LA MOTXILLA VIATGERA!

Vero PM15/10/24  

Aquesta darrera setmana la Vero ens ha presentat la motxilla viatgera! Sí, sí, tal com ho llegiu… UNA MOTXILLA VIATGERA! Ja que no tenim la maleta del curs passat. Ara gaudim d’una motxilla amb 6 contes que cada setmana ens emportarem a casa per llegir, acompanyats d’un “diari” on plasmarem quins són els contes que més ens han agradat, a partir de fotos, dibuixos i petits escrits! La primera en emportar-se la motxilla a casa ha estat la Mar, la qual s’ho ha passat molt bé llegint tots els contes al llarg de 7 dies. Ens ha ensenyat a tots i totes la feineta que ha fet a casa, explicant què ha après de cada conte. Finalment, la Mar li ha passat el relleu al Nil, que ha marxat cap a casa ben content i ben carregat! A veure què ens explica la setmana vinent!

FEM MÚSICA!

Meritxell Tardà15/10/24  

Els Tabalugues ja hem fet les primeres sessions de música. Aquests primers dies ens han servit per recordar algunes cançons treballades a Patufets i Pinotxos, com El món seria o el Cuic cuic, i aprendre’n també de noves. Una de les primeres danses que hem après ha estat Hawaian Lollipop que ens ha servit per recordar els bons moments d’aquest estiu.

Presentació de la Reunió Matildes 24/25

admin14/10/24  

Entendre que l’educació és un procés dilatat en els anys que pot durar tota la vida, amb diferents estadis i recorreguts que poden ser complementaris, és un fet que reforça la idea de globalitat del temps educatiu. L’educació forma part del nostre procés d’humanització, i no acaba a les quatre parets de l’escola, ni tan sols quan hem aconseguit la primera titulació, i més en un moment en què començarem a veure com els títols universitaris tenen data de caducitat.

DESCOBRIM EL PARCS DE VILANOVA

Mireia Puig14/10/24  

Per poder explorar tots els parcs de Vilanova, primer ens cal saber quins parcs hi ha, i on estan ubicats.

Per tal de començar a descobrir-los preparem una tasca perquè els i les Pinotxos s’emportin cap a casa i els pares i mares els ajudin a trobar els parcs.

La tasca consisteix en fer una foto d’un parc del municipi i escriure el nom i el carrer on es troba per poder-lo anar a explorar.

Per tal de no oblidar-nos el dia que l’hem de retornar a l’escola, escrivim plegats amb les lletres magnètiques el dia i número i després cadascú ho ha de copiar en un full.

JA TENIM PROJECTE D’AULA!

Toni Ruiz14/10/24  

Després de visitar els dos parcs més propers a l’escola (Parc del Patufet i Plaça Vilarrubias) amb la Cristina Policia, hem tingut una conversa molt interessant i hem repassat tot el que vam veure:

  • Vam veure com són els noms dels parcs.
  • Hi ha un parc que no es poden trencar les flors. Hi ha un cartell.
  • Hi havia un que no podíem portar pilotes.
  • Hi havia una tanca, era pels bebès, perquè no s’escapin.
  • Hi havia un parc sense tanques.
  • En el Parc del Patufet hi ha una vaca.
  • No podem pujar als bancs dempeus!
  • Són per seure.
  • Hi havia basura al terra.
  • I els parcs tenen papereres.
  • Els bancs s’embruten i es trenquen.
  • Podem dir a la gent que els papers no es poden llençar a terra.
  • Podem ficar uns cartells que diguin que no es poden llençar papers a terra i que no es poden pujar als bancs.
  • Hi ha 90 parcs.
  • Jo jugo al “del centro”.
  • Jo al del parc de la iaia meva.
  • Jo vaig al Vilarrubias.
  • Al de Vilanova.
  • Jo al parc “Tubugan Gran”, i no es pot pujar per sobre i és molt alt.
  • I si no veuen els cartells que fem?
  • Cartells grans.
  • Els dies que estem a l’escola, podem anar als parcs.

Així doncs, FEM D’EXPLORADORS DE PARCS!, aquest és el nostre projecte d’aula!

VISITEM PARCS PROPERS A L’ESCOLA

Mireia Puig14/10/24  

La Cristina policia ha vingut a la classe per veure si encara recordàvem totes les normes que vam aprendre sobre com anar pel carrer, i ens ha dit que ara que ja som més grans, ens vol explicar com ens hem de comportar en els parcs.

