i ja tenim aquí la tardor, amb els dies més curts, la pluja i el vent, cargols i castanyes, i les fulles que animades per l’aire sembla talment que ballen una sardana. I això és precisament el que diu aquesta bonica poesia de n ‘Angel Guimerà, sobre la que n’Enric Morera en va fer aquesta coneguda sardana. La versió que us oferim és la que vam cantar la coral dels professors de música el 7 de setembre al Gran Teatre del Liceu. La qualitat d’imatge no és massa bona, però si la de so. A més podreu veure com ballen sardanes, i també podreu jugar a trobar els vostres mestres de música.
Apa, sort!!!
Les fulles seques
Àngel Guimerà
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
