El divendres passat, la nostra ex-alumna Vanesa va explicar a l’alumnat de 1r de batxillerat l’obra de La Celestina. La tragicomèdia de Calisto y Melibea va ser el seu treball de recerca fa 5 anys i va rebre un premi de la URV. L’alumna va explicar des del context històric i literari els aspectes més significatius de la comèdia humanística per arribar a la conclusió que tres tipus d’amor eren l’eix  argumental de l’obra: l’amor carnal, l’amor boig i l’amor com a enfermetat.

Una tesi molt interessant!!!  Moltes gràcies, Vanesa.

Mercedes Bermejo, Departament de Castellà

El consell escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Així ho determina la Llei d’Educació de Catalunya, que en defineix les seves funcions. En els centres públics, la funció principal del consell escolar és debatre i aprovar tots aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre, com el projecte educatiu, la programació general o la memòria econòmica, entre d’altres.

El procés electoral d’aquesta convocatòria començarà el 7 de novembre i culminarà abans del dia 22 de desembre amb la constitució del consell escolar i presa de possessió dels seus membres. Els representants del consell escolar s’elegeixen per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys.

Al nostre centre el formen els representants de tota la comunitat educativa, és a dir, direcció, professors, alumnes, famílies, personal d’administració i serveis i el representant de l’administració local.

El dijous 26 octubre de 2016 va tenir lloc un senzill acte per recordar la Júlia Cruset. La Júlia estaria avui fent primer de batxillerat. Els seus companys de classe i amics, familiars, professors i membres de la comunitat educativa van voler reunir-se per recordar el seu etern somriure i expressar-li els seus sentiments allà on estigui ara. A l’acte hi va haver parlaments de companys d’institut, amics, amigues i professors. També es va fer un breu i sentit concert de guitarra.
Per finalitzar aquesta emotiva reunió es va descobrir un teló per admirar un nou arbre plantat en el nostre jardí que ens recordarà sempre l’alegria que la Júlia contagiava a tots els qui s’apropaven a ella.

Imosquis Redacció

El dia 20 d’octubre els alumnes de primer de batxillerat de química van ser a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) per desenvolupar una jornada de pràctiques de laboratori. Van fer les pràctiques de set experiments seleccionats pel seu interès didàctic i també per la seva espectacularitat. Van poder analitzar aliments, l’acidesa d’oli i vinagre, es van sorprendre amb un fluid no newtonià que canvia de sòlid a líquid segons la pressió i també van descobrir com fer un arc de Sant Martí amb suc de col llombarda. En definitiva, una jornada d’aprenentatge pràctic molt motivadora per als nostres estudiants de batxillerat que potser els ajudi a decidir la seva orientació professional de futur.

 
A. Faro. Departament Ciències.

Alumnes de tercer d’ESO del nostre institut s’han desplaçat fins a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV per realitzar una jornada de pràctiques de laboratori.
La meitat d’ells ha realitzat una destil·lació d’una mescla d’alcohol i aigua per comprendre la relació entre la concentració del destil·lat amb la solució inicial. L’altra meitat ha treballat l’adsorció (amb d), un procés utilitzat, per exemple, per eliminar contaminants de l’aigua. Les pràctiques eren d’un nivell de batxillerat però els nostres alumnes s’han desimbolt amb habilitat. El matí ha finalitzat amb una xerrada del professor Laureano Jimenez sobre la química i l’enginyeria de l’iPhone. Qui sap si en el futur els nostres alumnes estaran en aquestes aules no com a visitants sinó com a alumnes matriculats.

Faro / Laura Nomen. Departament de Ciències

Des del seu exili americà, el poeta Luis Cernuda va escriure una pàgina memorable sobre les biblioteques, es lamentava de la pols que s’amuntega a sobre dels llibres oblidats en els seus laberints interminables.

Cernuda suggeria que la lectura no fos “llegir per morir”, pensava que la poesia és sempre la recerca de la paraula justa, amb la força de l’oralitat i amb els poemes que han anat passant de boca en boca i que han trobat nova vida cada cop que eren recitats de nou i pensava amb Dylan al costat de Poe, Shaw o Wilde, i de Marx, Jung, Marlene Dietrich, Mae West, Sonny Liston, Stan Laurel i Oliver Hardy. Icones de la cultura popular, en bona part menystingudes pels guardians de l’alta cultura i els capellans de la puresa elitista.

Xavier Antich