Aquests dies hem pogut gaudir un any més de la Setmana de la Convivència. Enguany, sota el nom Posem sobre la taula la neurodivergència. Durant aquests dies hem pogut conèixer, parlar i debatre sobre què és la neurodivergència.
Dilluns tarda hem donat el tret de sortida amb la presentació de la setmana a càrrec de les Matildes, que ens han fet una pinzellada de com ells i elles han treballat el concepte de la neurodivergència. Tot seguit, hem parlat de les activitats que compartirem al llarg de la setmana i hem finalitzat compartint la cançó creada pels Tintins, Benvinguts drets.
Dimarts al matí, petits i mitjans hem escoltat diferents contes relacionats amb la diversitat i ens hem plantejat què és la neurodivergència. També hem dibuixat de forma individual com ens imaginem el nostre cervell i el nostre cor. A la tarda, en grups tots barrejats, de Patufets a Matildes, hem visualitzat vídeos i hem extret conclusions de grup sobre els curtmetratges.
Dimecres hem voltat per l’escola per poder detectar barreres que impedeixen la inclusió al nostre centre: Com podem fer una escola millor? i hem recollit als panells del vestíbul tot el que pensem que podem millorar.
A la tarda, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes han escoltat un testimoni que ha explicat les seves Vivències en primera persona com a neurodivergent, l’Helena Campos.
Dijous ens hem tornat a agrupar com el dimarts i hem estat elaborant petits cors i cervells que simbolitzen la nostra setmana. A la tarda, mentre hem acabat d’elaborar les nostres creacions, les famílies heu pogut trobar-vos i compartir una agradable estona per ConVIURE, tot gaudint d’un bon cafè, un te i unes pastes i amenitzat per l’Aranzazu Palanca.
Divendres, per tancar aquesta extraordinària setmana, hem ballat tots junts a la pista, en companyia de les nostres famílies, i hem cantat plegats la cançó “Benvinguts drets”.
Podeu trobar més imatges a la carpeta 07, de fotografies d’escola.
Aquesta setmana les Matildes hem tingut l’oportunitat de participar a la votació popular del concurs Tenim Veu, on la nostra escola està representada per la classe dels Tintins amb la seva cançó “Benvinguts drets”.
Abans de votar, hem escoltat atentament la proposta dels nostres companys i companyes de comunitat, que ja havíem pogut sentir pels passadissos aquestes darreres setmanes i que molts de nosaltres en alguns moments no hem pogut evitar de taral·lejar.
De les nostres converses ha sortit que han creat una cançó amb molt bonica, amb un ritme i una melodia enganxosa i que transmet un missatge compromès amb els drets dels infants.
Des de música hem aprofitat aquesta ocasió per posar en pràctica la crítica musical curricular, hem escoltat junts fragments de totes les opcions i ens hem fixat en aspectes com:
L’estructura (intro, estrofes, tornada…)
L’ús de la veu i els instruments
L’expressió i el missatge
La relació entre la cançó i el videoclip
Tot això ho hem treballat des del respecte i l’admiració, destacant la creativitat, el treball en equip i la sensibilitat que ha posat cadascú en el seu projecte.
Les Matildes estem emocionades de veure el producte final dels Tintins i els desitgem tota la sort del món en la votació que es tanca la setmana vinent, i que si no heu votat, encara ho podeu fer al següent enllaç: VOTA L’ESCOLA MARTA MATA
Al llarg del segon trimestre els Wifis hem anat descobrint alguns dels robots que tenim a l’escola. L’objectiu ha estat aprendre com funcionen per poder-nos convertir en autèntics experts.
Inicialment, vam obrir una conversa sobre el sentit de l’existència de robots. Els Wifis van anar compartint la seva opinió i entre tots vam anar enriquint-nos. Finalment, ens vam quedar amb una idea compartida per tots:
És com tenir una caixa d’eines per solucionar problemes. Ens ajuda a dividir un problema grande en problemas más pequeños, buscar patrones, imaginar soluciones i donar instruccions clares que una persona, un ordinador o fins i tot nosaltres mateixos puguem entendre.
