AJUDEM A LES ALÍCIES

Mireia Puig21/05/25  

Els nens i nenes de l’aula de les Alícies volen fer un cartell de normes pel funcionament del seu pati i ens demanen ajuda perquè saben que nosaltres hem fet un cartell inclusiu pels parcs de Vilanova.

Abans que vinguin a visitar-nos pensem detingudament que és el que els hi volem dir, per tal de no descuidar-nos cap informació. Mirem el cartell i anem dient tot allò que creiem que és important que tingui, i seguidament ho anotem en un full perquè se’l puguin emportar a la classe i així quan el facin, no es descuidin res.

Anotem en el cartell les següents informacions que pensem que són imprescindibles de tenir en compte:

  • El cartell ha de ser inclusiu.
  • Ha de tenir pictos.
  • Ha d’estar fet també en braille.
  • Ha de portar el logo.
  • Han de sortir les informacions en positiu.
  • Quan el pengin ha d’estar a l’alçada dels infants.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 32 del projecte d’aula.

READING ABOUT FLOWERS

Laura Lorenzo20/05/25  

We discovered that there are different trees in our garden with different names. Now, that there are flowers in our garden, we also discovered that they have different names… Also in English!

We discovered the name of different flowers in English by reading!

We had the photos lot of flowers on one page…

and the names and the descriptions on another page.

In pairs, we read the descriptions and wrote the correct names under the photos. It was a bit difficult at first, but soon we noticed that by recognising numbers and colours (words that we are VERY familiar with) it was very easy!

Doing achievable activities that like this, we develop strategies that make our reading (in both English and Catalan) better and we are motivated to read more!

Don’t be afraid and try to find the names in English too!

DESCOBRIM EL BRAILLE

Mireia Puig19/05/25  

Tapem els ulls de tots els nens i nenes i els hi deixem tocar un conte en braille. Els Pinotxos el toquen detingudament i intenten descobrir pel tacte el que hi ha dibuixat. Tots i totes ho intenten amb molt interès però cap descobreix el dibuix amagat. Un cop han fet aquest experiment i es destapen els ulls els Pinotxos comenten:

  • A mi m’ha fet por tenir els ulls tapats.
  • No hi havia llum i no m’ha agradat.
  • Estava tot molt negra.
  • No veia res i no m’ha agradat.
  • Tenia mal de cap.
  • Estava neguitós perquè només veia negra.
  • Jo només veia una miqueta.

Després mirem el conte en braille i veiem com els nens i nenes cecs fan servir els puntets per poder llegir.

Seguidament fem el nostre nom en braille. La Toni i la Mireia ens han preparat unes plantilles per poder punxar el nostre nom. Descobrim que les lletres en braille estan formades per puntets.

Podeu trobar més fotografies al DRIVE.

EL COST DE LES TANQUES

Cristina Vargas18/05/25  

“Demanar ajuda no és rendir-se. És negar-se a rendir-se”, Charlie Mackesy.

Ara que ja tenim les tanques preparades per col·locar-les, a l’aula hem volgut calcular el preu total del tancat. Primer de tot ens hem imaginat el tancat al terra de la classe i hem col·locat les 17 tanques tal com vam decidir que anirien: en forma de L i deixant un espai que farà de porta a prop de la cabana. Després hem recordat el preu d’una tanca, 14’29€. Amb la distribució de les tanques i el preu d’una d’elles molts ja proposaven sumar-ho tot. Però, aquesta situació que plantegem és una nova oportunitat d’aprenentatge que no podem deixar passar realitzant una suma repetida. Així que anem a buscar la caixa de bitllets i monedes per parlar del valor monetari. Presentem tots els bitllets i monedes, parlem d’euros i parlem de cèntims, i establim equivalències. Després, els proposem un joc.

Fem 5 cinc grups de treball i proposem una compra de tanques. Cada grup per poder comprar-ne una haurà de preparar el preu de 14’29€ agafant els bitllets i monedes adequats, però atenció, per poder comprar una segona tanca hauran de portar el mateix preu fent ús de bitllets i monedes diferents. I així tornem a treballar la descomposició numèrica, però d’una manera molt més atractiva! Això de “tocar” diners ens encanta! De mica en mica, cada grup va trobant la manera de presentar els 14’29€ de maneres diverses fins que les 17 tanques són comprades.

