El darrer dia que vam parlar de “Com es controla un robot?” ens vam adonar que donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem, no és tan fàcil com sembla. A aquesta habilitat li vam posar nom: el pensament computacional.
El pensament computacional es una habilitat cognitiva que permet resoldre problemes de manera eficient. Es una manera de pensar que s’inspira de la manera en què funcionen els ordinadors, pero que no es limita a la programació. S’aplica en qualsevol situació que requereixi organitzar idees, prendre decisions o trobar solucions creatives i ordenades.
Durant unes setmanes hem tingut entre mans una proposta: El laberint. És una activitat prèvia a utilitzar i descobrir el funcionament dels robots de l’escola i que ens ha de permetre desenvolupar el pensament computacional.
Per començar, cada Wifi s’ha creat el seu propi avatar. Per a fer-ho, primer l’hem dissenyat en paper, és a dir, ens hem dibuixat a nosaltres mateixos, i posteriorment li hem donat forma utilitzant plastilina. Hi havia dues consignes a seguir: l’avatar havia de tenir 6 cm d’alçada i s’havia de sostenir sol.
Darrere del que sembla una activitat aparentment banal s’hi amaguen un bon grapat de processos. Quan et dibuixes i et crees a tu mateix, poses en joc diverses habilitats cognitives que impliquen tant la percepció personal com el pensament abstracte i creatiu. Per dibuixar-te, has de reflexionar sobre com et perceps a tu mateix, quines son les teves característiques físiques principales (color de cabells, forma de la cara, detalls que et fan únic) i com vols representar-te. Això implica un treball d’instrospecció. Tanmateix, has de tenir present les proporcions corporals i exportar-les a un paper o un material emmotllable no sempre resulta fàcil.
Un cop hem tingut els avatars creats, cada Wifi ha hagut de resoldre un laberint d’entre els diferents que hi havia. Calia fixant-nos en tots els moviments que el nostre avatar feia per arribar a la sortida i, a continuació, escriure l’ordre de les indicacions en un paper.
Un pas endavant, gira a la dreta, dos passos endavant, un gir a l’esquerra…
El darrer pas de la proposta ha estat comprovar si les indicacions escrites eren correctes. Per a comprovar-ho hem compartit el nostre laberint i les indicacions creades amb un altre company/a.
Ens hem adonat que donant indicacions amb l’avatar ens ha estat més fàcil perquè ens ha permès visualitzar els diferents moviments que havíem de fer en cada moment. Ara ja estem preparats per descobrir el funcionament dels robots de l’escola! En tenim moltes ganes!