Dimecres i dijous, els alumnes de 2n d’ESO van anar d’excursió al CosmoCaixa, on van participar en dos tallers, un de matemàtiques i un altre de pressió atmosfèrica.
En el primer taller, van comprovar com el pensament matemàtic pot ajudar a interpretar moltes situacions de la vida quotidiana i, fins i tot, pot ajudar a resoldre d’altres que, aparentment, no tenen una explicació lògica.
En el segon taller, també a partir d’experiències aparentment paradoxals, com un globus lligat que s’infla, un ou que llisca a través del coll estret d’un matràs o aigua que bull sense escalfar-la, els alumnes van poder raonar i deduir què és la pressió atmosfèrica i com els seus efectes permeten respondre certes preguntes, com ara: per què quan pugem a una muntanya notem pressió a l’orella?, per què és més difícil coure els aliments en alta muntanya?, per què els bussejadors han de fer el procés de descompressió?
A continuació, van fer la visita al museu, un museu obert i divers, on aprendre molt sobre el nostre planeta: els secrets de la geologia, a la zona del Mur Geològic; la puresa i fragilitat de l’Antàrtida, a Base Antàrtica; la història de la vida a través dels fòssils, al recorregut La Història més Bella del Cosmos… A la zona del Bosc Inundat, els alumnes van tenir l’oportunitat de submergir-se en l’ecosistema amazònic, on habita el 50 % de la biodiversitat del planeta. L’espai, de mil metres quadrats, reprodueix les característiques d’aquest ecosistema frondós i càlid i brinda una experiència immersiva de fauna, flora i pluja tropicals. Es tracta d’un tros de selva on viu un centenar d’espècies, entre plantes, invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. Hi ha qui li agrada veure en acció les formigues talladores de fulles, hi ha qui li agrada més veure nadar el caiman…; però, últimament, qui més admiració desperta és el capibara (tot i que ni és insana ni és un “gato que ríe y que llora agua“).
