Gràcies a la llista del material que vam fer, comencem a donar forma a un dels elements que volem que surtin a la nostra creació del pati: la cuineta. Analitzem l’esbós: Com la vam fer? Què volíem? De quins colors? Volem canviar alguna cosa? Aprofitem els trossos de cartons que ens van sobrar per ser el suport.

També cal avançar amb el terra del pati. Recordem el que vam dir a les primeres sessions:
– Volem un pati que s’hi puguin estirar molt Marta Marta!

No tenim prou espai, però verifiquem que si s’estira una persona hi poden cabre tots els elements de joc.

– Jo crec que si una persona s’estira la podem repassar!
– Sí pels costats, que es vegi la silueta.

Perfecte! S’estira un tabaluga i una pinotxo fa la seva silueta amb llapis. Però ens estem molta estona reflexionant sobre el resultat. No acaba de convèncer perquè no és el que esperàvem, tot i així després de parlar-ho molt, ho deixem igual perquè la meitat de la classe es decanta pel resultat que hem obtingut.

Ara només falta pintar. Així que, ens arremanguem el jersei i comencem a triar el color. Ens posem d’acord molt ràpid, però no tenim marró claret. Així que hem de pensar com ho podem fer. Barregem dos colors i ja ho tenim.

Després de realitzar la forma del pati, necessitem pensar quins elements de jocs hi volem posar. Tots? 1, 2 o 10? De memòria fem una llista dels que hi ha. Confirmat! N’hi ha 10!

– Sorral amb les seves pales, galledes.
– Cuineta amb les cassoles, olles,..
– Caseta
– Tobogan
– Cada de llibres
– Torre
– Cotxe
– Arbre
– Pissarra
– Rodes

Com ho farem? Arribem a la conclusió que hem de fer grups petits perquè tots puguem construir. Fem grups amb un tabaluga, un pinotxo i un patufet. Anem al pati per decidir que voldríem construir.
Per grups ens asseiem a les taules del pati i fem un esbós i escrivim que és i amb quin material el voldríem fer. El resultat el presentem als altres grups:

   
1r grup –>  Hem dibuixat un tobogan, perquè ens agrada tirar-nos. Fem sempre un joc que un és tir i es queda quiet i els altres es tiren al seu darrere. També juguem a amagar-nos a dalt del tobogan.

2n grup –>  Ens agrada més la caseta.

3r grup –> On juguem sempre és a la cuineta amb els plats per fer menjar. Però hem inventat un botó que quan estrenys cau, aigua a damunt de la pica.

4t grup –> Tenim bons records de l’arbre. Per exemple, quan era patufet no podia pujar a l’arbre, i ara sí. Estic molt content de poder-hi pujar.

Ens adonem que sense parlar entre els grups, cadascú ha fet un element del pati diferent.

En un primer moment, creiem que hem de prendre mides per fer una era. Però després d’anar als massagrans creiem que el que volem no és fer una era d’en Guinovart, ja que ja vam fer la nostra creació imitant en Josep.
Volem anar més enllà. Volem crear el nostre propi espai, on expressarem el que nosaltres veiem cada dia i que és important.

Així doncs, tal com ens van dir els massagrans, anem pensant:
– Quin espai és el nostre dia a dia?
– Quin lloc és molt proper per a tots nosaltres?
– Com podríem fer tot el que veiem i vivim al nostre dia a dia?

Són diverses qüestions que ens sorgeixen, i que intentarem pensar i raonar durant uns dies.

Per nosaltres un espai molt rellevant és casa nostra, però cadascú té casa seva i, per tant, no és un lloc en comú. Doncs, l’escola sí que és el lloc on venim cada dia!

Veiem que hi ha un plànol al nostre passadís de la classe de projectes de comunitat. L’anomenem dibuix. El despengem i el portem a classe per mirar-lo amb atenció.

El que diferenciem més de pressa és la pista de l’escola, les aules de petits i l’aula de psicomotricitat. Com que tenim dubtes, portem el plànol al pati i l’intentem posar amb la mateixa direcció que veiem l’escola. D’aquesta manera veiem de forma més clara la posició de les aules al plànol.
Tot i així només podem verificar el que havíem deduït.

Qui ens podria explicar el plànol? L’hi demanem al conserge, si ens podria venir a classe. L’hi expliquem el nostre problema i si ens podria ajudar.

Moltes gràcies Toni!

Fem memòria de tot el procés amb una imatge de cada sessió del projecte de comunitat, per poder-ho recordar i explicar-ho als massagrans.

Els massagrans ens comenten que fa un any van anar a l’Espai Guinovart i hi havia les mateixes obres!

Així doncs, creiem que ens poden ajudar i els hi preguntem que és una era. No saben ben bé com explicar-nos-ho però ens ho descriuen com un camp.

Haurem d’anar a un camp, ja que només un infant ha anat a veure el camp. I creiem que és com un lloc amb herba i pals.

No volem que ens ho descriguin, ja que nosaltres ja ho vam veure. Volem que ens expliquin per què ho va fer en Guinovart. Què volia explicar-nos?

Ens comenten que en Josep quan era petit anava a la masia del seu avi, i s’estirava al camp.

