Aquesta setmana a la classe de música hem començat a sentir la paraula ritmes. Què vol dir? Quins coneixem? Sense parlar de negres ni blanques com fan els grans, nosaltres hem decidit descobrir-ho a la nostra manera, amb creativitat i ganes de jugar.
Hem estat investigant com podem representar els ritmes de forma visual i entenedora per a tothom. I sabeu què? Ens han sortit idees del tot sorprenents! Alguns hem fet un mural amb dibuixos de mans que piquen, altres hem fet servir pals, números, ratlletes… fins i tot hem parlat dels nostres noms! Hem descobert que cada nom té unes cops de veu que poden sonar com un ritme. Ens ha agradat molt provar-ho amb “Nil i Carla”, i veure com sonen aquests noms quan els toquem amb instruments de percussió.
Amb tot aquest treball, ens hem preparat per tocar ritmes amb instruments, seguint patrons que combinaven sons més llargs i més curts. El Bernat ens ha tocat exemples amb el tambor, i nosaltres els hem repetit seguint la cançó “This old man”. Podeu provar-ho a casa amb ells i elements improvitzats, i segur us ho passareu d’allò més bé escoltant, creant i tocant junts!
L’educació és allò que resta quan oblidem el que hem après a l’escola.
Abans de marxar de vacances, la classe de la Tanit va rebre un paquet molt especial: la colla de monedes d’euro i cèntims que havíem recollit el juny passat gràcies a la venda del pa que vam elaborar amb tant d’amor.
El primer pas ha estat clar: comptar tots aquests ingressos. Per sort, l’estiu passat vam deixar cada tipus de moneda classificada en bosses diferents, i això ens ha facilitat molt la feina. En petits grups, hem comptat el nombre de monedes de cada valor i ho hem apuntat a la pissarra.
Ara toca convertir aquests números en quantitats d’euros i cèntims. Com que aquests dies hem treballat la multiplicació, hem vist de seguida que multiplicar el nombre de monedes pel seu valor és la manera més ràpida i exacta de trobar el total de cada tipus. Aquí, les matemàtiques han saltat de la llibreta a la vida real!
Connectar el que aprenem amb el que vivim dóna sentit al nostre esforç a l’aula. Quan col·loquem els coneixements en situacions quotidianes –com comptar diners o calcular costos–, descobrim que l’aprenentatge deixa de ser només teoria i es converteix en una eina poderosa per entendre i transformar el món que ens envolta.
I parlant de món real, han sorgit conceptes d’educació financera:
Guanys: els diners que vam ingressar venent el pa.
Despeses: els diners que vam gastar en farina, llevat, sal… tot el necessari per elaborar-lo.
Beneficis o pèrdues: la diferència entre guanys i despeses.
Entendre que no tots els diners que entren són beneficis és clau. Només quan restem les despeses als guanys sabrem si realment disposem d’una quantitat positiva per destinar a allò que ens il·lusiona: fer una donació a una entitat de Vilanova del Camí. Aquesta és la propera etapa del nostre “Projecte amb cor”.
Amb aquest paquet de monedes hem descobert que el valor de les matemàtiques i la responsabilitat econòmica van de la mà. Seguim sumant experiències, multiplicant aprenentatges i –esperem– restant despeses per poder afegir generositat al nostre poble!
Aquest matí hem anat a la ludoteca, on ens han rebut amb un gran somriure. Abans de començar a jugar, hem fet una rotllana i ens han explicat les normes que són les mateixes que les de l’aula.
Hem pogut jugar amb moltes coses: castell, cuineta, trens, perruqueria, botiga, cotxes, etc. Després d’esmorzar, hem gaudit del pati que tenen.
Hem començat el tercer trimestre del curs amb molta energia. Ahir vam gaudir de diverses activitats de Sant Jordi, i avui hem anat a passar el matí a la Ludoteca.
Hem passat una estona molt agradable jugant amb totes les joguines i per tots els espais.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 de la vida d’aula.
