EL GOSSET JA TÉ NOM!

Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.

Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.

En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.

Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.

Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.

Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.

Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.

DESCOMPONEM NOMBRES!

Els Rovellons ja hem familiaritzat amb els reglets! En diferents moments, hem pogut treballar i jugar amb aquest material, coneixent els colors que representen cada nombre. Hem estat explorant la descomposició de nombres tant petits com més grans, buscant diverses sumes i maneres d’arribar a un mateix resultat. En alguns casos, fins i tot ens hem atrevit a descobrir totes les possibilitats!

A més, hem conegut un nou material que ja forma part de l’aula: el material de base 10. Aquest consisteix en blocs petits que representen unitats (1) i blocs de déu que representen les desenes. Gràcies a això, hem après el concepte d’intercanviar unitats per desenes.

A partir de diferents bossetes plenes d’unitats, hem simulant un mercat d’intercanvi. Quan teníem 10 unitats de color groc, podíem canviar-les per una desena, un bloc allargat de color verd. Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre que és molt més fàcil saber quin nombre tenim sense perdre’ns en el comptatge.

Aprofitem també per crear 5 cromos de l’àlbum, amb cinc descomposicions dels 101 anys de Josep Vallverdú. Aquesta experiència ens ha permès aprendre i jugar alhora, fent que la descomposició de nombres sigui un procés més visual i comprensible!

EL REPTE BTT: PRIMERS PASSOS!

Des de principi de Curs que les Matildes tenim molt clar que aquest curs ens toca organitzar i gaudir del Repte BTT tan identitari de l’Escola Marta Mata. Però realment ha estat ara, al segon trimestre, quan ens hi hem posat a treballar. Ja hem fet dues sessions de treball per començar a veure la feinada que tenim i organitzar-nos per fer-la.

Aquest repte, que ja fa molts anys que es fa a l’escola, se’ns  va plantejar al grup com una possibilitat amb la que tots havíem d’estar d’acord a tirar-la endavant i ens comprometíem a treballar-hi de valent. Tothom es va mostrar amb moltes ganes i molt il·lusionat.

L’objectiu final del Repte BTT és dissenyar i preparar de forma autònoma per part dels alumnes (amb el suport dels mestres) tot el que suposa una sortida de dos dies quedant-nos a dormir a l’escola (ruta en BTT i moltes altres activitats, organització d’àpats…) fomentant l’autonomia necessària perquè en un futur puguin organitzar-se les seves pròpies activitats esportives en el seu temps de lleure.

En una primera sessió, abans de poder començar res, el Dani ens va compartir el Site de Google en el que hi haurà tota la informació a partir d’aquest moment. Entre tots vam definir de què es tractava això del repte i vam debatre sobre els objectius i el perquè fem el Repte BTT.

Posteriorment, en petit grup, vam fer un “brainstorming”, una pluja d’idees, sobre què crèiem que hauríem de preparar i tots els aspectes que hauríem de tenir en compte per organitzar-lo i tirar-lo endavant.  Això ho vam  posar en comú en un únic document.

En una segona sessió, aquella llarga llista de tasques del Brainstorming, el Dani les havia agrupat en 4 “paquets” i ens va explicar que serien les tasques de les 4 Comissions de treball. Les vam explicar una miqueta.

Vam parlar que el primer que haurem de fer és demanar permís a l’escola per assegurar-nos que el poguem fer, que disposem dels espais necessaris, etc…

També vam respondre un formulari de “Les Primeres Decisions del Repte” amb unes quantes preguntes per començar a decidir algunes coses (els quilòmetres de la ruta, els àpats, les activitats, com posar-nos en forma…)

Ens vam comprometre a treballar de valent i a assumir les responsabilitats que suposa preparar el Repte, emportant-nos a casa el Document de Compromís conjunt entre les Matildes, les famílies i els mestres, que signarem tots.

Per acabar, vam poder escollir la Comissió a la que voldríem estar. A partir d’aquí ja podrem començar a posar fil a l’agulla per anar-ho preparant tot.

TEIXINT HISTÒRIES: EL NUS DEL CONTE COL·LABORATIU

Albert Einstein

La creativitat és la intel·ligència divertint-se.

Les Tanits estem plenament immerses en una proposta de creació literària interescolar de tots els infants que cursem 3r de primària de les escoles de Vilanova del Camí. Les escoles que hi participem elaborem una narració en xarxa que s’inicia i es resol de manera cooperativa.