A partir d’aquest moment, hem anat posant sobre la taula els diferents robots: el Tale bot, el Codey Rocky i el Lego Spike prime. La descoberta ha estat molt experimental, via assaig-error, entre uns i altres hem anat compartint el que hem anat descobrint sobre el funcionament dels robots i ens hem deixat emocionar, sobretot quan ens hem adonat que ho aconseguíem!
DESCOBRIM EL TALE-BOT
We discovered Tale-bot, a very cute robot with eyes that has a set of buttons. What are the buttons for? Very carefully we put the robot on the floor and we tried the different buttons. We discovered that there are buttons that move the robot FORWARD, BACKWARDS, TURN RIGHT and TURN LEFT. One button makes the robot dance!
We then looked at the box and discovered different complements that acted like arms. We made the robot draw! Amazing!
In the box, we also discovered different maps that we can use to make the robot tell stories. Yes, the robot can speak!
All in all, a very interesting robot that gave us a lot of ideas!
DESCOBRIM EL CODEY-ROCKY
Hem conegut el Codey Rocky, un altre robot que ha arribat l’escola i que hem de descobrir. Només obrir la caixa hem vist que és molt diferent del Tale-Bot. Per començar, està dividit en dues parts el Codey, que és la pantalla amb els botons, i el Rocky, les rodes. Investigant, hem trobat el botó d’engegar i l’Abraham s’ha fixat que també té una càmera a sota… servirà per fer anar les targetes de colors que hi ha a la caixa? Provant, provant, hem vist que els botons no feien pas res i no ha estat fins que hem llegit el llibre d’instruccions que hem vist que necessitem l’ordinador i un programa especial.
Un cop instal·lat el programa hem començat a provar de veure què s’havia de fer… Hem anat llegint els blocs (que encara no sabem per què són de colors diferents) i els hem anat arrossegant fent, com a la proposta del laberint, una llista d’instruccions. Però el robot no feia res…
Hem vist que calia passar les instruccions a través del cable fins al robot i l’Abraham ha aconseguit que es mogués i digués hola! Però el robot no parava… Què deu haver anat malament? Caldrà mirar les instruccions i refer-les per a arreglar-ho!
“Uala, com has fet que camino?” pregunta el David, “m’ho expliques?”
DESCOBRIM EL LEGO SPIKE PRIME
Despres de coneixer el Tale-Bot i el Codey Rocky, hem descobert que amb el LEGO també podem fer robots que funcionin sols!
Aquest LEGO especial es diu SPIKE i consta, a més de moltes peces i rodes, d’una espècie de caixa amb botons, llums i molts connectors que no sabem ben bé com funcionen. Ens animem a construir cotxes a partir de la base, però ben aviat ens adonem que segurament ens falta alguna cosa perquè, per més que pitgem botons no aconseguim que els nostres artefactes rodin.
Pensant, pensant, recordem el Codey, que només funcionava si li donàvem les ordres amb l’ordinador… Passarà igual amb el LEGO Spike? Mirant la caixa ens adonem que hi ha una adreça web i ens decidim a provar…
Uala! Hi ha totes les peces especials que hi havia a la caixa i descobrim que tenen els noms en anglès: the light matrix, the motor, the color sensor, the distance sensor, the force sensor i el Gyro sensor. Podeu endevinar que fan els peces només pel nom? Nosaltres si!, de fet, si us hi fixeu, s’assemblen molt al català!
Ara només calia investigar per la web a veure si trobàvem les instruccions…
La Laura ens ha guiat una mica (és que la pàgina estava en anglès) però hem vist la pestanya NEW i, al clicar-la ens ha portat a un taulell amb un munt de peces de colors.