El següent pas serà calcular quant els ha costat les tanques comprades i, per continuar treballant sabers relacionats amb el sistema monetari, els proposem poder fer canvis de monedes i bitllets. “Canvio 5 monedes d’€ per un bitllet de 5€”, “Nosaltres canviem aquestes 4 monedes de 50 cèntims per una moneda de 2€”, “Tenim 2 bitllets de 5€ i un bitllet de 10€, volem un de 20€”… La quantitat de monedes i bitllets va reduint-se, però no el seu valor!, i és més fàcil arribar un primer total. Consensuem resultats i ens adonem que dues taules han pogut comprar 4 tanques i coincideixen en el seu total, les altres 3 taules han comprat 3 tanques cadascuna i també coincideixen en el preu.

Decidim que els grups de les 4 tanques s’ajuntin, i els grups de les 3 tanques també ho facin per una altra banda. Demanem que tornin a sumar els preus mitjançant els bitllets i monedes que tenen sobre la taula. Aquest cop ja surt d’ells i elles fer intercanvis de monedes i bitllets per facilitar la suma. Ara tenim 2 grups; un ha comprat 8 tanques i l’altre 9 tanques. Anotem a la pissarra els dos resultats i moltes Alícies ja saben que hem de fer: “Una suma en aranya!”.

En escriure els preus ens adonem que tenim euros i cèntims (en el fons, nombres decimals). A simple vista ens sembla complicat… “Què fem amb els apòstrofs?”, diu algú. “No!, no són apòstrofs! Quan parlem de numeració en diem coma, l’apòstrof el fem servir quan escrivim paraules”, ens respon la Cristina aguantant-se el riure. Els proposem fer la suma dels euros per una banda, i la dels cèntims per una altra, i ho fem a la pissarra junts. Quan tenim les dues sumes fetes, ens atrevim a escriure el preu total de les 17 tanques: 242,93€.

Tot seguit, la Lídia i la Cristina presenten la factura del Leroy Merlin a la pissarra, els preus haurien de coincidir i així sabrem que ho hem fet bé. Però al mirar el total, trobem a la factura 228,64€. Les cares de les Alícies són un poema! Què ha pogut passar?… Finalment, l’Axel s’adona que a la factura hi ha un 16 i no un 17, falta una tanca! La primera tanca que vam comprar per veure com era i decidir si en compràvem la resta o no! La “broma” de les mestres ens serveix per parlar de la importància de llegir bé les factures perquè no ens estafin, cal estar a l’aguait!

En paral·lel a aquest treball de càlculs, hem volgut començar a posar les tanques al jardí. Però, hem tingut un problema. Al clavar les tanques hem trobat molta pedra i hem hagut de parar. Parlant amb el Toni conserge, ens ha deixat veure unes fotografies del 2008, l’any que van fer el jardinet al Marta Mata. En aquestes fotografies podem veure les capes de terra, ciment i pedra que van anar posant, i hem entès el perquè de la nostra dificultat. El Toni s’ha ofert a ajudar-nos i, de mica en mica, ens anirà posant les tanques amb unes eines que nosaltres no podem fer servir. Ens feia il·lusió ser nosaltres, però cal ser prudents i deixar als experts i adults en aquesta tasca.

L’ÀLBER I ELS CINC POLLANCRES

Cristina Vargas18/05/25  

“Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho”, Joan Miró.

Els petits rastres que trobem al jardí sovint són petits tresors que ens ajuden a seguir descobrint i aprenent. Fa uns dies la Daniela va trobar una fulla molt curiosa; verda per una banda, blanquinosa per l’altra. Ràpidament, vam baixar al jardí per mirar de quin dels arbres del jardí podria pertànyer, però la primavera tot just estava arribant al nostre jardí i ens complicava trobar altres fulles iguals que la trobada. Llavors el Neythan descobreix un petit branquilló que neix de terra amb fulles verdes i blanquinoses. “Són iguals que la de la Daniela!”, diem. Ens fixem en els arbres de la vora i observem que en tenim dos de no identificats, són molts alts i ens costa de veure les fulles, el més gran i frondós ens deixa veure els dos costats de les seves fulles i veiem que són ambdues verdes.

A la classe, amb la guia d’arbres que tenim, descobrim la fulla curiosa. Trobem que l’arbre propietari d’aquest tipus de fulles és l’àlber, i que aquest és família dels pollancres. Amb els Chromebooks i per parelles de treball, busquem més informació alhora que anem confegint dues noves fitxes tècniques. Ara ja sabem que hi ha detalls importants que ens ajudaran a distingir els arbres com l’escorça i la forma, marge i color de les fulles; així que sobretot busquem aquestes dades.

Després compartim tot el que hem trobat en gran grup i establim les principals diferències entre aquests dos arbres: l’àlber i el pollancre. L’àlber ens ho posa fàcil, les fulles són ben particulars i la seva escorça blanca i ratllada, al jardí ràpidament el descobrim al costat del xiprer. Els pollancres tenen unes fulles amb forma de cor o romboidal i l’escorça rugosa, i en baixar al jardí ens adonem que en tenim cinc!

