Entendre que l’educació és un procés dilatat en els anys que pot durar tota la vida, amb diferents estadis i recorreguts que poden ser complementaris, és un fet que reforça la idea de globalitat del temps educatiu. L’educació forma part del nostre procés d’humanització, i no acaba a les quatre parets de l’escola, ni tan sols quan hem aconseguit la primera titulació, i més en un moment en què començarem a veure com els títols universitaris tenen data de caducitat.
Per poder explorar tots els parcs de Vilanova, primer ens cal saber quins parcs hi ha, i on estan ubicats.
Per tal de començar a descobrir-los preparem una tasca perquè els i les Pinotxos s’emportin cap a casa i els pares i mares els ajudin a trobar els parcs.
La tasca consisteix en fer una foto d’un parc del municipi i escriure el nom i el carrer on es troba per poder-lo anar a explorar.
Per tal de no oblidar-nos el dia que l’hem de retornar a l’escola, escrivim plegats amb les lletres magnètiques el dia i número i després cadascú ho ha de copiar en un full.
Després de visitar els dos parcs més propers a l’escola (Parc del Patufet i Plaça Vilarrubias) amb la Cristina Policia, hem tingut una conversa molt interessant i hem repassat tot el que vam veure:
Vam veure com són els noms dels parcs.
Hi ha un parc que no es poden trencar les flors. Hi ha un cartell.
Hi havia un que no podíem portar pilotes.
Hi havia una tanca, era pels bebès, perquè no s’escapin.
Hi havia un parc sense tanques.
En el Parc del Patufet hi ha una vaca.
No podem pujar als bancs dempeus!
Són per seure.
Hi havia basura al terra.
I els parcs tenen papereres.
Els bancs s’embruten i es trenquen.
Podem dir a la gent que els papers no es poden llençar a terra.
Podem ficar uns cartells que diguin que no es poden llençar papers a terra i que no es poden pujar als bancs.
Hi ha 90 parcs.
Jo jugo al “del centro”.
Jo al del parc de la iaia meva.
Jo vaig al Vilarrubias.
Al de Vilanova.
Jo al parc “Tubugan Gran”, i no es pot pujar per sobre i és molt alt.
I si no veuen els cartells que fem?
Cartells grans.
Els dies que estem a l’escola, podem anar als parcs.
Així doncs, FEM D’EXPLORADORS DE PARCS!, aquest és el nostre projecte d’aula!
La Cristina policia ha vingut a la classe per veure si encara recordàvem totes les normes que vam aprendre sobre com anar pel carrer, i ens ha dit que ara que ja som més grans, ens vol explicar com ens hem de comportar en els parcs.
Per poder fer la visita als parcs, la Cristina ens ha preparat unes medalles d’exploradors, i ens ha dit que ens havíem de fixar molt bé en tot el què hi ha en els parcs i si veiem coses que estan bé i d’altres que no tant.
Hem anat a observar dos dels parcs més propers a l’escola; el del Patufet i el Vilarrúbies. Hem observat molt detingudament totes les seves parts, els cartells amb indicacions que hi ha, la neteja… i els Pinotxos s’han començat a fer algunes preguntes molt interessants que potser ens donaran peu a engegar el nostre projecte d’aula d’engunay:
Per què hi ha un parc que es diu Vilarrúbies?
Qui posa el nom als parcs?
Com és que tots tenen papereres i el terra està ple de papers i plàstics?
Per què hi ha un parc que es pot jugar amb la pilota i a l’altra no?
Com és que un té valles protectores i l’altre no?
Hi ha parcs perillosos?
Després d’aquesta passejada hem tornat a la classe i la Cristina ens ha posat dos gomets a darrera de la medalla d’exploradors de parcs, i ens ha dit que cada vegada que visitem un parc, haurem de posar-nos un gomet al darrera i així ella podrà saber quants parcs hem arribat a explorar.
Després d’engrescar-los tant, creiem que els Pinotxos ja tenen una idea del que volen treballar, ara només cal posar fil a l’agulla i començar a engegar el nou projecte.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 01 del projecte d’aula.
“Los libros son el avión, el tren y el camino. Son el destino y el viaje. Son el hogar.”, Anna Quindlen.
Estimar la lectura és un gran repte, no sempre és fàcil, però si compartim moments lectors amb persones que estimem tot s’acaba despertant i arribant. Desenvolupar competències comunicatives lingüístiques i adquirir un bon hàbit lector són objectius imprescindibles en el procés d’aprenentatge dels nostres infants; per això obrim les portes de l’escola i de les aules oferint temps per compartir lectures entre alumnes i famílies.
El dilluns passat vam poder encetar les estones de lectura matinal amb famílies a la comunitat de mitjans. Les Alícies ja esperàvem aquest moment, ens sentim més segurs i segures quan algú de casa ens escolta i ens acompanya. Mares, pares, àvies, germans grans… referents i models lectors diversos que ens recorden la importància de llegir per aprendre, per descobrir, per saber…, per ser!
