FENT CAMÍ LECTOR

Eva Valls21/09/25  

M’han transportat les paraules,

m’he ficat a dins dels altres,

he viscut la seva història

i he vist el que imaginaven.

Cançó M’agrada llegir

Les Alícies hem iniciat la setmana amb l’escolta de l’àlbum il·lustrat La muntanya de llibres més alta del món. El protagonista somia poder volar per damunt de totes les coses i, gràcies als llibres, descobreix que pot fer-ho amb la imaginació, viatjant a altres espais i temps a través de les seves pàgines.

Després de la lectura, uns i altres ens expliquem els nostres propis viatges imaginaris: una selva, el fons del mar, un bosc fosc i tenebrós o una casa amb un cavall amb puntets, són alguns dels escenaris protagonistes dels llibres.

Aquesta conversa ens ha portat a recordar una de les rutines que fem a l’arribar a l’escola i que encara no hem començat: la lectura diària del matí. Hem reflexionat, en petits grups, sobre quines són les actituds que ens ajuden a gaudir d’aquest moment. Sabem que llegir és una tasca complexa, i que cadascú té el seu ritme i nivell lector, però tots coincidim que cal concentrar-se tant en les paraules com en les imatges, perquè sovint elles també ens expliquen la història.

Escoltant les converses dels diferents infants, ens adonem que sovint apareixen frases com “No parlar” o “No trencar els llibres”,… i ho aprofitem per parlar de les frases en positiu. D’aquesta forma, hem reformulat les idees i, entre tots, hem creat un llistat de bones maneres per a la lectura que ens acompanyarà cada matí.

La quotidianitat és clau per consolidar l’hàbit lector. I enguany, la lectura de llibres de la biblioteca d’escola conviurà amb la pràctica de diferents activitats manipulatives de comprensió lectora. Aquestes propostes tenen com a objectiu adequar-se al moment lector de cadascuna de les Alícies i presentar-les-hi reptes de comprensió lectora que puguin afrontar de manera autònoma. 

Per completar aquest inici de curs, també hem fet una de les tasques habituals: el punt de llibre. Aquest any hem experimentat amb la tècnica del collage, utilitzant retalls de paper de diari tenyits amb cafè. Una activitat que demana paciència i atenció per trobar direccions i espais buits. Per acabar, hem confeccionat el nostre nom amb lletres de tipografies diverses: hem remenat, triat i enganxat fins a donar vida al nostre punt de llibre.

LA TEVA CANÇÓ: CREIXENT PLEGATS.

Eva Valls12/09/25  

UBUNTU, Jo soc perquè nosaltres som.

Passat l’estiu, ens retrobem amb molta il·lusió i amb ganes de tornar a compartir vivències. Ara ja som Alícies i els nervis i les inseguretats de fa un any han quedat enrere, ens sentim coneixedors dels espais i del que cal fer en arribar de bon matí: posar la motxilla al nostre calaixet i treure l’aigua per guardar-la dins de l’aula.

Mirem on mirem, s’hi succeeixen abraçades, somriures i rialles, i moltes ganes de ser on som. Algunes Alícies ja s’han anat retrobant durant el període estival, però d’altres estan desitjoses de veure’s i d’explicar-se mil i una coses.

Passats aquests primers moments, ens retrobem a la rotllana: l’espai on ens sentim segurs per explicar i compartir amb el grup tot allò que desitgem, el nostre temps de grup.

“Què sents avui?”, i amb aquesta pregunta iniciem la primera conversa d’aquest curs. A poc a poc, comencem a connectar amb el nostre jo, intentant posar paraules al que sentim, tot i que no és fàcil expressar-ho i tampoc tothom gosa fer-ho. Deixem temps per situar-nos, per tornar a sentir-nos part del grup, per simplement escoltar els altres i restar en silenci.

Tot seguit donem protagonisme a un conte que ha estat a prop en aquesta benvinguda: La teva cançó, i gaudim escoltant la llegenda que explica. Aquest ens parla de com cada persona té una cançó única, que la fa especial i irrepetible. A més, ens recorda que formem part d’una tribu, i que és en la trobada amb els altres on la nostra cançó adquireix més força i significat.

Al final del llibre hi apareix la paraula ubuntu, que vol dir: “Jo soc perquè nosaltres som”. Una idea molt potent que ens convida a mirar-nos, a reconèixer-nos i a construir, tots plegats, una gran tribu. 

L’art és una forma de comunicació més: un llenguatge que ens permet expressar allò que de vegades no sabem com dir, per complementar les paraules o, fins i tot, per enriquir-les. I és a través d’una proposta artística com plasmem de forma plàstica la idea del conte. I ho fem a través de dues activitats diferenciades: un mandala individual i una teranyina de grup. 

Els mandales simbolitzen l’harmonia i l’equilibri i ens permeten connectar amb el nostre jo intern. Així, per una banda, amb témpera pintem amb els dits diferents cercles de colors, experimentant el traç a través del tacte, amb la pell. Més tard hi afegim traços, formes i figures seguint patrons,  amb paciència i constància.

Per altra banda, anem teixint una teranyina col·lectiva: passem el cabdell de llana pel cercle, entreteixint i sobreposant el fil; per acabar unint-se tot. Un treball que restarà en un espai de l’aula recordant-nos que…

Cadascuna de les Alícies és única, però és en la força de grup on descobrirem el millor de nosaltres.

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL NOU CURS

Eva Valls09/09/25  

“Cada dia és un nou pas, cada pas és un nou dia”, Lax’n Busto

Benvinguts i benvingudes al nou curs!
Ja som Alícies i comencem aquest nou curs amb il·lusió, ganes d’aprendre i de compartir noves experiències plegats. Ens hem retrobat amb companys, companyes i mestres i hem començat a caminar junts de nou, per seguir creixent, descobrint i compartint.

Segur que junts farem d’aquest any una experiència inoblidable! Som-hi!

I DESPRÉS D’ACABAR L’ÀLBUM, QUÈ?

Eva Valls14/05/25  

Tot i que els Rovellons ja hem acabat la història del llibre del Rovelló i l’àlbum, encara hem de treballar de valent! Per poder completar un àlbum cal obrir sobres de cromos i aquest és el camí que ens toca iniciar aquests dies: comencem a parlar dels cromos i els sobres on els guardarem.

Una de les primeres tasques que vam fer va en iniciar el projecte va ser descobrir quantes imatges o cromos podíem posar a cada pàgina del nostre àlbum, segons l’espai disponible i el contingut de cada capítol.

Després de fer diverses proves, mesurant i comparant, vam arribar a la conclusió que el nombre ideal era de 7 cromos per capítol. Aquesta decisió l’hem anat mantenint al llarg de tot el projecte, mentre avançàvem en la lectura i construcció de l’àlbum. Ara que hem arribat al final, tenim 12 capítols i, per tant ens preguntem…

QUANTS CROMOS TENIM EN TOTAL?

El comptatge dels cromos ha estat una activitat que hem anat fent en diferents moments del procés, i hem utilitzat tota mena de materials: reglets, material base 10, policubs, la taula del 100… Però aquesta vegada ho hem fet d’una manera especial: amb una suma d’aranya.

Sumar el nombre 7 dotze vegades no ha sigut gens fàcil, però ha esdevingut una oportunitat per compartir i conèixer diferents estratègies de càlcul i resolució. 

Dividir les pàgines en 3 grups ha estat una de les estratègies que hem trobat per fer el problema més senzill. Molts alumnes són capaços de resoldre una primera suma de forma mental i explicar a la resta com han arribat a saber que 7 + 7 fan 14. Aquesta primera operació ens permet fer una suma senzilla tot descomponent dues vegades el nombre 14; i així hem arribat a 28: el nombre total de cromos en 4 pàgines. I com que 12 pàgines són 3 grups de 4, sabem que tenim 3 grups de 28 i, pas a pas, fem les dues sumes que ens queden.

Una altra manera de resoldre-ho ha estat amb els reglets, posant-ne 12 de valor 7 seguits en una línia. A continuació, hem fet una segona fila al costat, amb reglets de valor 10, perquè sumar de 10 en 10 ens resulta més senzill. Quan arribem a 80, igualem la longitud amb un reglet de valor 4 (el rosa), adonant-nos que la suma és 84.

Per acabar, un alumne explica l’estratègia que ha seguit: escriure la suma dels dotze 7 en una filera i anar agrupant-los de mica en mica, agrupant desenes, per una banda, i unitats per una altra i fent el càlcul mental. 

El més important de tot ha estat compartir les estratègies, escoltar-nos i veure que hi ha moltes maneres de resoldre un mateix problema, arribant al mateix resultat.

EL CAMÍ DE RETORN

Eva Valls13/05/25  

Els Rovellons ja hem arribat al final de llibre. Hem viscut moltes aventures al costat d’aquest gosset valent i curiós, i per tancar aquest viatge hem fet un petit canvi respecte als capítols finals: hem transformat els tres últims capítols en dos, que hem batejat amb el nom d’“El camí de retorn”.

Com ja és costum en la nostra manera de treballar, hem combinat diferents activitats per endinsar-nos en el desenllaç de la història. Aquesta vegada, però, hem comptat amb una eina especial: un plànol que mostra el recorregut que fa el Rovelló des del moment que s’escapa del circ fins que, finalment, es retroba amb el seu estimat amic, en Llisot. Aquest mapa ens ha ajudat a entendre la seqüència dels esdeveniments i a situar cada parada del camí, cada escenari on el Rovelló viu una nova aventura.

La primera activitat ha consistit en observar aquest recorregut, identificar les diferents parades i ordenar-les. L’ordre ha estat molt important, ja que cada lloc ens presentava un nou repte o situació que el protagonista havia d’afrontar. Però abans de descobrir què hi passava realment, vam dedicar una estona a imaginar. Quines aventures podria viure? Quins obstacles hauria de superar? Ens vam convertir en “escriptors” i vam crear possibles finals de la història. Fer aquest exercici ens va permetre desenvolupar la creativitat i compartir idees, tot sumant les aportacions de tothom.

Aquest final del Rovelló ens ensenya el valor de l’esforç i la constància i durant el relat ens adonem que aquest personatge, tot i estar esgotat i famolenc, no deixa d’avançar pas a pas per aconseguir el desig de retrobar-se amb el seu amo, en Llisot. Aquest tram final ens ha permès parlar de l’esforç i la perseverança, de l’error com a oportunitat i les diferents maneres d’actuar quan ens equivoquem; de la por a provar coses noves o de la calma en el fer de veritat, sense preses i amb consciència.

Un cop hem conegut totes les seves últimes aventures, ens hem centrat en acabar les darreres pàgines del nostre àlbum del Rovelló i triar els últims cromos. De nou, el plànol ens ha servit per revisar la seqüència i seleccionar els moments clau que volíem representar amb les nostres il·lustracions. Cadascú ha triat un dibuix per fer, pensant en quina aventura volia plasmar.

Al llarg del curs, els cromos han estat escollits de moltes maneres: com a resultat de l’elecció de les Alícies, de les nostres pròpies votacions o com a fragments de diferents treballs col·lectius, murals i fotografies. Aquesta última tria, però, tenia un objectiu molt clar: tothom ha de sortir a l’àlbum. Per això, hem fet una elecció tenint en compte els infants que tenien menys presència fins ara. D’aquesta manera, tanquem el projecte amb la certesa que tothom hi ha deixat la seva petjada.

DESCOBRIM EL PLAT SALUDABLE 

Eva Valls04/05/25  

“Que el menjar sigui el teu aliment i el teu aliment, la teva medicina”

Hipòcrates, metge

A aquestes alçades, el grup dels Dònuts ja tenim força clar quins aliments són més o menys beneficiosos per al nostre cos, per donar-nos l’energia que necessitem i ajudar-nos a complir les diferents funcions del dia a dia. Tot i això, aquest dimecres hem descobert un concepte nou que ens ha fet mirar el nostre plat d’una altra manera: el plat saludable, també conegut com el plat Harvard.

Per començar, hem fet una conversa a la rotllana per compartir què creiem que hauria de contenir un plat saludable. Entre tots i totes, hem fet una primera pluja d’idees, i les conclusions han estat molt interessants. En totes les propostes ha aparegut la verdura, i molts dels plats suggerits combinaven carn, peix, pasta o arròs amb els vegetals. Això ja ens indicava que anàvem ben encaminats!

Després, cada alumne ha fet un dibuix del que creia que era un plat saludable. En la posada en comú, han sorgit noves idees. Alguns han dividit el plat en 2, 3 o fins i tot 4 parts proporcionals, i han col·locat els aliments segons el grup al qual pertanyien. D’entre totes les propostes, n’hi ha hagut quatre que han encertat les divisions exactes del plat saludable. A partir d’aquí, hem observat amb deteniment quins tipus d’aliments apareixien en aquests plats encertats, per intentar definir entre tots com hauria de ser un plat equilibrat.

Seguidament, hem llegit un text informatiu sobre el plat Harvard, que ens ha ajudat a verificar les nostres idees i a entendre millor les proporcions que aquest model proposa. Aquest plat ensenya, de manera molt visual, quins aliments haurien de ser presents a cada àpat i en quina proporció.

Segons el plat saludable:

  • La meitat del plat hauria de ser de verdures i fruites, amb predomini de les verdures.
  • Un quart ha de contenir cereals (millor si són integrals), com ara arròs, pasta o pa.
  • L’últim quart hauria de ser de proteïnes saludables, com llegums, ous, peix o carn blanca.

Un cop hem tingut clares les proporcions i els grups d’aliments que formen el plat saludable, ja hem pogut començar a crear un menú divers amb plats equilibrats. Per fer-ho, hem utilitzat una proposta basada en la combinació d’imatges d’aliments, que ens ha permès visualitzar com podem organitzar els diferents ingredients dins del plat.

En aquest moment ens adonem d’un parell de coses importants:
D’una banda, hi ha aliments que no sabem com es diuen. I de l’altra, l’enciam apareixia a gairebé tots els plats que havíem dissenyat al matí. Això ens fa pensar en si realment coneixem prou varietat dins de cada grup d’aliments.