Aquest matí els Patufets m’han posat al dia amb el projecte. M’han explicat el que va passar amb la mongetera i què havien plantat les mongetes que havien sortit. I endevineu què ha passat aquesta setmana de festa? Que ens ha crescut una mongeta!!
També hem anat a veure les maduixeres de l’hort i ens hem adonat que hi ha 12 maduixes creixent. A més, hem vist que una ja estava llesta per ser collida. L’hem entrat a la classe i l’hem observat, però ens hem preguntat què podíem fer amb ella, ja que només n’hi ha una. Les opcions eren: llençar-la, menjar-la o tornar-la a plantar.
Fent votacions hem decidit que la volíem tornar a plantar i, per tal de fer-ho bé, hem buscat informació per internet. Un dels vídeos que hem vist, explicava que havíem de tallar la maduixa en làmines fines i plantar-la a la part superior d’una torreta. Quan tinguem un moment, plantarem la maduixa a veure què passa.
Començar el darrer trimestre del curs escolar amb la celebració d’una festa com la de Sant Jordi, és tot un plaer. Hem anat a la plaça de Cal Font a Igualada i allà hem fet un treball de recollida de dades que ens servirà per representar algunes idees al voltant dels llibres i el seu consum per mitjà de les gràfiques. Per fer la recollida hem dissenyat un formulari, que hem imprès en format dossier, on cadascú recollia les dades de 4 persones diferents. 75 infants implica entrevistar a 300 persones!!! Una bona mostra recollida en una plaça única. Ha estat una tasca motivadora, tot i algunes vergonyes inicials, i cal dir que els martamatins i les martamatines ho han fet d’allò més bé. De fet, els mestres hem rebut felicitacions per la feina feta i la seriositat de la tasca que estaven duen a terme. Després hem anat a dinar, a mig camí cap a l’escola. Molts s’han explicat les vacances, les aventures o desventures viscudes, d’altres parlen ja de les colònies que arribaran al maig. Parlar del passat i del futur sempre és més fàcil que parlar del present que vivim.
Amb la proposta de la tarda ens hem aturat i, compartint amb mitjans i petits els nostres llibres, el temps se’ns ha fet curt. I jo recordo la pregunta, com és que costa tant de fer passar el temps quan fem quelcom que ens costa o no ens agrada i com és que passa tan de pressa quan estem entusiasmats amb la tasca?
Armats amb el coixí i el llibre, i sota un sol intens ens hem repartit pel pati de l’escola i allà hem viscut una estona entranyable on tots som mestres i experts que guiem i acompanyem.
Aquesta és la nostra història de Sant jordi, no és pas un conte ni una llegenda mil·lenària, però és la nostra, la viscuda i compartida. Gràcies.
“Cualquier cosa buena que construyamos, acaba construyéndonos”, Jim Rohn.
Una de les idees principals que vam tenir i que va agradar-nos a tots i totes, va ser la construcció d’una cabana. De seguida vam veure el lloc on fer-la, just allà on estava el nostre xiprer inspirador d’aquest projecte d’aula. Trobar a un expert que ens ajudi a aconseguir fer realitat aquesta idea ens ha costat una mica, però finalment l’hem trobat, l’Alba Sors. Ella és cistellera i ens va proposar fer una cabana de vímet, per tant, una cabana natural que aniria acord amb el nostre jardí.
El primer que vam fer, dies previs a la trobada amb l’Alba, va ser buscar informació sobre el vímet, descobrint que surt d’una planta curiosa, la vimetera. L’Alba, per mitjà d’un correu electrònic, va explicar-nos que el vímet és una branca flexible que es pot manipular després de deixar-la 15 dies en aigua. Vam mirar algunes construccions d’ella i vam imaginar la nostra cabana. Després, vam baixar al nostre jardí per valorar el terreny on aniria la cabana. Necessitàvem que la zona estigués plana, per això, vam agafar les eines necessàries i vam passar a l’acció!
