Mai no m’havia aturat a pensar que, amb una cosa tan simple com són els regals nadalencs, es poden fer distincions entre homes i dones (nens i nenes en aquest cas), però quan he parat atenció als petits detalls de la vida quotidiana durant el Nadal m’he adonat que es produeixen petites distincions.
No he hagut d’anar molt lluny, ja que a la meva família s’han donat aquestes petites distincions. A casa meva no s’hi han donat, perquè sóc filla única, i la meva mare, m’ha regalat de tot, des d’una nina fins a una grua de construcció.
Però els meus cosins han tingut regals molt diferents a les mateixes edats. Per exemple a la meva cosina petita (de quatre anys) li hem regalat aquest Nadal un joc de cuinetes, i la meva tieta ha estat més contenta que unes pasqües. Fa cinc anys, els meus avis, van regalar a meu cosí (que ara té nou anys) un joc de cuinetes bastant semblant al que hem regalat nosaltres aquest any a la meva cosina, i la meva tieta va fer uns ulls com unes taronges, però no va dir res. Més tard va dir als avis que no tornessin a regalar res de semblant al meu cosí.
O sigui, regalar un joc de cuinetes a una nena és apropiat però regalar-l’hi a un nen no? És que els nens quan siguin grans no cuinaran?
Jo crec que no s’hauria de fer distincions entre homes i dones, però trobo molt pitjor que les distincions comencin des que som petits. Quan som petits, no tenim criteri propi i som molt influenciables, per tant, és com si ja des de petits, ens “programessin” per a ser home o dona.
