les mateixes aventures?

Aquests dubtes ens porten a donar la nostra opinió, i tot i que algunes hipòtesis semblen més convincents que d’altres, tenim clar que cal descobrir que va escriure Josep Vallverdú en el segon capítol.

Comparem fragments d’un i altre. Escoltem un fragment de la narració i seguidament visualitzem la part corresponent de la sèrie de televisió. Parlem de les similituds i les diferències, i d’aquestes últimes, ens adonem que n’hi ha moltíssimes! Per fer-ho més fàcil acabem dient que són com “mentides”. 

Aquesta activitat ens ajuda a comprendre que l’adaptació televisiva no és fidel al relat de Josep Vallverdú. Per tant, només podem conèixer les veritables aventures del gosset a través de la lectura del seu llibre.

Triem les imatges de l’animació que coincideixen amb el text i documentem a la llibreta quins esdeveniments creiem que són més importants, per seguir explicant. 

Un cop tenim l’escrit, conversem sobre les imatges dels cromos per al nostre àlbum. Recordem que a l’inici del projecte, al treballar la mesura de diferents cromos i distribuir-los per l’espai del full, vam decidir que en posariem 7 a cada pàgina. Així doncs, comencem a fer propostes sobre les imatges que hi podrien aparèixer, i anem agrupant les idees semblants.

Aquesta activitat oral es converteix en la base per situar-nos en la tasca que ens espera a l’arribar a l’aula. Hi trobem set làmines en blanc, cadascuna amb un element diferent dibuixat. La proposta ens convida a completar i finalitzar el dibuix, imaginant el moment concret dels esdeveniments i l’escenari possible. D’aquesta manera, cadascú selecciona una làmina i comença a dibuixar.

Un cop acabats els dibuixos, ens reunim en rotllana per mostrar les nostres creacions als companys, alhora que les agrupem al centre del cercle segons la seqüència que narren, amb l’objectiu de triar-ne una de cada més tard. Aprofitem aquesta ocasió per realitzar una votació entre nosaltres. Cadascú agafa set cubets i els col·loca en aquelles il·lustracions que més els agraden.

Un cop més, realitzem el recompte i creem un gràfic com a representació dels nostres vots. Això ens permet deixar constància a la llibreta de projecte, tant dels guanyadors com de la nostra pròpia feina.

Així, ja hem completat una pàgina més del nostre àlbum! Continuem endavant!

Aquests dies hem començat a parlar de l’autor i creador de la història del Rovelló: Josep Vallverdú. 

Comencem preguntant-nos si algú sap qui és l’autor o l’autora. Només hi ha un infant que s’atreveix a dir-nos que li sembla que és un home i que es diu Josep. Ningú més pot confirmar si estem en el cert o no però de seguida sorgeix la proposta de buscar el seu nom al llibre de l’aula. 

Observem la portada i contraportada; posem nom a les cobertes del llibre i fins i tot parlem de la informació que hi podem trobar en elles. Per aquest motiu, anem a buscar el nostre llibre del calaixet i observem l’exterior, buscant el títol i l’autor. En la posada en comú, ens adonem que hi ha contes i llibres on també apareixen el nom de l’editorial i el nom de la persona que l’ha il·lustrat. 

Aquesta conversa ens porta finalment a observar el llibre del Rovelló i trobar-hi allà el nom del seu escriptor i fins i tot una fotografia seva, tot i que desconeixem si és actual o no. 

Una alumna comenta que és un avi, i això ens porta a parlar sobre que no sabem si té nets, i que la paraula que vol dir és vell. Sembla que és una persona gran i ens preguntem quina edat pot tenir. La seva vida també ens interessa, però ho deixem per més endavant.

QUANTS ANYS TÉ JOSEP VALLVERDÚ? 

Així, comencem a fer hipòtesis de la seva edat i escrivim els nombres que pensem a la pissarra digital. Ens adonem que totes les propostes són majors de 69 i que n’hi ha una que ens sembla massa gran, 200 anys. Per poder verificar si és possible busquem quina és la persona més vella. Fins fa poquet, la catalana Maria Branyas, amb 117 anys, era la persona és gran del món; així que borrem el 200. Aquesta informació ens ajuda a posar un límit per dalt en la numeració i centrar les nostres propostes entre la franja d’edat parlada. 

Per a poder anar eliminant opcions, ho fem amb diferents consignes i pistes. Busquem nombres majors, menors, unitats i desenes, fins a arribar a l’edat de Josep Vallverdú: 101 anys!

 COM PODEM REPRESENTAR EL NOMBRE 101?

En l’espai de rotllana fem aquesta pregunta i utilitzem un material que per a nosaltres ja és conegut, els reglets. Un infant vol ensenyar-nos com fer aquest nombre i tria el reglet de valor 1 de color blanc. Un, dos, tres, quatre… un a un va col·locant els cubs sobre un full. Tots i totes compten, però hi ha qui s’avança, qui salta un nombre… Així que tornem a començar a comptar de nou des de l’u. Ens passa vàries vegades fins que ens adonem que en posar 101 reglets d’1 és molt fàcil descomptar-se. 

En la conversa sorgeix una nova proposta, comptar de 10 en 10, ja que és més senzill. D’aquesta manera, col·loca deu reglets de valor 10 i un d’1. I aquest cop no ens hem descomptat! Alhora, acompanyem la descomposició amb la representació dels nombres escrits tot buscant-los amb el material per confegir-los.

I per tal de continuar treballant la descomposició de nombres, practiquem en petits grups diferents nombres.