El dimarts a la tarda ens tocava fer propostes d’aprenentatge, però primer, vam estar observant la tempesta durant una estona. Vam estar molt entretinguts i vam poder veure caure calamarsa.
Al cap d’uns minuts, ens vam posar a dur a terme les diferents propostes que teníem preparades. Dins de l’espai de pintura vertical, vam decidir pintar el pati plovent.
Després de preguntar als pinotxos i decidir anar a comprar el planter de bledes, a la botiga de les germanes Garcia, vam trucar per telèfon a la botiga i ens van dir, que no en tenien. Ens van donar diferents opcions; planter de pebrots, d’enciams, de fonoll, de maduixes…
Entre tots, vam decidir que preferíem plantar maduixeres. Ahir al matí, vam anar a demanar diners a la Lídia per poder anar a fer la compra.
Vam fer una petita ruta pel poble, amb el nostre mapa, i vam aconseguir arribar a la botiga. Molt contents, vam demanar planter de maduixeres i vam tornar cap a l’escola a esmorzar.
Després de setmanes de molta dedicació, assajos, nervis i entusiasme, hem culminat el nostre projecte de cançó amb la gravació. Una experiència enriquidora i emocionant per a tots.
Aquest passat dilluns hem anat a un estudi de gravació d’Igualada a gravar la nostra proposta de cançó. Tal com vam estar buscant i parlant a l’aula, finalment hem seguit l’estil de la cançó «We are the world», cantant les diferents frases de les estrofes per parelles i la tornada conjuntament per tal de potenciar-la i donar-li força.
Gravar les estrofes en parelles ens ha permès que cada membre del grup aportés la seva pròpia expressivitat i entonació, enriquint així la diversitat i profunditat de la cançó.
Pel que fa a les tornades, les hem enregistrat en grups de cinc alumnes, un agrupament pensat per crear un cor equilibrat, on cada veu complementés les altres, donant com a resultat una sonoritat cohesionada i precisa.
L’ambient a l’estudi ha estat de sorpresa, complicitat i aprenentatge. Sorpresa al veure l’enorme taula de so que disposaven, complicitat mirant-nos, ajudant-nos i animant-nos en cada moment de gravació i aprenentatge perquè hem après a cantar sols amb auriculars, seguint tempos i indicacions i vivint una experiència que no oblidarem mai i que presentarem en públic a l’escola, el divendres 21 a les 16:00 al gimnàs per a tota la comunitat educativa del Marta Mata.
Un cop finalitzada la gravació, ens hem dirigit al Parc Central, on hem dinat i compartit una estona de jocs. Els mestres han proposat activitats dinamitzades que ens han fet riure i moure, però també els que han volgut han tingut temps per jugar de manera més lliure, escollint les activitats que més els venien de gust.
Després d’elaborar el pressupost amb el full de càlcul dels materials que vam escollir, vam escriure una carta dirigida a l’equip directiu de l’escola per demanar l’aprovació de la compra.
L’equip directiu ens va respondre amb una altra carta en què ens comunicaven que havien parlat amb el mestre d’Educació Física, el Dani, i que li donaven permís per fer la compra. Amb aquesta confirmació, el Dani va procedir a fer la comanda.
Aquesta setmana, ens ha arribat tot el material! Amb molta il·lusió, el vam portar a la classe, on entre tots el vam obrir, vam comprovar que tot estava en ordre i vam gaudir d’aquest moment tan especial. Després, el vam portar al quartet del material d’Educació Física perquè tota la comunitat educativa el pugui utilitzar i gaudir-ne a partir d’ara.
Aquesta experiència ens ha permès entendre tot el procés de compra, des de la selecció, el pressupost, el full de càlcul i fins a la recepció del material, i ens ha fet sentir protagonistes d’un projecte real i útil per a tota l’escola. Sens dubte, ha estat una vivència molt enriquidora que ens ha ensenyat responsabilitat, gestió econòmica i treball en equip!
Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.
De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu. Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.
Imatge extreta de: otosarmientogeovanny.blogspot.com/2018/10/diferencias-entre-lengua-linguistica.html
Aquests dies, a projecte CuEmE, la nostra cooperativa està immersa en una piscina de números, pressupostos, idees… en definitiva, estem maquinant amb la gestió econòmica de la nostra empresa i lidiant amb els petits hàndicaps que van sorgint.
Ens està sent relativament fàcil i familiar, ja que, el Dani, a competència digital, ens va ensenyar com realitzar una cerca de material i els seus preus per acabar fent un pressupost. Estem recordant fórmules, ítems a tenir en compte i, sobretot, comparant molt els preus per poder fer el mínim de despesa. En aquesta línia, hem trobat un patrocini que ens ajudarà amb l’escenografia i un col·laborador que ens fa un regal molt especial.
D’altra banda, hem vist la trama del guió de la nostra obra i ens ha agradat molt! Com que volem mantenir el factor sorpresa fins al final, només direm que tenim uns col·laboradors i col·laboradores genials!
La nostra empresa va a tota marxa sense parar: vestuari, escenografia, guió, pressupostos, cerca de materials, associats i associades amb aportacions econòmiques, muntatges video-fotogràfics, màrqueting… Ara sí que podem dir que som uns grans empresaris.
A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge.
Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla.
La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies.
Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:
Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.
A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació.
El mecanisme del rellotge
Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge.
Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?
Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben?
Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge!
Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà?
Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.
Aquesta setmana a classe de música hem fet un parèntesis al treball de les festes i danses populars perquè ens urgia prendre una decisió important: decidir la cançó per la coreografia que hem de crear per ballar conjuntament amb l’alumnat de l’Escola Àuria.
Inicialment, vam començar pensant en cançons de diferents gèneres i estils, però ràpidament, per facilitar els moviments de la coreografia i poder-los relacionar amb la lletra vam concloure que escolliríem cançons en català.
Després de parlar i escoltar diverses propostes i valorar pros i contres, vam fer una votació entre les següents cançons per decidir quina seria l’escollida.
Les tres finalistes van ser:
Els resultats de la votació van ser ajustats, i la cançó escollida va ser la ja coneguda “Amb tu” de Buhos. Aquesta cançó ens va agradar molt pel seu missatge, que encaixa perfectament amb el que busquem amb la nostra coreografia. A més, el seu ritme és fàcil de seguir i ens permetrà crear moviments dinàmics i accessibles per a tots.
Ara que ja tenim la cançó escollida, ens preparem per començar la creació. Estem tots emocionats i motivats per veure com les nostres idees i moviments prendran forma al ritme d’ “Amb tu”.
Amb aquest procés comencem a cloure el projecte de l’Escola Àuria, i serà també un bon punt de partida per començar a parlar de la promoció. La recta final del curs que ja encarem, serà musicalment molt vivencial!
A primera hora, el grup que encara no havia finalitzat el seu plànol del pati, continua fent-lo i els hi van sorgint més d’una dificultat per posar-se d’acord en com col.locar els diferents elements.
Un cop tenim els plànols enllestits els expliquem per grups a la resta de companys i companyes. Cada equip va parlant de com ha col.locat les diferents parts del pati i la resta van fent les aportacions que creuen necessàries quan veuen que hi ha alguna cosa que no està prou bé.
Quan tots els grups han exposat la seva feina, els col.loquem tots junts per veure les semblances i diferències que hi ha entre ells. Ens adonem que les tres produccions són diferents i que això no pot ser possible ja que de pati només en tenim un.
A més a més, ens adonem que segons com mirem la cartolina els elements es poden veure bé o ens pot donar la sensació que estan al revés. La propera setmana haurem de fer alguna activitat conjunta per poder realitzar un plànol del pati que sigui exacte al nostre per poder col.locar el pneumàtic.
Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.
