La setmana passada, els sis grups de 1r de l’ESO van començar a fer el projecte TREVA, una iniciativa que busca aconseguir uns minuts de benestar mental en els alumnes. En Quim Mercader fa més de nou anys va crear i impulsar TREVA a l’institut; dies abans d’iniciar-ho donava als equips docents consells, pautes i materials per portar a terme una activitat que molt professorat era la primera vegada que faríem.
Els professors que tenim classe a cinquena hora, després del segon pati, plantegem als alumnes uns exercicis bàsics de relaxació amb l’objectiu de descansar i oxigenar la ment entre cinc i deu minuts. Alguns alumnes tornen a classe suats, altres continuen la xarrera del pati i hi ha qui no treu els ulls del mòbil… El cos s’ha alliberat de la posició asseguda que mantenen durant dues hores seguides, en pocs minuts la ment s’ha allunyat molt de la dinàmica d’atenció i concentració que demanen les classes, i, ara, hem d’aconseguir que visquin un moment de tranquil·litat interior.
El dijous faig TREVA per primera vegada, el grup és l’1A5, del qual soc tutor. Estic indecís i insegur. Utilitzo un àudio d’en Quim o faig servir la meva veu en directe? Com acompanyo aquests moments de recerca de serenor més enllà de demanar silenci i ulls tancats? Em decideixo per projectar la meva veu i començar amb uns exercicis bàsics de respiració profunda. Mentre inspiren i expiren de forma pausada, els transporto a una situació en què obren una porta i a poc a poc van baixant per una escala fosca, moment en el qual han d’anar tancant els ulls mentre descendeixen per esglaons imaginaris. Tota la classe està en silenci i amb els ulls tancats, excepte en Joan que s’ho mira tot amb sorpresa i respecte. Hi ha qui tanca els ulls amb força, hauré de fer algun comentari la propera classe… Continuo marcant un descens lent i suau per l’escala fins que arribem a una gruta àmplia i còmoda. S’està bé a la cova, la seva frescor i la seva foscor són agradables —penso que em falta decorar una mica més aquest espai, per exemple amb uns bancs de pedra en els quals poden seure—. Ens quedem una estona a la caverna, sense pensar en res, gaudint de l’ambient acollidor que l’impregna. Un parell de minuts de silenci i haurem de començar a pujar l’escala, molt a poc a poc, fins que, lentament, obrirem la porta sense pressa i ens adonarem de la llum que hi ha a l’aula. Així finalitzen els primers minuts de TREVA, excepte per a un alumne, que s’ha adormit i un company seu el vol despertar de forma abrupta; el freno amb un gest i quan ha obert els ulls els explico que, el que pot semblar una broma, en realitat és una agressió per a la ment i pel cos.
Acaben les classes. Mentre vaig conduint de camí a casa repasso mentalment l’activitat i faig un bot. Se m’ha escapat un detall, i no és petit! Com han viscut els alumnes aquests minuts? Quina opinió tenen sobre la proposta de TREVA?
Aquesta setmana parlem a classe i us ho explico.
Pasqual Aguilar.
