Com ja sabeu, aquests passats dimecres i dijous dies 25 i 26 de gener, hi ha hagut una vaga, de la qual segurament tots en sabem els motius, però per si hi ha algú que no ho sap o no n’està segur aquí us els deixem:
1. Educació pública 100% gratuïta, de qualitat i en català des d’Infantil a la Universitat i inversió del 7% del PIB. Reversió de totes les retallades i privatitzacions; ni un euro a la privada-concertada.
2. Augment dràstic de les plantilles de professorat per a reduir les ràtios a 15 alumnes per aula.
3. Creació de milers de places públiques i gratuïtes a la Formació Professional. Pràctiques remunerades, dignes i amb drets.
4. En defensa de la salut mental. Contractació de psicòlogues i psiquiatres a l’Atenció Primària i hospitals, i a cada escola, institut i facultat públiques. Educació sexual, emocional i de prevenció de suïcidis com a part dels plans d’estudi.
5. Per un lloc de treball digne en acabar els estudis o subsidi d’atur indefinit.
6. Nacionalització de la sanitat privada i la indústria farmacèutica per posar tots els recursos econòmics existents al servei de les necessitats socials.
Aquests són els motius pels quals el Sindicat d’Estudiants va convocar la vaga. I és que aquests són uns temes molt importants, que algunes vegades no prenem seriosament i no hauria de ser així, perquè com a estudiants en etapa de formació ens mereixem poder disposar de tots els recursos.
Avui, però, us parlarem del tema que hem vist més important. Parlarem de la salut mental.
Des del nostre punt de vista, creiem que anem malament com a societat, ja que primer de tot pensem que la salut mental no està gaire ben vista dins la societat o l’educació. Ja que per exemple, una situació que ara està canviant, és l’acceptació amb normalitat de les persones que estan visitant el servei de salut mental, tot i que encara hi ha gent que quan li dius que vas al psicòleg, et miren com si fos una cosa anormal, ja que encara és un tema tabú dins la societat, i no hauria de ser així.
A part, creiem que tant a l’institut com a l’escola o com a la societat, hauria de ser-nos proporcionada una ajuda psicològica gratuïta, però de qualitat. Ja que en el servei públic, a vegades no ens donen la suficient atenció, ja sigui perquè estan molt saturats o perquè amb tan poques sessions no hi ha gaire temps per tractar-ho tot. I en el sistema privat, sí que se’ns proporcionen altres serveis i ajudes, però és molt car i molta gent no s’ho pot permetre.
Però bé, aquest és el nostre punt de vista, ara us deixem una gràfica i les respostes més argumentades d’alumnes de l’institut, per veure què és el que en pensen.
Un Tabú que ens destrueix per dins
Josep Garcia i Laia Martínez.