DEL PLAT AL COS: ELS INGREDIENTS INVISIBLES

Mireia Roca27/03/25  

Ludwig Feuerbach

Som el que mengem.

Durant aquests dies, el grup dels Cogombres seguim investigant sobre els aliments i les seves funcions en el nostre cos.

A mesura que avançàvem, ens van sorgir dubtes sobre el significat d’algunes paraules que apareixien en els textos que llegim. Per resoldre’ls, ens vam repartir les paraules per poder investigar-les a casa i després explicar-les a la Rotllana.

Després de diverses sessions, aquesta és la informació que vam descobrir:

  • Nutrients: Són les parts dels aliments que ens donen energia i ens ajuden a créixer sans i forts. Per exemple, la fruita i la verdura tenen molts nutrients bons per al nostre cos.
  • Proteïna: És un nutrient que ens ajuda a créixer i a tenir músculs forts. La trobem en aliments com la carn, el peix, els ous i els llegums.
  • Lactosa: És un tipus de sucre que es troba a la llet i als seus derivats, com el formatge i el iogurt. Algunes persones no la poden digerir bé i han de beure llet sense lactosa.
  • Calci: És un mineral molt important per tenir ossos i dents forts. El trobem en la llet, el formatge i els iogurts, però també en algunes verdures com els espinacs.
  • Substàncies: Són els diferents elements que formen part dels aliments i d’altres coses del nostre voltant. Per exemple, el sucre és una substància que fa que els aliments siguin dolços.
  • Hormones: Són unes substàncies que fabrica el nostre cos per ajudar-lo a créixer i funcionar bé. Per exemple, quan creixem, el cos produeix hormones que ens ajuden a fer-nos més alts.
  • Calories: Són l’energia que ens donen els aliments per jugar, córrer i fer totes les activitats del dia. Per exemple, els macarrons ens donen moltes calories per tenir energia.
  • Vitamines: Les vitamines són nutrients essencials que el cos necessita en petites quantitats per funcionar correctament i mantenir-se saludable. Es troben en aliments d’origen vegetal i animal, tot i que en alguns casos també es poden obtenir a través de suplements, com la vitamina D, que el nostre cos pot produir gràcies a la llum solar.
  • Minerals: Són substàncies que el nostre cos necessita per funcionar bé. Per exemple, el ferro, que trobem a les llenties i els espinacs, ens ajuda a tenir força i energia.
  • Fibra: És una part dels aliments que ens ajuda a tenir una bona digestió i anar bé al lavabo. Es troba en aliments com els cereals integrals, les fruites i les verdures.

Després d’investigar aquests conceptes, vam tenir l’oportunitat de llegir un article de la revista Cocoter que parlava sobre els nutrients que contenen els aliments i que són essencials perquè el nostre cos pugui desenvolupar-se i créixer de manera saludable.

Per comprendre millor l’article Qui és qui?, hem fet servir la dinàmica “La Classe invertida”. Cada grup s’ha preparat la lectura en veu alta d’una part de l’article i després ha elaborat tres preguntes per poder fer-les als oients i ajudar-los a comprendre millor l’explicació. 

La Classe Invertida consisteix en intercanviar l’ordre tradicional de l’aprenentatge: en lloc d’escoltar primer l’explicació del mestre i després fer activitats, l’alumnat es prepara el contingut de manera autònoma i després el comparteix amb els companys a classe. Això fomenta l’aprenentatge actiu, la comprensió profunda dels conceptes i la participació de tots els infants en el procés d’ensenyament.

Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre la importància de conèixer quins nutrients necessita el nostre cos per estar sà i fort. Ara sabem que no es tracta només de menjar el que ens agrada, sinó d’intentar tenir una alimentació variada i equilibrada. Així, el nostre cos tindrà tot allò que necessita per funcionar correctament i gaudir d’una bona salut.

ENS CONVERTIM EN SALUDABLES PER UN DIA!

Eva Valls27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!

El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.

Un aliment pot ser saludable o no segons com el facis.

Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.

A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar: 

És possible convertir un menjar no saludable en saludable? 

I més específicament, si podíem fer dònuts saludables. 

La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.

I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava. 

A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup. 

Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven. 

– Estan “sosos”.

–A mi no m’agrada la civada.

–Està boníssim.

–No sap a res.

En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.

La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:

  • Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.
  • També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)

Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços! 

Plantem maduixeres!