Ara tenim pràcticament tots els arbres identificats! Ens queda només un per saber el seu nom així com el dels arbustos. Ho aconseguirem abans d’acabar el curs?

SEGON PÒDCAST: LA NEURODIVERGÈNCIA

Ivet Dominguez16/05/25  

A partir del proper dilluns 19 de maig trobareu, a la pàgina web de l’escola ( espai de la ràdio ), el 2n pòdcast que hem gravat els Tintins. En aquesta ocasió com a tema principal hem volgut tractar la Neurodivergència, veient que és un terme que molta gent de la comunitat educativa desconeix.

Després d’un temps investigant, hem explicat amb les nostres paraules les idees principals perquè tots i totes siguem conscients de la importància d’entendre la paraula com cal, defugint estereotips i ampliant la mirada respectuosa i comprensiva cap a totes les maneres de ser, sentir, pensar i relacionar-se.

Aquest segon pòdcast, també inclou dues seccions més de Com està el pati. Recordeu que són petits espais que dinamitzen l’eix principal de conversa, amb curiositats i petites entrevistes que no us podeu perdre. Coneixeu el pais de Ghana? El Jeffrey ens n’ha volgut parlar… i sabeu quin projecte d’aula fan els Petits Prínceps i què pretenen? Sabrem una mica més de tot el què estan preparant!

Des d’aquí volem agrair al Joel Serrano, el nostre practicant, per la seva implicació en tota la part més tècnica de muntatge i supervisió general. 50/50, A TOTA VEU!

QUAN LES ESTRATÈGIES ENS OBREN CAMINS: ELS NOMBRES DECIMALS APAREIXEN ENTRE ELS DITS DE LES TANITS

Mireia Roca16/05/25  

Confuci

Digues-ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica-m’hi i ho entendré

Aquests dies, la classe de la Tanit ha fet un pas endavant molt significatiu dins del nostre “Projecte amb cor”. Després de comptar totes les monedes recollides de la venda del pa, ens hem proposat calcular quins han estat exactament els ingressos. Però en voler sumar tots els imports obtinguts amb cada tipus de moneda, ens hem trobat amb una sorpresa… gairebé tots els números tenien comes!

Aquí han aparegut, com qui no vol la cosa, els nombres decimals.

Fins ara, havíem treballat amb nombres enters: 1, 2, 3… números “rodons”, sense parts. Però ara, per primer cop, hem vist que hi ha números que expressen parts d’una unitat. Per exemple, quan diem que tenim 1,50 €, no tenim dos euros, però tampoc només un: tenim una unitat i mitja.

Què són els nombres decimals?

Són nombres que representen quantitats que no són senceres. Ens ajuden a expressar parts d’una unitat mitjançant una coma decimal.

I com es diferencien dels nombres naturals?
Els naturals són nombres sencers que fem servir per comptar (com 1, 2, 3, 100…). Els decimals afegeixen precisió: ens permeten dir que tenim 2,75 € i no només “2 o 3”.

Tot i que els nombres decimals no s’acostumen a treballar a la Comunitat de Mitjans, ens hem adonat que apareixen de forma natural quan el context és real i significatiu. En el nostre cas, tenir diners i comptar-los bé ens ha ajudat a entendre què vol dir la coma i per què és important.

Quan l’aprenentatge neix d’una necessitat real, tot té més sentit.

Per afrontar aquest repte, ens hem agrupat en petits equips. Ja sabem que els grups no són mai aleatoris: ens agrada ajudar i deixar-nos ajudar. Abans de començar, sempre fem un moment de conversa entre els membres del grup on compartim estratègies de càlcul.

Aquest curs hem après que tenir una bona estratègia pot marcar la diferència a l’hora de resoldre un problema.

La veu de les Tanits

I és que compartir estratègies a la Rotllana ens enriqueix com a grup:

  • Ens ofereix noves maneres de pensar.
  • Ens permet veure que hi ha molts camins possibles.
  • Ens ajuda a ser més flexibles i creatius.
  • Ens ensenya a valorar el procés i no només el resultat.

Una oportunitat per aprendre

Entre les estratègies que hem compartit, n’hi ha una que conté alguns errors. L’hem volgut incloure perquè creiem fermament que els errors són una part fonamental del procés d’aprenentatge.

Equivocar-se ens ajuda a: parar atenció, repensar el que fem i construir coneixement més sòlid.

A la classe de la Tanit no amaguem els errors: els abracem, els analitzem i en fem eines per créixer.

