El món de la música clàssica és ampli. Malgrat la seva amplitud, el nostre enfocament en allò que constitueix el cànon del clàssic tendeix a ser estret. Veiem les simfonies, òperes, concerts, i música de cambra de mestres com Beethoven, Brahms i Mahler com les obres mestres del gènere. Tot i això, algunes de les peces de música clàssica més reconeixibles provenen d’altres llocs. El ballet n’és un.
Actualment, veiem la música creada per a ballets de compositors com Txaikovski i Stravinski com a obres mestres, però abans d’ells, la música de ballet era vista com a inadequada per als mestres simfònics.
Heus aquí el nostre timbre musical d’aquesta setmana, algunes peces de la música de ballet que van passar de ser una ocurrència tardana a una forma d’art.
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):
El llac dels cignes: acte II “Dansa dels petits cignes” (allegro moderato), de Txaikovski. El llac dels cignes és un conte de fades que esdevé ballet a partir d’un encàrrec fet pel Teatre Bolxoi el 1875 (la seva estrena es va dur a terme dos anys després, el 1877). La música de l’obra va ser composta per Piotr Ilich Txaikovski i és el primer dels seus ballets. A la producció original, la coreografia va ser creada per Julius Reisinger sobre un llibret que en certa manera està inspirat en un conte alemany: Der geraubte Schleier (El vel robat), de Johann Karl August Musäus.
Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).
Somni d’una nit d’estiu, de Mendelssohn. L’obra teatral de base va ser escrita fa més de quatre-cents anys per William Shakespeare i ha estat una font d’inspiració d’innombrables artistes. Actualment, continua provocant i captivant la fascinació i l’interès del públic. El dramaturg anglès va saber imprimir al seu Somni d’una nit d’estiu (1595) l’humor i la filosofia que caracteritzen les seves creacions i el mantenen vigent fins ara. L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hèrmia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles.
Curiosament, la música composta el 1843 per Felix Mendelssohn era de tipus incidental i no va ser fins al 1876 que es va convertir en ballet, després que, per tal de cobrir el temps total de representació, fos necessari incorporar altres peces del mateix Mendelssohn així com del compositor de música de ballet Ludwig Minkus, autor del famós ballet Don Quixot.
Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).
El trencanous: acte I “Danses característiques” (marxa) de Txaikovski. El ballet explica un conte de Nadal que Alexandre Dumas va adaptar a partir del conte El trencanous i el rei dels ratolins, d’E. T. A. Hoffmann. Una nena prepara Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La nena se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l’única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l’han rebutjat. Ella l’accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d’imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d’ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l’havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d’enveja i de cop li trenca la joguina. El padrí es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades. Finalment, s’adonarà que tot havia estat un somni.
Comissió de Cultura del Coll i Rodés.
[Imatge de reclam en portada de Vladislav83 en Pixabay]