Bernat Vidal27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels Espaguetis hem dut a terme una experiència molt interessant relacionada amb la natura i l’alimentació. Tot va començar amb una pregunta que ens va fer pensar: d’on surt la fruita que mengem els dimecres?

Per esbrinar-ho, vam decidir plantar maduixeres. Primerament, vam parlar de què necessiten les plantes per viure: llum, aigua, terra i nutrients. Després, vam calcular el preu del material necessari per fer la plantació i vam investigar on podíem comprar-lo. Un cop ho teníem tot clar, vam anar a la botiga a comprar planter i llavors de maduixera.

A la tarda, amb molta il·lusió, vam plantar-ho tot! Ara ens queda esperar i observar com creixen. Però ens ha sorgit un dubte: les maduixeres que creixeran de les llavors seran iguals que les que hem comprat en planter? Ho descobrirem amb el temps!

Estem molt emocionats de veure com evoluciona el nostre projecte i aprendrem molt pel camí. Seguirem cuidant les nostres maduixeres i us mantindrem informats!

WRITING TOGETHER THE SCRIPT

Laura Lorenzo27/03/25  

We have just finished writing the script and we are ready to start rehearsing! We don’t want to give any spoilers but, in the play, there is a part in English. Believe it or not, it was us who wrote it!

At first, we were a bit scared because it was a complex text we had to write but we managed to do it. The key was to break the task in small manageable bits. We agreed that it was better to write the text in Catalan because we were not fluent enough to write a complex text in English. We then put into writing our ideas using simple Catalan expressions and verb tenses.

How can we turn our text into English? Somebody suggested using Google translator but we refused the idea on the grounds that usually the resulting translation is not always correct and that by doing so we do not learn! How could we do it? With the use of dictionaries!

We organized in groups and, together we decided what words were necessary to translate. Surprisingly, we realized that we didn’t need to look for so many words… We already know a lot of words!

Writing the script we came across a new verb tense… the past! By looking at the dictionary, we realized that to write a verb in past we only need to add -ed to the verb but there are a lot of exceptions!

By writing a text like this together we not only practised the structures we already know but we also had the opportunity to reflect on the functioning of the English language and how it differs from Catalan.

COM EVOLUCIONEN LES NOSTRES MADUIXERES?

docent227/03/25  

Per continuar treballant el projecte de l’hort, hem estat realitzant l’observació de les maduixeres. Com són, la mida, les flors, les fulles… Una vegada finalitzada l’observació, vam dur a terme el dibuix natural, per a partir d’aquí, poder veure l’evolució del nostre hort.

Aquesta setmana, per poder observar bé evolució de les nostres plantes, hem decidit fer una graella, on poder plasmar setmanalment la mida d’una de les maduixeres (tant alçada com amplada). Aquesta activitat, ens ha ajudat a descobrir que és la cinta mètrica, que serveix per prendre mesures, i en el nostre cas hem utilitzat els centímetres.

Entre tots, també vam dur a terme la gran tasca, de descobrir quines lletres formaven la paraula maduixera. Després de descobrir les lletres, vam escriure la paraula.

CONFERÈNCIA L’ENGINY (IN)VISIBLE

Marta Hervas27/03/25  

A vegades, estar alerta al que passa al teu voltant et dona sorpreses de gran valor educatiu. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de participar en la conferència de la M Núria Salán Ballesteros, sobre les dones que han fet grandíssimes aportacions en l’àmbit científic i tecnològic i que ens són grans desconegudes. 

Un dia abans de la xerrada, vam estar descobrint a l’aula que és això de les DONES STEAM. Vam presentar els dos llibres publicats i vam analitzar una gràfica que recollia el % de dones graduades en les facultats de ciències, matemàtiques, tecnologia i enginyeria a diferents països d’Europa. I també vam estar conversant sobre com la manca de models femenins en aquests àmbits és un fre.

La Núria Salán escriu: 

“Elles, singulars, úniques necessàries, intel·ligents, treballadores, sumadores i multiplicadores. Es tracta d’escriure el 50% de la història mai no explicada ni publicada, i fer-ho des del principi. D’ensenyar a les noves generacions un respecte per les dones que formen aquesta meitat. De començar a ensenyar a les escoles, des de ben petits, que la història l’han formada dones i homes.”

Això és el que ens ha portat avui a Can Papasseit. Escoltar la veu d’una dona pionera que des de ben petita va creure en les seves possibilitats: “Després de Marie Curie jo seré la segona dona científica més important”

Al final de la conferència, en la pantalla ha sortit una referència que els nostres nens i nenes no han entès: no more Matildas! Aquest joc de paraules ens servirà per repensar de nou la importància del nom que ens representa. Una gran oportunitat tot plegat!!!

