Avui, com ahir, com demà…, era un bon dia per conèixer, en el centenari del seu naixement, una de les grans figures de l’art i la cultura d’aquest país nostre. Per això, avui, la Marta López i els seus alumnes de 1r de batxillerat humanístic han penetrat en el món de l’inconegut per eixamplar els límits en els quals estem acostumats a circumscriure l’expressió poètica. Per això, avui, la Marta López i els seus alumnes de 1r de batxillerat humanístic han dedicat una bona estona a interpretar el sentit íntim dels poemes visuals de Joan Brossa que componen la petita exposició davant de la vidriera entre els departaments de català i de castellà. Potser aquesta ubicació, però sobretot el fet que el poeta fos avantguardista, generava l’energia suficient perquè, en el transcurs de les explicacions, s’hagi parlat també de Miguel Hernández o de Gabriel Celaya.
Brossa transforma la realitat aparellant elements que provenen de contextos diversos, juga amb la forma de les lletres, qüestiona el món activant les mirades… Tot això fa d’aquest poeta un artista amb un discurs extremadament actual i no deixa de ser paradoxal, fins a cert punt, que la seva modernitat, el seu avantguardisme facin d’ell tot un clàssic.