Cada escola s’ocupa d’elaborar una de les tres parts del qual està format un conte. Primerament, l’escola Pompeu Fabra ha escrit la introducció presentant els principals personatges i el lloc on passa la història. Aquest segon trimestre és el nostre torn, som les encarregades de seguir el nus del conte, a partir de la introducció que ha elaborat l’escola Pompeu Fabra. I, finalment, l’Escola Joan Maragall serà l’encarregada de dissenyar el desenllaç. 

Per entomar aquesta aventura literària, vam llegir l’article “Això és tota una història” publicat per la revista Cavall Fort 1323. Amb l’ajuda de les famílies, vam descobrir quins elements ha de contenir una història per a què realment esdevingui interessant.

Per buidar tota aquesta informació vam emprar una tècnica molt interessant, anomenada Veig, Penso i Pregunto, on a partir de l’article vam estar desgranant tots aquests elements per tal de poder escriure amb certa expertesa la nostra part del conte, el Nus.

Una rutina de pensament és una estratègia que ajuda a organitzar i estructurar el pensament de manera clara i efectiva. Aquestes rutines afavoreixen l’anàlisi, la reflexió i la formulació de preguntes que permeten una comprensió més profunda del tema treballat. En aquest cas, la rutina “Veig, Penso i Pregunto” ens ha servit per connectar-nos amb els elements essencials d’una història i traslladar aquest coneixement a la nostra part del conte col·laboratiu.

Durant la fase de “Veig”, vam observar detingudament l’article de la revista Cavall Fort. Vam identificar imatges, títols, paraules clau i estructures que ens ajudessin a entendre com es construeix una bona història.

A la fase de “Penso”, vam reflexionar sobre què fa que una història sigui interessant i captivadora. Ens vam preguntar, per exemple: Quins conflictes mantenen la tensió en una narració? Com es pot descriure un personatge perquè sembli real? Quines emocions volem transmetre als nostres lectors?

Finalment, a la fase de “Pregunto”, vam formular preguntes que ens guiessin a l’hora d’escriure el nus del conte. Ens vam qüestionar quins girs argumentals podrien sorprendre els lectors, com podíem mantenir la intriga i quines pistes podíem deixar perquè el desenllaç fos coherent i emocionant.

Després d’aquest treball intens, ja hem escrit les primeres línies de la part del nus que no deixarà de sorprendre-us. Estem gaudint moltíssim amb aquesta activitat. Totes les Tanits estem deixant volar la nostra imaginació i creativitat per crear una narració molt intrigant.

EL MAS I LA MASIA

A través de la lectura ens apareixen els conceptes de mas i masia. La visualització del primer capítol de la sèrie també ens ha proporcionat algunes pistes sobre el significat d’aquestes paraules. De seguida, ens queda clar que la masia representa la “casa” on viuen les persones, mentre que el mas es refereix a “la terra que envolta la masia”. 

Ens preguntem què pot haver-hi dins d’aquestes terres, dins del mas i amb les aportacions de tots els rovellons fem un bon llistat d’hipòtesis. Les vivències i experiències d’alguns companys de l’aula ens enriqueixen i ens ajuden a resoldre algunes preguntes i dubtes. Hi ha algun rovelló que ens explica com és la masia d’un familiar o d’algun veí, la qual cosa ens permet excloure algunes idees errònies. 

De moment, la major part de la informació que hem recopilat i que considerem vàlida són idees que haurem de verificar. Per tal de plasmar-ho, decidim representar-ho en un dibuix.

L’estada en el camp d’aprenentatge es converteix en un autèntic viatge al mas de la família del Llisot. Els Rovellons, amb la nostra imaginació, connectem ràpidament les experiències d’aquests tres dies amb les idees que havíem compartit prèviament sobre el mas i la masia.

A Juneda no hi havia cap masia, però ben a prop hi havia un hort. Allí vam preparar la terra, posant-li fems, vam remoure-la amb l’aixolí i vam desherbar. També vam fer planter i, a més, vam collir enciams que van acompanyar la truita del sopar.

A Juneda hi havia un estable i un galliner, vaques, cabres, cavalls, ovelles i gallines. Vam munyir vaques i vam collir els ous del galliner, i tant la llet com els ous van ser part essencial dels nostres esmorzars i sopar. 

En el nostre temps d’esbarjo, jugàvem en un “petit bosc”. Un espai com podia ser on es va perdre el gosset o fins i tot, on va trobar la rovellonera. 