EXPERIMENTEM PER RECTIFICAR I MILLORAR LES NOSTRES PRODUCCIONS

Marta Hervas27/03/25  

Aquesta setmana ens hem iniciat en la comprovació de les normes del nostre llenguatge, per saber si són comprensibles, senzilles i d’utilitat, validar-les o modificar el que convingui. Tots els grups pensen que el seu treball està molt ben lligat i els costa de posar-se en el punt de vista dels possibles aprenents (la resta d’infants de l’escola i les famílies). Hem començat a parlar de com ens imaginem l’exposició-fira i de com donarem accés al nostre material als altres. Però avui, amb les graelles dels ABC fetes i les normes acabades, ho hem experimentat nosaltres. 

Ja en els primers segons han començat a aparèixer dubtes i crítiques. Vaja, crear un llenguatge és més complicat del que ens havíem imaginat! Avui només n’hem pogut provar un. La propera setmana provarem la resta de propostes, per tal de fer-ne una llista de suggeriments per a possibles modificacions. I és que, si nosaltres, que estem tant posats en el tema, hi trobem ambigüitats, quants dubtes es podran generar en les altres persones???.

Aquest és un procés d’autoavaluació molt interessant i imprescindible. Quins canvis són necessaris i com m’enfronto a la crítica d’una feina que hem fet en grup i ens ha costat tant? I és clar tot és important, tant la fita com el camí, però aquí i ara, nosaltres hem de posar atenció i intenció en el procés per tal que la fita sigui un èxit que ens perduri en la memòria.

UNA OBRA D’ART DE DOS METRES

Marta Trullols27/03/25  

Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa. 

Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing. 

El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta. 

Quant és dos metres?

En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.

Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.

Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?

L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.

Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar. 

Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.

Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.

Anem a comprar a l’ACTION

Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions. 

Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar. 

El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé. 

Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta. 

Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot! 

Sortim i fem mig gir a l’esquerra.

Anem recte fins al final del carrer.

Passem el pont. 

…

Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar! 

Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners! 

Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:  

  • És difícil fer un autoretrat amb dos llenços diferents. 
  • És molt gran!
  • Val molts diners. Si en comprem dos per cadascú, costarà el doble, quasi 100 euros! 

Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat. 

Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa. 

El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta. 

Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres. 

En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.

Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició! 

Compartim i aprenem composant

Bernat Vidal25/03/25  

Divendres passat, la classe de les Matildes vam fer una petita aturada a les activitats de composició amb el teclat que hem estat treballant durant aquestes últimes sessions de música. Aquest projecte, que hem dut a terme amb la Carla en classe partida, ens ha permès experimentar amb la creació musical i elaborar petites peces amb una estructura A-B-A de vuit compassos.

Durant la sessió, vam escoltar les diferents composicions i vam compartir les nostres impressions sobre cada creació. Entre tots, vam valorar tant les fortaleses com les possibles millores de cada peça, aprenent a identificar elements musicals com la melodia, el ritme i la coherència estructural. Ha estat molt interessant veure com, a partir d’una mateixa proposta, cada grup ha desenvolupat una peça única i personal aplicant els diferents conceptes treballats a l’aula.

En aquestes setmanes que venen, seguirem amb aquest projecte i també amb el de danses tradicionals i activitats de llenguatge musical a partir del joc.

Tancament del projecte de teclats

Bernat Vidal25/03/25  

Divendres passat, la classe dels Petits Prínceps vam posar el punt final a les activitats de composició amb el teclat que hem estat treballant durant aquestes últimes sessions de música. Aquest projecte, que hem dut a terme amb la Carla en classe partida, ens ha permès experimentar amb la creació musical i elaborar petites peces amb una estructura A-B-A de vuit compassos.

Durant la sessió de tancament, vam escoltar les diferents composicions i vam compartir les nostres impressions sobre cada creació. Entre tots, vam valorar tant les fortaleses com les possibles millores de cada peça, aprenent a identificar elements musicals com la melodia, el ritme i la coherència estructural. Ha estat interessant veure com, a partir d’una mateixa explicació, cada grup ha desenvolupat una peça única i personal.

Aquestes properes setmanes seguirem treballant amb l’aprenentatge de les cançons del Petit Príncep, les danses tradicionals i també començarem a practicar la batucada. Veieu que venen setmanes molt intenses de feina!