Hem estat de sort, ens han visitat a la classe 2 persones que en saben molt de Castellví, són del poble de sempre, hi viuen des que van néixer. Són en Joan i la Dolors, la Dolors i en Joan, els avis materns de la nostra companya Maria. Ens han portat fotos antigues, en blanc i negre! I han volgut compartir amb nosaltres part de la seva sabiesa de persones que s’estimen el seu poble, que han treballat molt per la seva millora i el seu desenvolupament al llarg dels anys. Sobretot han volgut centrar la seva xerrada en MASIES i FONTS del poble.
El primer que hem explicat entre tots és que abans a les masies es treballava la terra i també tenien animals de granja. Ara algunes masies s’han convertit en restaurants, cases rurals, etc…
Han començat a parlar del castell de Sant Jaume (actualment bastant mal conservat) i de la masia que hi ha als peus del castell, la masia del castell de Sant Jaume. Al costat de la masia encara es conserva la capella. Ens han explicat que aquest castell el van ensorrar les tropes de Felip V l’any 1714 amb uns 20 quilograms de pòlvora. La parròquia que hi havia al castell es va traslladar a Els Àngels. Com a anècdota ens van explicar que el senyor que va comprar la masia tallava tots els pins que creixien al voltant de la masia (els petits) perquè deia que eren una invasió, per això ara hi trobem, sobretot, alzines i roures.
Després ens han parlat de la masia de Can Abat. Aquesta masia rep aquest nom perquè fa moooolts anys hi anava a estiuejar l’abat de Montserrat. La masia era propietat del Marquès de Gelida.
Seguidament ens hem anat cap a Miralles. A Miralles hi havien moltes terres de conreu. Els propietaris llogaven les seves terres i a canvi no rebien diners, rebien part de la collita que aconseguien els llogaters.
Ens anem ara a Can Perico o Maset dels Frares. Allà hi havia viscut en Pepet, que cada dia baixava al poble a comprar una mica de vi.
Per la carretera que va cap a Corbera estava la masia de Cal Racó o Can Toniller.
Una altra masia una mica separada del poble era la masia de Can Guilera, on vivien 2 nenes que baixaven cada dia a l’escola a Castellví.
Una altra masia que està per la carretera de surt de Gelida cap a Corbera és la masia de Can Casas. En aquesta masia ha viscut alguns anys el nostre company Álvaro. Fa molts anys aquesta masia la va comprar un senyor de Martorell, el Vicenç Ros i hi havien molts pomers que feien unes pomes boníssimes, segons ens explica la Dolors.
De Can Casas passem a la masia Mas Carmona. En aquest moment la Dolors i en Joan ens han explicat que per Setmana Santa celebraven el Salt Pas, que era una tradició que consistia en tirar sal a les parets de les cases (per la part de fora), així espantaven les bruixes i els esperits. En Joan ens ho ha explicat amb un gran somriure.
Al poble també es celebrava Serra la Vella, les Llúcies i les Caramelles.
Altres masies del poble: Can Mitjans, Can Xandri, Mas Sunyol (que havien sigut propietaris de tota la muntanya de El Taió), Can Alegre i Can Duran.
En total hem comptat 13!.
Abans a les cases no hi havia aigua corrent, això vol dir que no hi havia aixetes que quan les obríem hi sortia l’aigua. Havien d’anar a les fonts del poble a buscar aigua amb el càntir. Sovint hi anaven els nens i les nenes a les 5 de la tarda quan sortien de l’escola i al migdia abans que vinguessin els homes de treballar al camp, així quan tornaven a casa trobaven aigua fresca, perquè tampoc tenien neveres.
L’aigua s’aprofitava per regar, per les cases i per anar al safareig a rentar la roba (hi anaven les dones. A Castellví n’hi havien 2).
On està ara l’escola hi havien 2 fonts: La Margarida i Cal Sec. A Miralles hi havien 3: Santa Rita, Sant Nicolau i la Font d’Ho Fals. A Els Àngels la font de Sant Miquel i anant per la carretera de Gelida a Corbera la font de La Saborida, on hi ha un seient de pedra que diu “per al més vell”. També hi ha una font pel darrera de la plaça del
Roure. I la Font Freda.
També ens han explicat altres curiositats del poble:
– abans hi havien molts camins per Castellví i com que no hi havia cap brigada de l’ajuntament que els arreglés, ho feia la gent del poble. Existia un senyor, l’agutzil (la Dolors i en Joan recorden al Felip, familiar del Roc), que amb una espècie de trompeta avisava a tothom que per ordre del senyor alcalde, “tal dia a tal hora” calia anar a arreglar els camins, així convocava als veïns per tal de fer aquesta feina. També, tots els veïns van aconseguir millorar l’entrada del poble. Els que tenien carro anaven a buscar les pedres i la resta les esmicolava per fer l’entrada.
– Al 1947 arriba l’aigua de Cal Tona a Castellví.
– Al 1968 arriba la llum al poble.
– Abans es feia escola en una casa que hi havia on ara està l’Ajuntament. Ens explica la Dolors que l’escola no tenia rellotge, i els alumnes o les alumnes havien d’anar a alguna casa a demanar quina hora era. En una d’aquestes la nena Dolors va patir una caiguda per les escales i va tornar a casa amb les cames ben pelades i esgarrapades.
– Els primers cotxes van arribar cap als anys 60. Abans es traslladaven en carros a cavall.
MOLTES GRÀCIES JOAN I DOLORS PER VENIR A LA CLASSE DE CASTELLVÍ DE ROSANES I EXPLICAR-NOS TANTES COSES DEL POBLE. EN SABEU MOLT.
