Aquí teniu enllaçades les bases del concurs de Sant Jordi 2019.
Els alumnes podran presentar: textos i poemes en català, castellà o en alguna altra llengua curricular. Com cada any, també s’ha obert el concurs de dibuix i fotografia i, aquest curs,… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
Paul Valéry va defensar la idea que «l’artiste ne finit jamais vraiment son travail, il ne fait que l’abandonner», és a dir, aplicat al nostre propòsit: un poeta mai acaba el seu poema, sinó que simplement l’abandona. En aquesta trenta-sisena sessió, reflexionarem sobre sobre l’ofici de poeta i sobre allò que és poesia. I per fer-ho, llegirem el poema de José Agustín Goytisolo “El oficio de poeta” i les rimes VII i XXI de Gustavo Adolfo Bécquer. Finalment, si el temps dona suficientment de sí, llegirem dues composicions de Gonzalo Montesierra que l’autor considera encara inacabades: “Qué más da que no me entiendas” i “Si puedo”.
Amb la mirada posada al divendres 22 de març, la coordinació de català i castellà del nostre institut ha preparat un joc que transcorrerà durant el primer pati i que té com a finalitat recitar poemes durant el segon pati. Els alumnes que hi vulguin participar han de tenir un tiquet que els haurà lliurat el seu professor de llengua catalana o castellana. El procediment serà el següent… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-cinquena sessió, llegirem el famós poema de Mario Benedetti “Hagamos un trato” i, a través dels seus versos, podrem copsar el sentiment d’amistat, tan pròxim al de l’amor que participa d’ell com una altra flama del mateix foc, segons la metàfora establerta, mutatis mutandis, pel Nobel de literatura, Octavio Paz. A més, els patipoètics serem entrevistats per companys periodistes de la revista de l’insti. Directes a la fama! Fiuuuuuu!
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-quatrena sessió, llegirem uns versos extrets de la peça teatral La Venganza de don Mendo, escrita per Pedro Muñoz Seca i comprovarem com de ridícula pot presentar-se l’escena de l’amant, sigui ell o sigui ella, postrat de genolls davant l’ésser estimat, una escena que ha estat sublimada en tantes ocasions per la literatura i l’imaginari romàntic.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-dosena sessió, intentarem posar en marxa, amb un primer post, el compte d’Instagram @rinconlirico, nascut al caliu dels moments compartits durant molt de temps en els patis poètics de l’institut. Tant de bo tinguem un anunci a fer.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trenta-unena sessió, llegirem el sonet de Lope de Vega “Desmayarse, atreverse, estar furioso” i, d’Oliverio Girondo, el seu “Espantapájaros 7”. Els versos clàssics de Lope ens parlen de l’amor com a sentiment únic capaç de despertar emocions contradictòries, mentre que Girondo ens presenta múltiples amors, cadascun dels quals desperta la seva pròpia emoció. Canvia l’enfocament; però la idea és la mateixa: l’amor ens sublima i ens enfonsa.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trentena sessió, llegirem “Hora punta” i “Podría escribir”, els dos primers poemes del primer poemari de Sara Búho, titulat La ataraxia del corazón.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-novena sessió, llegirem “Ruido” i alguns altres poemes del llibre La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida, escrit per la jove poetessa Elvira Sastre.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-vuitena sessió, jugarem amb foc. El segon poemari de l’enigmàtica i mediàtica srtabebi du per títol, a través d’un enginyós joc de paraules tipogràfic, Indomable, però també inflamable. Tal com ens aclareix el subtítol, es tracta, metafòricament, del Diari d’una noia en flames. La selecció que llegirem, com ja va passar en el primer i llunyà primer pati poètic, serà de petits versos, tan escassos de síl·labes que gairebé no compten amb ritme; de fet, posseeixen clara vocació d’aforisme.