Ens hem fixat que cada peça tenia un color diferent, un nom i un logo que estaven associades a les peces especials. Si volem fer avançar els nostres cotxes només caldrà que busquem les peces de motor!
Però, com donem les instruccions? Ens hem fixat que encaixen com un puzle i que la taronja és la peça inicial.
Un cop amb això clar, hem anat investigant i hem aconseguit que els nostres artefactes es moguessin el que nosaltres volíem, s’il·luminessin amb la imatge que havíem dissenyat i que fessin sons! Ha estat molt divertit i interessant!
Agafem el llistat del material que vam preparar la setmana passada i anem cap a les aules on el guardem, que es troben en el pis de dalt. Quan arribem, comencem a buscar el material que ens fa falta per poder construir la maqueta. Trobem material que no teníem apuntat a la llista, però que creiem que ens pot anar força bé.
Un cop tenim tot el material anem cap a la classe i ens distribuïm per petits grups i ens dividim les tasques a fer. Un grupet s’anima ràpidament per fer el tobogan de plastilina i passen una llarga estona construïnt i fent un munt de proves per aconeguir que no se’ls hi desmonti.
Hi ha infants que pinten el tub que farà de tunel, altres tallen fustes, altres pinten les parets de la caseta…
Els i les Pinotxos de tant veure cartells dels parcs de Vilanova se n’adonen que tots tenen un mateix dibuix.
Què veieu en aquest dibuix? els hi preguntem:
Una església i una campana.
Hi ha cases.
Hi ha dos esglesies.
Es veuen dos torres.
Hi ha l’Ajuntament de Vilanova.
L’església també és la de Vilanova.
Hi ha un camí.
Després de mirar detingudament la imatge veiem que hi ha vàries coses que no sabem que són. Els hi expliquem que aquell dibuix és el logo que representa Vilanova del Camí i que haurem d’investigar que significa.
Justament en el moment que estem parlant del logo, entra el Toni Tostado pe portar-nos un material i un nen es fixa que en el seu jersei també hi ha el logo. El Toni ens explica que ell treballa per l’ajuntament i que per això porta el logo. Li preguntem que significa però tampoc ho sap, però ens diu que ja ho preguntarà.
Els nens i nenes diuen que l’escola també té un logo. Tenen molt clar que les M fan referència al nom de l’escola i que els personatges que surten deuen ser gent. Els hi expliquem que el logo el va dissenyar la Mari de l’AFA i que els personatges fan referència a la diversitat dels infants de l’escola, i que les M a part de fer referència al nom del centre, també representen muntanyes.
Finalment descobrim que el logo de Vilanova el van dissenyar fa molts anys i que l’església i les cases que hi surten no són de Vilanova, sinó que representen un poble, a sobre d’un camí i que té com a patró a Sant Hilari, i per això surt el seu bastó dibuixat.
Des del primer dia que vam anar a visitar els primers parcs amb la Cristina policia, els i les Pinotxos tenien molt clar que hauríem de dissenyar un cartell amb unes “normes”, per tal que les persones fossin conscients que entre tots i totes hem de tenir cura i respectar-los.
Passades unes setmanes l’Ariadna va anar a Madrid i es va fixar en els cartells dels parcs i ens va portar una fotografia. Quan ens la va mostrar, vam veure diverses coses que ens van agradar molt i que vam trobar molt interessants. Primerament que els cartells estaven a l’alçada dels nens i nenes, que estaven escrits amb puntets pels infants cecs i que hi havia molta imatge.
A partir d’aquí vam demanar als nens i nenes que busquessin altres cartells, d’altres ciutats que ens poguessin ajudar a pensar en un nou cartell pels parcs de Vilanova.
Un cop vam tenir diverses fotografies, ens les vam mirar detingudament i vam començar a parlar de tot allò que creiem que era molt important que tingués el nostre cartell:
Els cartells haurien de tenir un pal més petit per poder-los veure millor.
Podrien posar-los a les portes dels parcs.
