Benvolgudes famílies,

Ens ha deixat una persona molt estimada per l’escola, en va ser mestre i director durant molts anys. Segur que potser molts de vosaltres el vau tenir de mestre, en Josep Maria Brunet.

Era un home afable, amb aspecte de “senyor” malgrat ser un home senzill imolt tractable. Tots el recordem com una persona respectuosa i educada, amb un català excel·lent. De somriure ample i franc, amb uns ulls plens de bondat i simpatia que es descobrien pels plecs que dibuixava un somriure perseverant. Parlem d’un home positiu i dinàmic.

El nostre company va estudiar magisteri, professió que li venia de família i que l’ha acompanyat tota la vida i per tots cantons. Ell era un mestre en el sentit més estricte de la paraula: mestre de mestres. Cap els anys setanta, i unint esforços de part del claustre i de mares i pares, es va aconseguir que s’iniciessin les primeres classes de català (tot i que en un principi de manera quasi clandestina) i en català. Ell va ser director de la nostra escola des de l’any 1980 fins al 1990. Més tard, aniria a treballar a secundària.

El nostre amic era un home de conviccions sòlides i a aquests és difícil de derrotar-los. Era pacifista convençut, ens havia transmès que l’important en la nostra feia és l’ensenyar a SER: sí, a ser respectuós, a ser dialogant, a pensar que la veritat està repartida, sense exclusivitats; que la violència no pot ser la resposta d’una altra violència; que la provocació hauria de ser la línia vermella que ningú hauria de travessar. Ell ha estat per a molts de nosaltres una persona amb qui confiar aquelles coses que només s’expliquen a un amic i de qui esperes un bon consell. Només li podem dir gràcies i et recordarem sempre.