Per poder fer la visita als parcs, la Cristina ens ha preparat unes medalles d’exploradors, i ens ha dit que ens havíem de fixar molt bé en tot el què hi ha en els parcs i si veiem coses que estan bé i d’altres que no tant.

Hem anat a observar dos dels parcs més propers a l’escola; el del Patufet i el Vilarrúbies. Hem observat molt detingudament totes les seves parts, els cartells amb indicacions que hi ha, la neteja… i els Pinotxos s’han començat a fer algunes preguntes molt interessants que potser ens donaran peu a engegar el nostre projecte d’aula d’engunay:

  • Per què hi ha un parc que es diu Vilarrúbies?
  • Qui posa el nom als parcs?
  • Com és que tots tenen papereres i el terra està ple de papers i plàstics?
  • Per què hi ha un parc que es pot jugar amb la pilota i a l’altra no?
  • Com és que un té valles protectores i l’altre no?
  • Hi ha parcs perillosos?

Després d’aquesta passejada hem tornat a la classe i la Cristina ens ha posat dos gomets a darrera de la medalla d’exploradors de parcs, i ens ha dit que cada vegada que visitem un parc, haurem de posar-nos un gomet al darrera i així ella podrà saber quants parcs hem arribat a explorar.

Després d’engrescar-los tant, creiem que els Pinotxos ja tenen una idea del que volen treballar, ara només cal posar fil a l’agulla i començar a engegar el nou projecte.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 01 del projecte d’aula.

LECTURA MATINAL AMB FAMÍLIES

Cristina Vargas13/10/24  

 “Los libros son el avión, el tren y el camino. Son el destino y el viaje. Son el hogar.”, Anna Quindlen.

Estimar la lectura és un gran repte, no sempre és fàcil, però si compartim moments lectors amb persones que estimem tot s’acaba despertant i arribant. Desenvolupar competències comunicatives lingüístiques i adquirir un bon hàbit lector són objectius imprescindibles en el procés d’aprenentatge dels nostres infants; per això obrim les portes de l’escola i de les aules oferint temps per compartir lectures entre alumnes i famílies.

El dilluns passat vam poder encetar les estones de lectura matinal amb famílies a la comunitat de mitjans. Les Alícies ja esperàvem aquest moment, ens sentim més segurs i segures quan algú de casa ens escolta i ens acompanya. Mares, pares, àvies, germans grans… referents i models lectors diversos que ens recorden la importància de llegir per aprendre, per descobrir, per saber…, per ser!

Els dilluns al matí seguirem obrint la nostra aula la primera mitja hora del matí per tal de continuar treballant en el nostre repte personal; aconseguir ser uns grans devoradors i devoradores d’històries!

Mesurem i fem estimacions

Emma Jorquera13/10/24  

A la classe dels Petits Prínceps ens hem convertit en petits arquitectes durant uns dies.

Hem conversat i reflexionat on podríem situar la línia històrica del temps del subprojecte “La Màquina del Temps” a l’aula. Després d’escoltar les idees, hem decidit entre tots que, segurament, utilitzarem la part de dalt de tot de les 4 parets de la classe, doncs hi hem d’enquibir segles i segles de conquestes, personatges, invents…

Per això, hem vist la diferència entre superfície i àrea i estem d’acord que hem de mesurar la suma de tots els costats de l’aula per saber la llargada de paper d’embalar que necessitem. Més endavant dividirem els espais necessaris proporcionalment a la durada de les diferents èpoques.

Hem parlat de les diferents maneres que tenim per mesurar: peus, mans, retoladors, persones, cordills… però que això ens desemboca en un altre problema, aquestes mesures poden variar en funció de la persona que ho mesura, ja que, les nostres mans són diferents, n’hi ha de més llargues, de més curtes… Llavors algú ha dit que necessitàvem una mesura que sigui igual (estàndard) per a tothom, és a dir, una mesura universal acordada i unificada, el metre. Per això disposem de regles, cintes mètriques, metres de diferents llargades… L’Ian i el Nil ens han explicat que existeixen làsers que mesuren automàticament les superfícies i àrees d’habitacions.

També hem parlat de com convertir les nostres mesures personals a la universal. Tenim una taula de conversió amb la que podem transformar els metres en centímetres i viceversa.

Entre totes i tots hem retolat les 5 grans èpoques històriques i la Laura ens ha explicat com es diuen en anglès.

Presentació de la reunió TINTINS 24-25

Marta Trullols13/10/24  

“Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que  hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”

Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)

Per veure la presentació CLICA AQUÍ

Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?

Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.