Com aprenem? Els contextos d’aprenentatge

Tot el que passa a la vida és objecte de possibles experiències que esdevinguin aprenentatges. Per això, de manera deliberada, el professorat es proposa que a les aules es construeixi socialment una vida rica en vivències, sorgides de les necessitats i els interessos de totes les persones que en formen part (que no vol dir que tots els alumnes coincideixin sempre amb els mateixos interessos), que esdevindran històries o contextos d’ensenyament i aprenentatge que aniran evolucionant en funció de les interaccions entre els membres del col·lectiu i d’aquests amb els sabers.

Aquests contextos tindran diverses característiques, en funció de les decisions que el mestre vagi prenent sobre la seva durada, l’aprofundiment, la intensitat, l’organització social de l’aula, les activitats a realitzar, la metodologia a emprar, els recursos que calen, etc.

Aquesta visió aposta de manera convençuda, doncs, per unes aules en les que sorgeixen o es plantegen preguntes, reptes, problemes, qüestions, necessitats, fites… que requereixen dels sabers curriculars per ser abordades. Per tant, el sentit dels continguts curriculars pren forma i rellevància en aquest marc, ja que necessitarem aprendre, repassar, transferir i, especialment, mobilitzar coneixements per tractar i/o resoldre les històries que la comunitat d’aula s’hagi proposat.

La manera o les maneres (ja que sempre hi ha diverses possibilitats) d’abordar aquestes històries també formaran part dels aprenentatges a realitzar. Per això, progressivament i en la mesura que sigui possible, l’alumnat anirà implicant-se en la responsabilització de les decisions de gestió que els grups requereixin.

Així, queda palesa la necessitat de tractar, de manera especialment curosa, tots els continguts que tinguin a veure amb les competències d’aprendre a aprendre, d’iniciativa i autonomia personal, social i ciutadana, i tractament de la informació i competència digital; així com els continguts de valors, actituds i normes, i de procediments i estratègies d’aprenentatge que, tot i que no apareixen de manera explícita com a tals en el currículum, segueixen sent imprescindibles per a qualsevol aprenentatge de qualitat competencial.

Ja hem dit abans que hi ha moltes maneres d’arribar a les finalitats que ens anem proposant en cada curs. Per això, desestimem tancar-nos en algunes determinades estratègies organitzatives o metodològiques com els projectes, els racons, els tallers, els ambients, etc. Caldrà valorar, en tot cas, si allò que ens passa a les aules garanteix o no els objectius d’ensenyament i aprenentatge que ens hem marcat i, en cas que no sigui així, què ens poden aportar aquestes metodologies organitzatives. Aquests són els principals criteris que els contextos d’Ensenyament Aprenentatge han d’acomplir, cadascun en la seva mesura:

  • Que siguin propostes que permetin activitats obertes i flexibles en les que tot l’alumnat hi pugui participar (cadascú al màxim de les seves possibilitats i necessitats)
  • Que parteixin i permetin que sorgeixin propostes i preguntes que els infants es plantegin 
  • Que requereixin una organització de la classe que afavoreixi que els alumnes col·laborin entre si, s’ajudin i s’organitzin de manera autònoma.
  • Que potenciïn que el grup classe organitzi i documenti els coneixements que té sobre un tema, fet, pregunta… determinat.
  • Que les activitats no s’encaminin a “saber” sinó a comprendre el món.
  • Que les propostes requereixin anar més enllà de l’aula, quant a coneixements, espais i persones (cerca i tractament de la informació; sortides pel centre, la localitat i el país; altres persones: alumnes, professorat, famílies, persones de l’entorn, experts…)