L’error no és un enemic, és un mestre que ens mostra per on continuar.

Al final, entre converses, sumes amb comes i estratègies compartides, hem aconseguit saber quins han estat els ingressos totals de la venda del pa.

Ara ens falta esbrinar quines van ser les despeses per poder saber si realment vam tenir beneficis. Seguim caminant cap al nostre objectiu: fer una donació amb sentit i cor.

SNAKES AND LADDERS

Laura Lorenzo16/05/25  

Now we are practising a lot with the 100 board, we noticed that there is an English game that is very similar to it: “snakes and ladders”.

We started playing the game, but it was very confusing… the order of the numbers was very different!

Our number board started on the top with number 1 and ended with 100 at the bottom.

To solve this problem, we decided to do our version of the game. We wrote all the numbers IN ORDER on the grid and drew as many snakes and ladders as we wanted. Doing this activity was very interesting and offered a great opportunity to practise a lot of numbers in English.

The best part, though, was playing! We practised saying the numbers in English as well as expressions such as “MY TURN”, “ROLL THE DIE” or “I WIN”.

Make a board at home and play. The rules are very easy!

TENIM VEU! PUNT I FINAL

Ivet Dominguez16/05/25  

Dilluns 12 de maig de 2025. Una data i un moment que recordarem plegats per temps!

Hem tingut la sort de participar a la Gala final del concurs Tenim veu!, quedant els 3rs finalistes. Però quin ha estat el viatge que hem realitzat fins arribar aquí?

Com va néixer la proposta, d’on venim?

La proposta ens arriba en un moment clau del curs. Acabat el 1r trimestre, havent preparat un poema per recitar a casa per les festes. Aquest poema estava inspirat en el llibre-conte Batecs de vida, un cant a defensar les coses senzilles i boniques de la vida, que tenen a veure amb la quotidianitat de ser infant, la defensa d’allò que és senzill, ens agrada i és important per nosaltres. Ja hi apareix la paraula DRET (tenim dret a caminar descalços, a somiar, imaginar, sentir les pessigolles, mullar-nos, sentir l’alegria i la tristesa…). A més, afegim que, en el comiat musical que vam preparar per les famílies, decidim incloure una darrera cançó d’última hora: El dret a l’alegria (de la Suu i la Fúmiga). Acabem per tant un primer trimestre amb tot això viscut. I encetem el segon trimestre amb l’arribada de la proposta de participar en el concurs, per crear l’Himne dels Drets dels infants. Les coincidències ens emocionen a treballar-hi!

Sabem que serà un treball llarg i intens però que pel camí aprendrem moltíssimes coses. Ho vivim com una gran oportunitat de creació col.lectiva. Per això necessitem gent implicada, que vulguin sentir-se part del procés. Infants, mestres, famílies i també experts en creació musical, junts enfilem l’aventura.

Però què en sabem de les cançons?

Per nosaltres les cançons formen part del nostre dia a dia. Ens ajuden a iniciar, de manera especial, cada matí i tarda a l’escola. Al matí despertem sempre el cos amb una cançó i per la tarda ens regalem massatges, al so també de bones melodies. Fa temps que estem entrenats a escoltar i parlar de les lletres i el què diuen. De fet hem anat descobrint que les cançons són poemes musicats. Diuen coses de manera bonica i de manera que ens facin pensar. Inclouen moltes vegades metàfores i jocs de paraules. Això serà molt important tenir-ho en compte per la nostra creació. Hi ha paraules, idees molt poètiques. En fem un bon llistat: pluja, cor, tresor, amor, tendresa, llàgrimes, llibertat…

Com ha de ser la lletra?

Pensar en la lletra és una oportunitat per dir el què pensem i com pensem els infants, Tenim veu!. Necessitem moltes estones de conversa, partint del llistat de drets per buscar les nostres paraules. Com ho direm? No volem una llista de drets cantats, ni parlarem de tots els drets. Ha de ser bonic d’escoltar i ens ha de fer pensar. No ha d’empatxar. Hem de dir de manera interessant: Menys és més!

En el nostre cas vam voler destacar la importància de ser infants, com a entitat pròpia (no som adults), per això volem mullar-nos sota la pluja, jugar amb les famílies, dir prou quan ens atavalem… i també reclamem el dret a ser nosaltres mateixos: la nostra Identitat.

Som conscients també que hem de prioritzar, triar i decidir perquè no ho podrem dir tot en 3 minuts de cançó, cal ser rigorosos amb les bases del concurs. Més val dir poc i suggerir que carregar de lletra que serà difícil d’entendre i fer-la recordar.