Finalment, arriba el dia, el gran dia! Rebem a l’Alba i ens organitzem en tres grups diferents per poder anar construint la cabana seguint els consells i orientacions de la nostra experta. Veiem i toquem el vímet, comprovem la flexibilitat i descobrim l’escorça prima que embolcalla la branca. Escoltem les indicacions de la tècnica i observem els cistells construïts per l’Alba per apreciar com quedarà el resultat. Ens posem per parelles al voltant d’una primera estructura que ens ha preparat i que serà la base, important perquè la nostra cabana sigui un èxit. De mica en mica, un membre de la parella es col·loca a l’interior i l’altre per fora per anar teixint conjuntament la paret de la nostra construcció. Tots i totes anem passant, entre tots i totes anem teixint.
Quan tenim bona part de la construcció feta, l’Alba ens proposa fer les finestres i ens ensenya el com. Continuem teixint al llarg de tot el dia fins a tenir-la acabada. El resultat, ens encanta! Marxem satisfets i satisfetes en veure la nostra idea fer-se realitat, tenim cabana i una nova tècnica “al sac”!
Moltes gràcies Alba per ensenyar-nos la tècnica, per ajudar-nos a fer realitat la nostra cabana i per compartir la teva estima per la natura amb nosaltres!
Els nens i les nenes del grup dels cogombres estem descobrint moltes coses sobre el nostre cos i sobre com ens alimentem per estar sans i forts. Fa uns dies, després d’aprendre quins nutrients necessita el nostre cos, ens vam fer una gran pregunta: Quin viatge fa el menjar dins del nostre cos?
Per començar a pensar-hi, cadascú ha fet un dibuix del viatge del menjardes que entra per la boca fins que surt per l’anus en forma de caca, o millor dit, matèria fecal. Amb aquests dibuixos, hem vist què sabem ja i com ens imaginem aquest viatge tan especial que fa el menjar.
Després, ens hem assegut en Rotllana per explicar els nostres dibuixos i compartir què pensem que passa dins el nostre cos. Hem descobert que cada infant té idees diferents, i que tots i totes sabem coses molt interessants, però també hem vist que encara tenim molt per descobrir.
Fa unes setmanes, la Carla va buscar què vol dir la paraula digestió. Ens va explicar que la digestió és “un procés que fa el nostre cos per convertir el menjar en energia. El nostre cos el transforma en nutrients i aquests nutrients ens donen força. La digestió la fa l’aparell digestiu“. Gràcies Carla!
Una mirada pedagògica
Aquesta activitat no és només una proposta artística o creativa: forma part d’una manera de fer basada en una teoria educativa molt valuosa. El psicòleg David Ausubel deia que per aprendre realment cal connectar el que ja sabem amb el que volem aprendre. Per això, abans d’explicar com funciona la digestió, hem volgut saber què pensen i què saben els infants, i així activar els seus coneixements previs. Quan fem això, aconseguim que els aprenentatges siguin més significatius i que tinguin sentit per a cadascú.
Ausubel (1986)
Existe aprendizaje si hay un proceso intencionado de reconciliación integradora que permite establecer relaciones entre los nuevos conocimientos y las estructuras previas del aprendiz
A l’escola, no fem les coses perquè sí: cada activitat està pensada per respectar els ritmes dels infants, fer-los partícips del seu propi aprenentatge i ajudar-los a construir coneixement de manera viva, activa i compartida.
Per continuar aprenent, hem mirat un vídeo sobre com funciona el sistema digestiu. Tot i que algunes paraules eren una mica difícils, el vídeo ens ha ajudat molt a veure com és per dins el nostre cos i a entendre millor com fa la digestió.
Ara que sabem una mica més, volem continuar explorant i investigant com el nostre cos transforma el menjar que ens posem a la boca en energia i nutrients.
Seguirem treballant la digestió i ben aviat segur que serem uns petits experts i expertes del tema!