Hem d’escriure tot el que volem posar amb puntets pels nens i nenes que no hi veuen.
Haurem de posar pictos perquè tothom pugui entendre “les normes”.
Podem posar dibuixos fets per nosaltres.
És molt important posar el telèfon d’emergències per si algú es troba malament.
Hem de posar que els pares no poden fumar perquè el fum no es bo per nosaltres.
No es pot llençar la basura a terra.
No poden entrar els gossos perquè es poden fer caca i un nen petit aixafar-la.
Els i les Pinotxos tenim moltes idees però primer haurem d’aprendre a fer vàries coses.
Hem d’aprendre braille.
Hem de saber com es fan els pictos per escriure les normes.
Hem d’aprendre a dir les “normes” en positiu i no fent servir tantes prohibicions. També haurem de buscar una nova paraula per evitar dir “normes”.
Aquesta és la feina que es queda fer durant el tercer trimestre.
Com cada dimecres, continuem treballant el projecte de comunitat.
Vam estar pensant, quines formes geomètriques s’utilitzen al crear una carpa de circ. Entre tots, vam deduir que faríem servir cercles i formes triangulars. Tot el grup, després d’una estona de conversa a l’aula, i trobar diferents formes geomètriques dins d’aquesta, vam donar voltes per l’escola, buscant més elements amb formes circulars i triangulars. Ens vam adonar, que n’hi ha moltes, per tot arreu.
Una vegada finalitzada aquesta observació, vam fer un recull dels diferents elements per plasmar-los en un document, treballant així l’escriptura, la motricitat i les matemàtiques. Al ser una feina molt complexa, continuem treballant-ho després de les vacances.Ç
Aquests últims dies, hem pogut observar un canvi a la nostra mongetera. De cop i volta, les fulles es van posar grogues i van començar a caure.
La nostra gran pregunta va ser… QUÈ L’HI HA PASSAT?
A partir de la conversa, vam deduir que hi havíem posat massa aigua, per tant, les plantes es moren si no tenen aigua, però també si en tenen molta.
L’havíem regat tant, que fins i tot van sortir uns petits bolets a la torreta.
Vam aprofitar per collir les dues mongetes i poder observar el seu interior, descobrint així, que a dins hi havia una llavor com la que havíem plantat inicialment.
Hem tornat a iniciar el procés i hem plantat les dues llavors que han sortit de les mongetes, si tenim sort tindrem dues mongeteres noves.
Avui el Julen ha fet 4 anys! Ens ha portat pa amb xocolata per esmorzar. Li hem cantat la cançó de l’aniversari feliç i hem esmorzat mentre escoltàvem música.
El passat 26 de març els nens i nens del grup SobreRodes vam anar a l’Ingravita! De bon matí vam sortir tots i totes per anar caminant fins allà amb l’ajuda del nostre mapa: vam passar per l’estació de tren d’Igualada, l’ambulatori i el passeig, fins arribar a la plaça de Cal Font on vam esmorzar i jugar una mica. Tot seguit vam acabar d’arribar a l’Ingràvita on ens va rebre l’Abdo, el nostre monitor. L’Abdo ens va fer una petita explicació de com escalar, i com fer-ho de forma segura, i tot seguit vam fer dos grups: un grup que podia escalar lliurement per tot el local i un altre grup que escalava amb ell amb l’ajuda de cordes i arnesos; també vam tenir temps per jugar i escalar una estona amb una estructura – castell. Tot seguit vam poder fer a l’Abdo les preguntes que havíem preparat per tal de construir nosaltres un rocòdrom a l’escola. Amb ell vam aprendre que les peces del rocòdrom es diuen preses, que les preses s’engaxen amb cargols i aranyes, i que necessitem una màquina per subjectar-les. Finalment vam anar a dinar al parc de l’Enxup i vam tornar caminant cap a l’escola. Va ser una sortida que vam gaudir molt tots i totes!