Pensem en la tornada. Els Strombers ens van explicar que un himne ha de ser èpic, ha de dir algunes frases clau que s’encomanin fàcilment. Ha de representar un col.lectiu que comparteix un sentiment semblant. Analitzem himnes per entendre-ho millor. De mica en mica, anem veient com donar força a les nostres paraules. Van apareixent idees molt i molt interessants…

Després de temps de treball, de frases per la cançó ens en sobren, tenim molt i molt material pensat. Tot això queda al tinter, escrits que potser formaran part d’alguna altra cançó, poema o fins i tot obra de teatre…

I com ho musiquem tot plegat?

Els Strombers ens hi ajuden. Uns acords d’ukelele bàsics per jugar a cantar-hi les frases de la lletra que hem creat. La melodia va apareixent però és cert que cal fer petits canvis i adaptacions perquè tot vagi encaixant. És potser la part del procés més complexe. Repassem estils musicals que coneixem. Ens agrada que la nostra cançó vagi cap al pop, el rap però també ha de tenir una essència entranyable, un embolcall més indie en diuen els experts. Analitzem les nostres veus. En tenim de més melòdiques i dolces i d’altres més intenses i directes. Tots ens hi hem de sentir còmodes.

El nostre himne pot tenir moments de més i menys força. Utilitzarem solistes per parelles per crear estones dolces, delicades i directes però la tornada creixerà amb força, amb la suma de totes les nostres veus. Tot cal sentir-ho amb la qualitat que es mereix: gravarem en un estudi professional.

Què ha representat el treball?

Il.lusió, compromís, imprevistos a resoldre, com una suma de fets que van succeint-se al llarg del procés. Els mateixos infants proposen fer un pla de comunicació (fer-ne difussió): cartells, cantada a la plaça del mercat, escrit a premsa, parlem-ne a la ràdio de l’escola…

Per nosaltres Benvinguts Drets! ja és un himne perquè ha traspassat les portes de l’aula, s’ha cantat a tots els grups, en diversos espais, al gimnàs i al pati de l’escola… és bonic sentir-lo xiular pels passadissos, escoltar petits fragments i paraules que recorden alguns Petits, Mitjans o Grans. Ha sortit fora, al carrer, a les cases, places…

I cap final té sentit sense les Gràcies!

Als infants: pel seu treball impecable al llarg del procés, la seva constància, neguit per superar-se (això ajuda a avançar i aprendre). Heu sabut involucar més persones, les famílies… la vostra il.lusió, el gran motor. La vostra participació directa fins l’últim moment és admirable!

Mestres de l’escola, músics al cap davant en Bernat com a director, per la seva emoció descontrolada i lideratge, deixant-se aconsellar i enriquint-se amb les idees i consells de la Meritxell; la Marta Trullols ocupant-se de la part de gestió i logística, i tota l’edició digital. A tot el claustre, pel recolzament, riures dels migdies sobre el tema, la lletra… en definitiva per ser còmplices del moment, opinar, fer aportacions i compartir aquesta bonica feina.

Famílies, per no dubtar i creure en els vostres fills i filles, donant el pes i el valor que té un fet artístic creatiu.

Agraïm, com no, als nostres experts en creació musical que ens han donat consells molt importants i han volgut serguir el procés, emocionant-se també amb nosaltres, principament al Miki i al Toni. Gràcies Strombers! 

A l’Ajuntament, per la il.lusió mostrada per les propostes Vilanovines, per escoltar-nos a la plaça del mercat, i per subvencionar part d’alguna despesa.

Per acabar, ve de gust parlar del món de les arts. Per més oportunitats semblants a l’escola. Animem a les institucions i a qui pensa en què cal ensenyar a l’escola, a donar el valor que es mereix al fet artístic, com a eina potent per imaginar, crear, expressar, somiar, fer pensar les persones, veure oportunitats de canvi en un mateix (gestió d’emocions, rols, inseguretats…), i posar el valor en saber fer les coses de manera cuidada, bonica, amb la rigorositat que pertoca pel fet de ser artístic. 

En un món on es prioritza la immediatesa i la velocitat de tot plegat, a les escoles hem d’educar i realçar els processos lents, fets amb paciència i molta cura. Els fets artístics per sort tenen aquesta base.

I així tanquem un treball compartit i ben viscut que ens ha fet bategar i emocionar!

UN ALTRE ANIVERSARI

Mireia Puig16/05/25  

Vam començar la setmana amb un aniversari, i l’acabem de la mateixa manera. Demà, dissabte, la Ferdaous farà 5 anys i ha volgut celebrar-ho amb tots els seus companys i companyes de la classe.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris.