Model pedagògic propi del centre – Com ens definim?

A l’escola enfoquem les situacions d’aprenentatge a partir de reptes, de preguntes i, en general, dels interessos que sorgeixen de la quotidianitat de l’aula. Es tracta, per tant, d’un aprenentatge obert que parteix de la necessitat de saber i de l’interès per aprendre que té qualsevol infant.

Buscar una manera de treballar que posa l’accent en la importància del procés, més que en el resultat final, que permet als infants donar múltiples i variades respostes que els ajudaran a interpretar la realitat que els envolta. Hem d’estar especialment atents per captar els reptes que la realitat ens planteja i promoure estratègies diverses per resoldre’ls, que fomentin la creativitat i el pensament divergent.

L’organització dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’escola es basen en 5 elements clau (la conversa, la documentació, la presa de decisions, l’organització social de l’aula i l’(auto)regulació dels aprenentatges) que esdevenen la base on les diferents propostes pedagògiques de la nostra escola cobren sentit. Els contextos d’aprenentatge, els ambients i els espais d’experiències esdevenen l’articulat necessari per desenvolupar les capacitats i competències al llarg de les etapes d’educació infantil i primària. 

Ens aturem per poder explicar millor cadascun dels elements.

La Conversa entesa com la forma més habitual de comunicació, i és per això que dediquem esforços i estones al llarg del dia per explicar-nos coses importants que ens ajuden a donar significat, valor i sentit al que ens està passant. Tot recollint i fent explícites les idees prèvies dels infants per, en definitiva construir coneixement conjunt.  

És important que busquem i fomentem moments de conversa, per parlar i intercanviar opinions, ja que a tal efecte, aprenem a través de la llengua. 

Així doncs és imprescindible que el paper del/la mestre/a sigui de guia, d’interpretació i escolta del que els i les alumnes diuen i verbalitzen, per fer-los conscients dels avenços i dificultats i puguin, al cap i a la fi, desenvolupar una actitud autoreguladora del seu procés d’aprenentatge.

Amb la documentació partim de la base que tot és susceptible de ser documentat, per això és l’eina que ens ajuda a mostrar, a fer visible i a fer memòria dels processos que s’han construït i han evolucionat. Documentar ens ha d’ajudar a escoltar i ésser escoltat tot donant a conèixer, a ampliar i a elaborar nous discursos, des d’una reflexió individual i col·lectiva, d’alumne/a i mestre/a, que es centra més en la vida d’aula que no pas en el resultat final.

Amb la intenció de comunicar al món la vida quotidiana tot fent l’escola més transparent, més real i més viva.

És doncs el resultat intencionat de voler donar vida als processos viscuts, amb l’acció de recuperar per revisar, per reflexionar, valorar, donar sentit, entendre i comprendre el valor del que fan els/les alumnes i les persones que poden formar part del grup, les relacions del que saben i del que poden saber, però sobretot de la importància de la metacognició. 

Per nosaltres l’organització social suposa canvis metodològics i per això no pot fer-se al marge dels qui hi conviuen ni tampoc del tipus d’acció i experiència pedagògica que es desenvolupi. Es tracta d’afavorir la millora de l’aprenentatge a través de la interacció social, promovent la cooperació, facilitant estructures i dinàmiques diferents en funció de l’activitat que es dugui a terme.

Les diferents organitzacions han d’incorporar la funció reguladora dels aprenentatges, socialitzadora i equilibri emocional. 

Si volem convertir l’aula en un espai de comunicació i aprenentatge el que cal aconseguir és que l’espai sigui viscut com a tal per tots els aprenents, alumnes i adults. L’organització de l’espai ha d’adequar-se a les característiques dels nens i nenes, fomentar el seu desenvolupament, autonomia i confiança i la comunicació entre iguals. Els diferents espais han de cobrir les necessitats bàsiques dels nens: fisiològiques, motores, d’afecte, d’autonomia, de socialització i de descobriment del món.

La presa de decisions ens dona l’oportunitat de participar i implicar-nos activament en tot allò que passa a les aules. Les decisions que prenem com a grup ens han permetre aprendre dels altres, conèixer-nos i entendre’ns millor, diferenciar-nos de la resta, i, sobretot, entendre que les opinions són tan diverses com el nombre de persones del grup del què formem part, ja sigui l’aula, el nivell, el cicle o la mateixa escola i que aquestes ofereixen una riquesa diferenciada perquè l’aprenentatge sigui més i millor.

La presa de decisions tant a nivell individual com col·lectiu es caracteritza pel fet que una persona fa ús del seu raonament i pensament per a triar una decisió a un problema que se li presenti a la vida.

L’(auto)regulació i consciència dels aprenentatges es presenta com l’oportunitat de que l’infant aprengui més i millor, perquè l’avaluació ha de tenir una funció reguladora, on la consciència de les fortaleses i debilitats de cadascú tenen un efecte important en l’augment de la motivació i l’autoestima i els ajuda a entendre millor les pròpies dificultats i a trobar camis per millorar.

El què passa a les aules ha de tenir sentit i significat perquè l’alumnat hi trobi relació entre el què passa i el que ha de resoldre, d’aquesta manera els processos de reflexió, el compartir les idees amb la rest així com els diferents i diversos punts de vista, el que pensem, imaginem, dibuixem, dissenyem, etc. permet continuar construint aprenentatges i nous coneixements cada vegada més reals, funcionals i significatius. 

 

ELS CONTEXTOS D’APRENENTATGE

Tot el que passa a la vida és objecte de possibles experiències que esdevinguin aprenentatges. Per això, de manera deliberada, el professorat es proposa que a les aules es construeixi socialment una vida rica en vivències, sorgides de les necessitats i els interessos de totes les persones que en formen part (que no vol dir que tots els alumnes coincideixin sempre amb els mateixos interessos), que esdevindran històries o contextos d’ensenyament i aprenentatge que aniran evolucionant en funció de les interaccions entre els membres del col·lectiu i d’aquests amb els sabers.

Aquests contextos tindran diverses característiques, en funció de les decisions que el mestre vagi prenent sobre la seva durada, l’aprofundiment, la intensitat, l’organització social de l’aula, les activitats a realitzar, la metodologia a emprar, els recursos que calen, etc.

Aquesta visió aposta de manera convençuda, doncs, per unes aules en les que sorgeixen o es plantegen preguntes, reptes, problemes, qüestions, necessitats, fites… que requereixen dels sabers curriculars per ser abordades. Per tant, el sentit dels continguts curriculars pren forma i rellevància en aquest marc, ja que necessitarem aprendre, repassar, transferir i, especialment, mobilitzar coneixements per tractar i/o resoldre les històries que la comunitat d’aula s’hagi proposat.

La manera o les maneres (ja que sempre hi ha diverses possibilitats) d’abordar aquestes històries també formaran part dels aprenentatges a realitzar. Per això, progressivament i en la mesura que sigui possible, l’alumnat anirà implicant-se en la responsabilització de les decisions de gestió que els grups requereixin.

Així, queda palesa la necessitat de tractar, de manera especialment curosa, tots els continguts que tinguin a veure amb les competències d’aprendre a aprendre, d’iniciativa i autonomia personal, social i ciutadana, i tractament de la informació i competència digital; així com els continguts de valors, actituds i normes, i de procediments i estratègies d’aprenentatge que, tot i que no apareixen de manera explícita com a tals en el currículum, segueixen sent imprescindibles per a qualsevol aprenentatge de qualitat competencial.

Ja hem dit abans que hi ha moltes maneres d’arribar a les finalitats que ens anem proposant en cada curs. Per això, desestimem tancar-nos en algunes determinades estratègies organitzatives o metodològiques com els projectes, els racons, els tallers, els ambients, etc. Caldrà valorar, en tot cas, si allò que ens passa a les aules garanteix o no els objectius d’ensenyament i aprenentatge que ens hem marcat i, en cas que no sigui així, què ens poden aportar aquestes metodologies organitzatives. Aquests són els principals criteris que els contextos d’Ensenyament Aprenentatge han d’acomplir, cadascun en la seva mesura:

    • Que siguin propostes que permetin activitats obertes i flexibles en les que tot l’alumnat hi pugui participar (cadascú al màxim de les seves possibilitats i necessitats)
    • Que parteixin i permetin que sorgeixin propostes i preguntes que els infants es plantegin 
    • Que requereixin una organització de la classe que afavoreixi que els alumnes col·laborin entre si, s’ajudin i s’organitzin de manera autònoma.
    • Que potenciïn que el grup classe organitzi i documenti els coneixements que té sobre un tema, fet, pregunta… determinat.
    • Que les activitats no s’encaminin a “saber” sinó a comprendre el món.
    • Que les propostes requereixin anar més enllà de l’aula, quant a coneixements, espais i persones (cerca i tractament de la informació; sortides pel centre, la localitat i el país; altres persones: alumnes, professorat, famílies, persones de l’entorn, experts…)

 

ELS AMBIENTS AL CICLE DELS PETITS

La nostra finalitat és la de promoure que els infants siguin protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. Volem que els ambients siguin estimuladors, creatius i participatius on els nens i nenes actuïn, però també reflexionin sobre la seva pròpia acció, des d’una posició activa i competent i que possibiliti la comunicació i la trobada amb les persones que hi participen.

La necessitat d’idear els ambients ve donada pels beneficis que n’obtenim com:

    • Promoure l’activitat i l’autonomia dels infants en els seus processos d’aprenentatge.
    • Permeten a l’infant prendre decisions i provar estratègies diferents, la qual cosa li permet pensar, conèixer i descobrir.
    • Resoldre problemes per si mateixos o amb suport dels seus companys.
    • Propicien aprendre del fracàs i l’error i utilitzar els resultats per a resoldre problemes en contextos diferents.
    • Generen espais d’interacció entre els infants en els quals l’aprenentatge es construeix conjuntament.
    • Permeten la inclusió d’infants de diferents edats i moments evolutius diversos.

I és que els ambients han estat pensats i dissenyats per provocar l’interès dels infants i desenvolupar diferents continguts curriculars en els 6 espais fixes que ens han permès crear els 6 ambients d’aprenentatge amb una disposició planificada de diferents materials i propostes, ja que tant els recursos materials com les propostes estan disposats d’una manera acurada i atractiva per tal d’oferir seguretat i benestar als nens i nenes.

Al llarg de la setmana es duen a terme tres sessions d’ambients per aula: una sessió d’aula, una sessió de nivell i una sessió d’internivell (A’s i B’s) tot organitzant cada sessió en tres fases: la tria, l’estona de desenvolupament de l’ambient i la posada en comú o reflexió.

Cada ambient té una necessitat de ser:

AMBIENT DEL COS: Promou la consciència corporal, el coneixement del cos, les emocions i els sentits.

AMBIENT DE DESCOBERTA: Es desenvolupen conceptes científics i matemàtics mitjançant la interacció amb determinats materials naturals, la creació d’hipòtesis i l’experimentació i exploració lliure dels objectes.

AMBIENT CREATIU: S’afavoreix la imaginació i la creativitat a través de materials estructurats i no estructurats que permeten construir diverses instal·lacions i/o estructures. També es treballen diferents conceptes matemàtics (gran-mitjà-petit), formes geomètriques, relacions de simetria i equivalència, seriacions, lògica, etc.

AMBIENT ARTÍSTIC: En aquest ambient volem fomentar la sensibilitat artística personal i no “estereotipada”, per això apostem per utilitzar, generalment, material no estructurat i que pugui donar moltes possibilitats a l’infant. En conseqüència, experimentem diverses tècniques artístiques tot seleccionant, interpretant i composant amb els elements.

AMBIENT NATURAL: Es pot observar de ben a prop tot el procés de creixement dels vegetals i els infants s’involucren en les diferents fases com són: preparar la terra, treure les males herbes, plantar i finalment recol·lectar les hortalisses. També servirà per conscienciar l’alumnat sobre la cura del medi ambient, per treballar la observació directa i el pas del temps.

AMBIENT LECTOR: És un espai per gaudir i trobar el gust per la lectura i l’expressió oral, un espai que ens ajuda a pensar, a reflexionar, a créixer, a estimar el món que ens envolta, a escoltar i comprendre les persones, a gaudir de la diversitat.

Tanmateix la mestra guia i motiva sense interferir en l’activitat, tot observant l’infant per tal de reconèixer i detectar el millor moment per plantejar preguntes per impulsar l’infant a buscar alternatives, i provocar nous reptes. Aquestes preguntes han de permetre respostes obertes. 

Cal també saber esperar, donar el temps perquè busquin les seves respostes. Per tant, respectar el temps dels infants i els seus propis processos.

 

ELS ESPAIS D’EXPERIÈNCIES

A l’escola sabem que perquè qualsevol aprenentatge esdevingui una apropiació personal cal que en les experiències que es tenen hi convergeixin aspectes emocionals, cognitius i socials com la motivació, els reptes, la conversa, la consciència, la reflexió, el pensament, etc. Per això, en qualsevol dels contextos que es donen a l’escola, el professorat incideix de manera deliberada per afavorir que aquests aspectes passin infusionadament en el marc de les històries que es treballen, amb els continguts propis dels sabers disciplinars que ens ajuden a aprendre i créixer. Tanmateix, també creiem que és important que al llarg de la setmana l’alumnat pugui viure experiències de manera més personal, més autònoma, més lliure. I que hi pugui transferir i mobilitzar, cadascú a la seva manera, allò que va aprenent en altres contextos.