Els dilluns al matí seguirem obrint la nostra aula la primera mitja hora del matí per tal de continuar treballant en el nostre repte personal; aconseguir ser uns grans devoradors i devoradores d’històries!
A la classe dels Petits Prínceps ens hem convertit en petits arquitectes durant uns dies.
Hem conversat i reflexionat on podríem situar la línia històrica del temps del subprojecte “La Màquina del Temps” a l’aula. Després d’escoltar les idees, hem decidit entre tots que, segurament, utilitzarem la part de dalt de tot de les 4 parets de la classe, doncs hi hem d’enquibir segles i segles de conquestes, personatges, invents…
Per això, hem vist la diferència entre superfície i àrea i estem d’acord que hem de mesurar la suma de tots els costats de l’aula per saber la llargada de paper d’embalar que necessitem. Més endavant dividirem els espais necessaris proporcionalment a la durada de les diferents èpoques.
Hem parlat de les diferents maneres que tenim per mesurar: peus, mans, retoladors, persones, cordills… però que això ens desemboca en un altre problema, aquestes mesures poden variar en funció de la persona que ho mesura, ja que, les nostres mans són diferents, n’hi ha de més llargues, de més curtes… Llavors algú ha dit que necessitàvem una mesura que sigui igual (estàndard) per a tothom, és a dir, una mesura universal acordada i unificada, el metre. Per això disposem de regles, cintes mètriques, metres de diferents llargades… L’Ian i el Nil ens han explicat que existeixen làsers que mesuren automàticament les superfícies i àrees d’habitacions.
També hem parlat de com convertir les nostres mesures personals a la universal. Tenim una taula de conversió amb la que podem transformar els metres en centímetres i viceversa.
Entre totes i tots hem retolat les 5 grans èpoques històriques i la Laura ens ha explicat com es diuen en anglès.
“Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”
Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)
Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?
Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.
Si vols anar de pressa, camina sol. Si vols arribar lluny, camina acompanyat.
Justament fa una setmana, les Tanits vam rebre per sorpresa a la Marta Trullols sol·licitant la nostra ajuda. Resulta que necessita que algú es faci càrrec de preparar tot els ingredients necessaris per fer els panellets per a la festa de tardor del proper 31 d’octubre. Com no podria ser d’una altra manera, les Tanits acceptem aquest repte i comencem a cavilar què ens cal per iniciar i tirar endavant aquesta proposta. En primer lloc, aprofitem que hi ha el cap de setmana pel mig, per buscar receptes i, en segon lloc, ens cal saber quantes persones hi ha a l’escola.
A continuació, ens centrem en esbrinar quantes persones hi ha al Marta Mata i, amb el suport d’una graella, passem per les classes a recollir les dades de quants nens i nenes hi ha a cada classe, les persones amb al·lèrgies i el número de mestres.
A la Rotllana, compartim la informació recollida pels diferents grups de treball i ens adonem que per saber quants nens i nenes hi ha a l’escola cal que aquests números els ajuntem o sumem. Òbviament, aquesta tasca pot arribar a esdevenir complicada donat que hem de sumar 9 quantitats. Així que comencem per representar cada una d’elles amb les regletes de colors (cuisenaire). Ara bé, definim una única condició, no podem confegir les quantitats que es repeteixen de la mateixa manera.
Per què treballem d’aquesta manera?
Per entendre el concepte de quantitat, Jerome Bruner proposa 3 fases essencials per a l’aprenentatge de les matemàtiques: manipulativa, gràfica i simbòlica. Concretament, la primera fase és la manipulativa i permet que les matemàtiques siguin més accessibles als infants. Manipular és essencial per construir i entendre aquest llenguatge i les regletes de Cuisenaire, segons aquest autor, són un dels materials més potents.
Un cop representades les 9 quantitats de diferents formes amb les regletes, en grup realitzem una estimació de quin pot ser el total de nens i nenes que hi a l’escola, observant el desplegament de regletes. Es presenta una nova graella on cada grup, en la primera columna anota la quantitat estimada i en la segona registrarà el resultat obtingut després de definir i realitzar la seva estratègia de càlcul.
Caminar acompanyat, com diu el proverbi africà, requereix treballar en equip. En aquest cas, cada grup s’ha de posar d’acord per definir quina estratègia de càlcul seguirà per poder arribar al resultat que busca. Després d’una estona de treball, ens retrobem a la Rotllana i compartim de quina manera cada grup està realitzant els seus càlculs i ens adonem que hi ha gairebé tantes maneres d’agrupar les 9 quantitats com grups a la classe.
Primer hem escrit els 9 números, un darrera l’altre en el full. Després els hem descomposat. Ara estem sumant els números més fàcils amb les ratlles de la suma d’aranya.
Hem vist que hi ha números que es repeteixen, com el 25, i els hem agrupat per sumar-los tots junts. Després sumarem tots els 24 i finalment els quins ens sobrin. Per acabar ho ajuntarem tot.
Nosaltres estem ajuntant les quantitats per comunitats. Primer hem sumat els tres números de la comunitat de grans, ara farem la de mitjans i finalment la de petits. Quan tinguem aquests tres resultats, els tornarem a sumar.