Les coses de l’era representaven la seva infància.

Ens comenten: Tot el que vau veure era com fer un resum de tot el que va veure i viure en Josep Guinovart!

A part, també ens donen estratègies de com fer-ho: pensar bé el que veiem, i el que estem sentint en aquell moment. Donant-nos tècniques de com representar-ho: amb colors, amb formes, amb un material o amb un altre,..

L’últim consell força interessant que ens comenten és: I una altra forma d’expressar seria amb l’escriptura, podeu posar una nota amb un escrit.

Ens donen proutes idees per continuar el nostre repte. MOLTES GRÀCIES MASSAGRANS!

Aprofundir amb la màgia d’en Guinovart només ho podem aconseguir entrant plenament en la nostra pròpia creació.

Amb grups petits, cooperem entre nosaltres per prendre decisions: Què volem fer? Com ho volem fer? Amb quin material? Com ho enganxem? Qui comença? … Són petites decisions molt importants per iniciar la creació.

Tots els grups arribem a la conclusió que primer hem de fer un dibuix amb llapis per saber ben bé el que volem. Després alguns escrivim el material per començar la creació i altres ho expressem verbalment a la resta de companys i companyes del grup per si estan d’acord.
Quan tots els membres del grup estan d’acord ja comencem a enganxar els elements naturals que volem.
Durant el procés ens trobem que hem de canviar algunes idees que teníem i hem de buscar una altra solució. Finalment presentem les creacions als altres grups i analitzem tot el procés: com ho hem fet, les decisions preses, i si el resultat ha estat satisfactori.

Les conclusions en veure una fotografia d’un home col·locat al costat de les imatges del mural, l’era i la cabana del nostre mapa conceptual han sigut:

• L’espai Guinovart és una segona casa per posar coses d’aquest home. Coses importants que no pensàvem que veuríem.
• Va pensar que volia ensenyar el mural, l’era i la cabana.
• Va anar a un museu i volia fer el mateix i va pensar coses com les 4 estacions.

Pensem  que aquest home és en Guinovart. Descobrim que de nom es diu Josep i de cognom Guinovart.

Recordem que a l’Espai Guinovart ens van fer estirar a terra per poder veure bé la seva gran obra d’art. Des d’una posició estirada, vam saber que en Guinovart observava tots aquells elements al seu dia a dia, i per això els va voler plasmar.

• Primer construeix i va pensant com ho farà.
• Jo a casa he fet una gran caixa, amb llums com un museu.

Així doncs, relacionem el títol del nostre projecte amb aquest senyor.

• NaturART, és natura i artista
• Art és fer coses que sorprenguin com una obra d’art, i així es posen contents la gent.

Què és ser artista?

• És dibuixar i fer coses de fusta.
• És treballar molt per fer coses.
• Per ser un bon artista, necessitem fusta, i fang
• Hem d’anar al bosc.
• Ell no tenia el material, el va haver d’anar a buscar, per fer el que volia.
• El meu germà té 7 anys i també és un artista.

El resum de tot aquest debat el plasmem al mapa: ARTISTA, CONSTRUEIX, NECESSITA MATERIAL I QUE SORPRENGUI.

Durant les diferents sessions del projecte de comunitat NaturART, anem realitzant el nostre mapa conceptual

1. Primer expressem verbalment les nostres idees, opinions, observacions que tenen relació amb el projecte.

2. Després escrivim les paraules principals pensant com s’escriu. Ens ajudem  entre tots. Uns companys/es expliquen quina paraula va a continuació de l’altra. Alguns pensen que és una lletra i altres una altra. Debatem i analitzem ben bé la paraula pronunciant lletra per lletra. Quan ja ho tenim clar, la persona responsable d’escriure ho escriu.

3. A poc a poc ordenem les paraules amb suport d’imatges. Primer ho fem a terra i després ho col.loquem a la paret. És un procés d’anàlisis i debat per arribar a acords.

D’aquesta manera, ens permet situar-nos dia a dia: què em fet , quins continguts hem anat treballant, quines idees han anat sorgint i per tant a on som per poder continuar.

Recordem el recorregut de la visita guiada a l’Espai Guinovart per les tres obres principals. El que destaquem és:

Un mural

• Hi havia 4 estacions.
• Dins del mural una granota, un mussol, un sol, flors i un burro.
• La granota estava amb aigua feta de vidre.
• No, on estava la granota era una cova.

Una cabana

• Era com un bosc cremat.
• Amb arbres, amb allò que mengen els esquirols.
• Es diu aglans.

Una era

• Vaig veure un lluna penjada.
• Hi havia fletxes que giraven, troncs, plats, ous i cavalls.

Així doncs, ens endinsem a expressar els nostres pensaments, tot plasmant-ho amb un dibuix. I finalment verbalitzem el que hem dibuixat i el motiu d’aquell dibuix i no un altre:

• A casa tinc un mural, i m’ha recordat a ell.
• El mural era molt gran.
• Al mural hi havia moltes coses.
• Em va agradar més la cabana perquè tenia la cúpula de vidre, com un lloc que vaig anar.