Oferir un espai amb possibilitats de moments, activitats, recursos i materials per tal que l’alumnat pugui decidir individualment i lliurement quines experiències vol tenir, com les vol viure, quina durada vol que tinguin, amb qui les compartirà i què en farà d’aquestes vivències. Les experiències que s’hi poden donar no passarien, habitualment, en el marc de l’aula. Dotar-nos d’una oportunitat per conèixer l’alumnat del Cicle des d’una altra mirada més.

Són espais d’ubicació fixa i amb la mateixa oferta de recursos i materials per a totes les edats (de P3 a 6è)Aquests Espais pretenen oferir simulació d’entorns que existeixen en la realitat. A cadascun hi haurà, com a mínim, un adult (del claustre o de les famílies). L’alumne decideix a l’aula a quin Espai vol anar, sense haver-ho de pactar ni acordar amb la resta del grup-classe. Quan arriba a l’Espai decideix què vol fer-hi. La manera com aprofitarà l’Espai és personal. Es pot fer, mirar, parlar del que els altres fan, imaginar, canviar d’activitat… La seva interacció amb l’Espai pot ser individual i/o col·lectiva. Com que donem valor a la vivència, no cal que de l’experiència en surti cap producte físic. L’alumne/a pot decidir canviar d’Espai al llarg de la mateixa sessió. No és prescriptiu que tot l’alumnat passi per tots els Espais en un determinat període de temps.

Cada Espai ha d’oferir un ventall prou ampli de materials i recursos per tal que tot l’alumnat, independentment de les seves característiques (edat, capacitat, llengua, interessos, etc.), pugui trobar-hi experiències enriquidores i personals. Per això el nom dels Espais es vincula a l’indret i no al nom que acostumen a tenir-hi les persones que hi actuen. Segurament el nombre de persones que ocuparà cada espai serà diferent i fins i tot desequilibrat en cada sessió. Aquest serà un dels arguments que l’alumne/a podrà emprar per decidir canviar d’espai en la mateixa sessió. Els espais que es proposen són:

    • Silicon Valley: Ordinadors, tauletes, pissarra digital, espai Croma, càmeres fotogràfiques i de vídeo, … la tecnologia a les seves mans.
    • La Cova: un espai multisensorial on la llum, la foscor, les olors, el tacte, juguen un paper fonamental…
    • La Tèxtil: Gairebé un món tèxtil a tocar de les mans. Robes, fils, llanes, patrons, … creació, imaginació,
    • El Casinet: Jocs de taula tradicionals, escacs i dames, … al nostre casinet és possible!
    • Chillout: Relaxació, tranquil·litat, descans, … un clima molt especial, cuidat i amb un objectiu: desconnectar!
    • Moviment: saltar, moure’s, rapidesa i equilibri, habilitats físiques al màxim!
    • La Biblioteca: dracs, mons màgics i de fantasia, bruixes i nans,… tot en un entorn tranquil on poder gaudir de la lectura i molt més! 
    • Palau de la Música: Instruments i experiències musicals en un espai que ofereix multitud de possibilitats.
    • La Ciutat: El joc simbòlic i molt més. La ciutat ofereix un entorn real a petita escala: el restaurant, el centre mèdic, la botiga, …
    • El Museu: Un món d’art i plàstica, varietat de materials, invencions, creacions, … la imaginació no té límits!
    • El despatx de Gaudí: Un espai per desenvolupar i apassionar-se amb les construccions. Materials diversos amb infinites possibilitats!
    • El teatre Monumental: Teatre en estat pur! disfresses, escenificacions, dramatitzacions, titelles, …

La durada de l’Espai d’Experiències és d’1’30h a la setmana. Cada Cicle ocupa una o dues sessió setmanal de l’Espai: són 6 grups classe repartits en un nombre d’Espais que oscil·la en funció de cada cicle i de les necessitats que cada equip de mestres hagi pogut decidir. La resta de la setmana, l’Espai està disponible per a les aules o els grups que ho necessitin.

Es convida a les famílies a participar en els Espais en dues modalitats:

  • Com a responsable de l’Espai. Caldrà que la persona es comprometi a assistir en el període de temps acordat.
  • Com a col·laborador/a de l’Espai. Les famílies podran acompanyar els adults responsables dels Espais de forma més puntual.

El paper de l’adult en aquests Espais consisteix en deixar fer, observar, mostrar models i/o possibilitats i, a diferència de la resta de la setmana només quan s’escaigui, orientar i guiar l’alumnat. La principal responsabilitat de l’adult és deixar que l’alumnat visqui experiències com li plagui, garantint que es compleixen les premisses de cada Espai.