Aquest 8 de març des de la Comissió de Coeducació formada per famílies i docents, hem organitzat l’activitat : “Dones de la meva vida” . Ha estat una tarda emocionant en la que tots els nens i nenes de l’escola han compartit un moment molt especial d’agraïment i reconeixement a totes les dones que formen o han format part de la nostra vida, dones que ens han acompanyat, que ens inspiren, que ens cuiden… : mare, germana, àvia, amiga, companya, tieta, cosina, veïna, referent (artista, esportista, científica…). Totes elles han contribuït a convertir-nos en ser qui som avui!
Gràcies a totes les famílies per fer possible aquest dia.
Junts i juntes, continuarem treballant per aconseguir un futur més just i igualitari per a totes les nenes i dones del món, començant per les que tenim al nostre costat. 💜

L’exposició per poder veure el resultat d’aquest treball la podreu veure en breu al pati de l’escola.

Les diferents comunitats de l’escola vam celebrar el Dijous Gras amb una jornada plena de diversió per l’entorn d’Esparreguera. Vam esmorzar el tradicional entrepà d’ou o de botifarra i vam seguir la consigna que sa Majestat Carnestoltes ens havia proposat: portar el cabell disfressat o divertit.

Els carrers de la vila es van omplir de creativitat i les cabelleres van esdevenir obres d’art. Una celebració que va recordar-nos la importància de l’alegria i la unió en la vida comunitària.

El 5 de febrer va començar la setmana més esbojarrada del curs amb l’arribada de Sa Majestat Carnestoltes. Començava així una setmana on gaudiríem al màxim de les seves consignes, les sorpreses que ens havia preparat i del ball de disfresses.

Volem donar les gràcies a l’alumnat de la classe de World of Emotions pel seu divertit i enginyós pregó de benvinguda i a les famílies de l’AFA per confeccionar aquest amorós ésser.

Benvolgudes famílies,

Ens ha deixat una persona molt estimada per l’escola, en va ser mestre i director durant molts anys. Segur que potser molts de vosaltres el vau tenir de mestre, en Josep Maria Brunet.

Era un home afable, amb aspecte de “senyor” malgrat ser un home senzill imolt tractable. Tots el recordem com una persona respectuosa i educada, amb un català excel·lent. De somriure ample i franc, amb uns ulls plens de bondat i simpatia que es descobrien pels plecs que dibuixava un somriure perseverant. Parlem d’un home positiu i dinàmic.

El nostre company va estudiar magisteri, professió que li venia de família i que l’ha acompanyat tota la vida i per tots cantons. Ell era un mestre en el sentit més estricte de la paraula: mestre de mestres. Cap els anys setanta, i unint esforços de part del claustre i de mares i pares, es va aconseguir que s’iniciessin les primeres classes de català (tot i que en un principi de manera quasi clandestina) i en català. Ell va ser director de la nostra escola des de l’any 1980 fins al 1990. Més tard, aniria a treballar a secundària.

El nostre amic era un home de conviccions sòlides i a aquests és difícil de derrotar-los. Era pacifista convençut, ens havia transmès que l’important en la nostra feia és l’ensenyar a SER: sí, a ser respectuós, a ser dialogant, a pensar que la veritat està repartida, sense exclusivitats; que la violència no pot ser la resposta d’una altra violència; que la provocació hauria de ser la línia vermella que ningú hauria de travessar. Ell ha estat per a molts de nosaltres una persona amb qui confiar aquelles coses que només s’expliquen a un amic i de qui esperes un bon consell. Només li podem dir gràcies i et recordarem sempre.