Així que decidim fer una aturada per parlar i explorar una mica més a fons els grups d’aliments: vegetals, fruites, cereals i els aliments que ens aporten proteïnes, per no repetir sempre les mateixes i poder elaborar un menú realment variat i equilibrat.

EXPLORANT EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ

Eva Valls06/04/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes dels dònuts hem continuat investigant el procés de la digestió. En les sessions anteriors, vam activar els nostres coneixements i idees per dibuixar què imaginàvem que passava dins el nostre cos: des que un aliment entra a la boca fins que es converteix en rebuig en forma d’excrements. Els nostres dibuixos eren molt diversos i reflectien les nostres diferents perspectives.

Ara, ens hem centrat a entendre com els nutrients arriben a tot el nostre cos. Per fer-ho, vam visualitzar un vídeo molt interessant que ens mostrava el viatge d’un tros de menjar. Alguns infants van comentar que el vídeo semblava cosa de científics, ja que ens va permetre observar de manera clara el recorregut dels aliments a través de les diferents parts de l’aparell digestiu. Vam veure com els aliments es van trencant en trossets cada vegada més petits, fins a convertir-se en nutrients que el nostre cos pot utilitzar.

El nostre treball ha estat un procés lent i reflexiu, on hem parat per parlar, fer preguntes i connectar idees. A mesura que avançàvem, hem anat extraient les paraules clau que consideràvem importants en tot aquest procés. Quan vam arribar a l’intestí prim, ens van donar una informació que ens va portar a preguntar-nos quant creiem que pot mesurar ben estirat. Hi vam començar a fer hipòtesis.

Vam agafar un regle per adonar-nos dels nombres que dèiem, la majoria amb centímetres i inferiors al metre. Algun atrevit va aproximar-se als 2 metres, però quan ens vam fixar en la llargada que representava a l’aula, van sorgir molts dubtes.

Després de dinar, vam fer una lectura en la qual havíem de col·locar les paraules clau que havíem identificat. Així va ser com vam descobrir que l’intestí prim mesura realment més de 5 metres! Ningú s’ho podia creure, i molts van exclamar que era impossible! Llavors, va sorgir la pregunta: “Què és exactament 5 metres?” Vam decidir descobrir-ho i dibuixar-ho.

Vam tenir molta sort, ja que les Alícies del nostre grup tenien grans coneixements sobre el metre, en haver-ho treballat en el seu projecte d’aula, mesurant el jardí. Ens van explicar que en un metre hi ha 100 centímetres. Així que vam posar 5 metres en fila a terra per visualitzar fins on arribaria l’intestí. Finalment, ens vam dividir en grups per dibuixar els 5 metres i poder representar-ho de manera visual en un espai fix de la classe.

LECTURA COMPARTIDA: DIBUJANDO UN PAISAJE

Eva Valls01/04/25  

“Yo persigo lo que siento. Esencialmente amo al mundo, creo que es bello. Pienso que el proceso de mirar el mundo es bello y si puedo mostrárselo a la gente a través de mi trabajo, lo hago; si falta algo, que así sea, pero es noble perseguir lo que uno siente.”

David Hockney

Esta semana en nuestra lectura compartida, hemos conocido una nueva tipología de texto: la descripción de un paisaje. A menudo, describir algo que no vemos puede parecer una tarea sencilla, pero se convierte en un verdadero desafío cuando el objetivo es dibujar un paisaje a partir de esa descripción. Esta actividad requirió una lectura pausada y comprensiva, donde cada uno de nosotros pudo visualizar en su mente los distintos elementos que aparecían, así como sus colores y texturas.

El artista David Hockney, con su obra “Un año en Normandía”, fue el protagonista de esta actividad. A través de su mirada única, exploramos la belleza de la naturaleza en primavera. Cada grupo, acompañado por un familiar, fueron leyendo, a la vez que aclaraban las dudas que surgían sobre conceptos de orientación espacial como arriba, abajo, derecha, izquierda y en el fondo. 

Una vez que todos nos sentimos listos, llegó el momento de dar vida a nuestra interpretación del paisaje. Comenzamos a dibujar, siguiendo las indicaciones del texto. 

Al finalizar, realizamos una comparación entre nuestros dibujos y la imagen del cuadro original, que habíamos mantenido guardada en un sobre. Todos los grupos nos sorprendimos del resultado ya que se asemejaba bastante a la obra del artista. 

Una vez más, queremos agradecer a todas las familias que participaron en esta tarde de lectura compartida. 

LA CAÇA DE LA GUINEU

Eva Valls30/03/25  

És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana. 

Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat. 

Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:

– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap! 

La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.

EL BOSC DEL MAS

Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.

Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.

Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.

No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.

A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida. 

El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!