I la farina que vam utilitzar per elaborar el nostre pa? Segur que venia dels camps del voltant, tal com es feia en un mas tradicional.

.

I és a partir d’aquestes vivències, que omplim el nostre mas de paraules plenes de significat, records, aventures, i relats que, tot i ser d’un passat molt proper, continuen provocant-nos somriures

QUÈ SÓN LES BLEDES?

Els nois i noies del Taller Àuria ens han demanat que plantem bledes.

A l’anar a dalt, hem anat a la classe de les Tanits i ens han trobat un conte on hem pogut veure un hort, una botiga i les bledes. Ens han explicat que són verdures i que es planten a l’hort. Moltes gràcies Tanits!

REBEM RESPOSTA DEL TALLER ÀURIA

Ahir al matí vam rebre la resposta del Taller Àuria sobre l’ajuda que els vam demanar. Abans d’obrir el sobre, vam mirar les paraules que estaven escrites i vam reconèixer algunes lletres que ja coneixem com la E de Eloynil, la M de Marta i Malak, la S de serp… 

Un cop obert el sobre, vam llegir la carta. En aquesta ens han escrit si poden venir un divendres al matí i que podem plantar sis bledes. Se’ns gira feina! Primer de tot, vam buscar al calendari quin divendres ens va millor perquè vinguin. Mirant el calendari, vam recordar quin dia és divendres i vam escriure “ORT” per recordar-nos del dia que hem escollit.

Després, vam escriure la resposta en un paper entre tots i totes. Però, que necessitem per posar la carta?

Abel: Un sobre!

Marta: On podem trobar un sobre?

Júlia: Al Toni!

Aquest matí, hem anat a buscar un sobre i hem escollit el que més ens ha agradat. Hem doblegat el paper i hem escrit “Taller Àuria” entre tots i totes, primer a la pissarra i després al sobre. Ja coneixem moltes lletres!!!!

LET’S GO TO THE THEATRE!

Yesterday we had a great opportunity to practise English while having a good time by watching a play: Sleeping Beauty (or not).

Mitjans” and “Grans” had been preparing the theatre for weeks and they knew the story very well: it was a new version of the traditional fairy tale in which the princess, Aurora, changed the story to fit her true desires.

The students laughed and sang together with the characters and… some even became actors and danced or rode toy horses!

All in all, students discovered that, knowing the context and some basic language, it is possible to understand a complex story with lots of unknown words. Why don’t you give it a go and watch cartoons or films in English? You may be surprised!

ANEM OMPLINT LES LLIBRETES

Aquesta setmana a les estones de projecte d’aula hem estat omplint les llibretes d’exploradors i exploradores. De moment encara no les hem acabat perquè aquesta setmana també hem estat fent les activitats de la intervenció de la Laura.

Hem escrit el nom de les places i parcs que vam visitar el passat divendres, hem omplert la llegenda del mapa gran i hem escrit tots els números dels comptatges.

Encara ens queda escriure les observacions i acabar d’omplir tots els mapes de les llibretes. Un cop les tinguem finalitzades ja començarem a pensar quin serà el nostre proper objectiu.

NeuroArt de Greg Dunn

Aquests dies, Cookies i Codes, hem estat descobrint el treball del neurocientífic i artista Greg Dunn. Ell és metge, especialista en el cervell i en té un ple coneixement. Utilitza tot el seu coneixement i el dona a conèixer, a partir de les seves creacions artístiques que ens han fascinat. Representa tot allò que és micro de manera macro, utilitzant tècniques sorprenents com ara el microgravat, la tinta xinesa i fins i tot el treball amb l’or. La llum hi té una importància cabdal, per tal d’aconseguir els reflexes que donen vida a moltes de les seves obres. Tot això ho hem anat veient analitzant el seu web i prenent-ne apunts a les nostres llibretes.

Després ens hem animat a utilitzar tècniques i materials semblants per reproduir peces artístiques a l’estil Dunn. Ens ha agradat veure com, senzillament amb la tinta xinesa i la nostra bufera, érem capaços de recrear móns de neurones, que al tocar-se generaven sinapsis, les connexions humanes que permeten ser qui som. Hem aprofitat per recordar la xerrada amb la Míriam, i totes les explicacions sobre aquesta gran màquina del cos humà, poc coneguda encara per la humanitat. Treballs com el de Greg Dunn ajuden a apropar-nos al coneixement científic.