Els refranys han estat presents en les nostres vides des de fa molt de temps.
Posats a investigar, hem trobat molts refranys típics de la llengua catalana que en menor o major quantitat mostren un to irrespectuós i despectiu cap a les dones. Aquests refranys solen ser molt sexistes, estan desfasats i deixen el sexe femení en una molt mala posició. Per això, s’hauria d’anar en molt de compte a l’hora d’utilitzar-los i agafar consciència sobre el que realment volen dir.
A continuació us deixarem un conjunt de refranys masclistes.
1-“El qui es casi amb una dona lletja, que visqui en una casa gran, perquè si no, sempre la tindrà davant”
2-”A tot hora el gos pixa i la dona plora”
3-”A bord una dona, poca cosa bona”
4-“A dona ben casada, el marit li basta”
5- “A la dona i al llebrer, a la vellesa els espero”
6- “A la dona lletja, els diners la fan bonica”
7-”Dona finestrera, o puta o xafardera”
8-”Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant”
9-“Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs”
10-“Baralles entre muller i marit, de la taula al llit”
11-”La dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna”
12-“La dona l’has de jutjar en veure-la caminar”
Desafortunadament, aquests només formen part d’una petita part de la immensa col·lecció dels comentaris i refranys masclistes que encara formen part de la literatura catalana.
En la majoria dels refranys, la dona està sotmesa a les ordres del seu marit i és obligada a ser guapa, si no, la societat l’exclou. A més, se la sol representar com a una ploranera, com a una persona que pot ser tractada com a un objecte molest i molts cops com a un objecte sexual.
Tot i que el masclisme ha anat minvant amb el temps, encara a tot arreu amb major o menor proporció, de forma directa o indirecta, conscientment o inconscientment, està present en la nostre societat.
Esperem que aquest article us faci reflexionar sobre el paper de les dones i que puguem fer una societat i en conjunt un món millor.
Comentaris recents