Com que hi ha molts números, hem dit d’ajuntar-los de 2 en 2. Per exemple: primer hem sumat la classe de les matildes i els petits prínceps, després tintins i tanits… i així. Com que són 9 classes ens sobra una que la sumarem al final.
Al finalitzar els càlculs, els diferents grups fan ús de les regletes per comprovar si els resultat obtingut és correcte, és a dir, han reproduït la suma d’aranya amb les regletes. D’aquesta manera poden identificar si hi ha algun error o no en els càlculs. Per acabar escriuen el resultat obtingut en la graella i el poden comparar si s’assembla al total estimat que havien descrit abans d’iniciar els càlculs.
Ara ja sabem que a l’escola hi ha 197 nens i nenes!
Sabem que, per aquest curs, som els responsables de l’escola de vetllar per l’estalvi energètic, tant pel què fa el consum d’electricitat com pel què fa al control i ús de la calefacció. Aquest és l’encàrrec que se’ns ha donat en el marc del projecte 50/50 de la Diputació de Barcelona. Això representa haver de pensar i treballar per impulsar, dins la nostra comunitat educativa, uns millors hàbits d’aquest consum. No som els que haurem d’anar tancant llums, desconnectant aparells o regulant radiadors, sinó els incitadors que això passi, pensant dinàmiques perquè tothom ajudi i faci accions d’aquest tipus.
Encara no tenim nom de projecte d’aula del curs, però sabem que de ben segur tota aquesta feinada i estudi hi tindrà molt a veure i que la posada en marxa de la ràdio serà clau per fer una bona difussió d’aspectes d’aquest tipus.
Amb tot això parlat, aquesta setmana hem iniciat l’estudi de l’edifici de l’escola, aspecte clau si volem rendibilitzar consums i veure les condicions que tenim i com ens hi comportem. Perquè, tal i com els mateixos Tintins han dit, si fa més o menys sol tenim més o menys claror i escalfor a l’escola. Per tant hem de veure quina és la incidència del sol en l’edifici.
Però, quina forma té el nostre edifici. Hem procedit primerament a fer-ne dibuixos i és clar, han sorgit els primers problemes i entrebancs per dibuixar-lo. Com podem dibuixar les dues plantes juntes? Ho fan així els arquitectes? I de les nostres primeres idees i representacions hem passat a la interpretació dels plànols que tenim de l’escola. Hem jugat a identificar espais dibuixats, tot situant-nos, orientant-nos i fins i tot hem estat tan observadors que hem vist canvis d’espais que ja són diferents del què expliquen els plànols inicials que tenim de l’escola. Després de tot aquest treball tècnic, hem inciat el treball més vivencial.
Així és que ens hem disposat a fer ruta, a l’estona de després del pati, que és quan creiem que el dia ja s’ha despertat. Tenim clar que el moment i l’hora del dia també són aspectes clau en el nostre estudi. Seran variables a considerar.
Hem començat el recorregut observant l’escola des del rocòdrom, i algú ja ha comentat… -el sol surt d’allà!-. Aquí ja hem tingut la primera conversa i és que el sol de fet mai surt, sempre hi és!. Alguns Tintins han volgut recordar que el fet de veure el sol està relacionat amb el moviment del planeta Terra, que és la que gira, i no pas el sol. Per algú la resposta ha estat la descoberta del dia!
A la pista hem quedat ben enlluernats però ha estat agradable notar l’escalfor i apreciar una vegada més tots els beneficis energètics que l’astre ens ofereix. Des d’aquest centre de referència, observant cap a un o altre costat, ja hem tingut pistes i idees sobre la incidència del sol en les zones de l’escola. Ràpidament hem vist zones ben iluminades i d’altres fosques i hem anat fent les nostres comprovacions. Evidentment també hem tingut presents els nostres records: quan anem a música sempre hi fa molta calor, si al pati volem estar fresquets ens hem de posar a la zona de la paret balva, al vestíbul i passadissos sempre hi ha molta claror… El passeig i l’entrada en uns i altres espais han estat ben interessants i ja hem comprovat aspectes que de ben segur caldrà denunciar: -per què la llum de la biblioteca és oberta, si no hi ha ningú?, com és que als passadissos totes les llums estan obertes, si hi ha claror de sobres?, per què no es para l’interrupor dels aparells de la sala de mestres, si no s’estant utilitzant?-, i un llarg etc.
Amb tot això viscut hem tornat a l’aula disposats a explicar-ho a les nostres llibretes, provant d’escriure les idees per no oblidar-les i escollint després una planta de l’escola per intentar-la representar, intentant representar la incidència del sol.
Ja a mitja setmana, per grups hem iniciat un treball de definir zones amb més o menys claror de l’edifici, treballant sobre plànols, introduint llegendes de colors per fer-nos entendre, tal i com fan els tècnics. Ha estat un treball interessant d’argumentar, justificar, posar-se d’acord i tenir clares les idees.
La setmana entrant, ens explicarem les idees d’uns i altres grups i decidirem finalment quines zones diferenciades acordem per començar a treballar amb rigorositat.
“L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”
