Al llarg de la setmana entrant el nostre timbre musical estarà dedicat a la pau i la no-violència escolar. El dia 30 de gener, efemèride de la mort de Mahatma Gandhi, és des de fa anys la data escollida per commemorar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). Aquesta diada, promulgada per primera vegada el 1964 pel professor, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal, se celebra, amb el suport de FundiPau, a centres escolars de tot el món.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, no-violència i pau. L’amor universal és millor que l’egoisme, la no-violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra”.
És per això que els temes musicals escollits per aquesta setmana són els següents:
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):
Where is the love?, de The Black Eyed Peas. La cançó tracta de molts problemes, com el terrorisme, la hipocresia del Govern dels Estats Units, el racisme, el medi ambient, la guerra, la intolerància i la cobdícia. Alguns veuen aquesta cançó com un himne contra la guerra, contra el terror. El missatge que transmetia aquesta cançó estava creat perquè el poble reflexionés sobre l’atemptat terrorista de l’11 de setembre i la invasió a l’Iraq que es produiria poc després.
Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).
Imagine, de John Lennon. És una cançó escrita per John Lennon en col·laboració amb Yoko Ono i publicada el 1971. La lletra està parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit, de 1964, en què cada poema comença amb una invocació semblant. La cançó es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there‘s no countries), de la religió (no religion too) i conclou que hauríem de compartir el món (imagine all the people sharing all the world) i que, encara que sembli que en la cançó es demana molt, no sols és l’autor qui vol la pau (you may say I’m a dreamer, but I’m not the only one). La cançó s’ha convertit en l’himne oficial de l’organització Amnistia Internacional.
Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).
No dudaría, d’Antonio Flores. Aquesta cançó va constituir, i encara ho continua fent, un crit desesperat contra la violència i una petició desesperada d’ajuda per intentar salvar una existència destruïda pel consum de droga. És, sens dubte, un tema intemporal que segueix tan vigent com quan el va escriure el seu autor, ja fa més de trenta anys, perquè l’ésser humà continua entestat a cometre els mateixos errors. Antonio Flores volia escriure un himne contra la violència i ho va aconseguir, encara que ho va degustar poc, perquè el seu reconeixement, com acostuma a passar sovint amb els genis, va arribar massa tard, quan a ell ja l’havien devorat les dependències. Cap conjugació del temps verbal condicional ha tingut mai tant missatge i tant ressò alhora: llàgrima de penediment en forma de cançó per denunciar també que vivim en un món violent, en què, com en el cas del sexe, es parla més de pau que el que es practica. «He exercit la violència i vesso les meves llàgrimes en recordar-ho», ens assegura a cada estrofa el fill de la Faraona i ho fa en primera persona perquè realment va ser ell el protagonista d’aquesta trista història, la història de la seva pròpia vida, en què va jugar una partida amb la droga, sabent fins i tot que les cartes estaven marcades i que sempre s’acaba perdent. Les males experiències viscudes personalment es converteixen en argument, com també ho és el seu remordiment, sobretot aquell que li causava el seu comportament amb els seus éssers estimats, amb la seva filla, avui actriu, Alba Flores. Va prometre canviar submergit en el terrible estrèpit del dolor, amb l’angoixa ofegada, però no ho va poder aconseguir. No dudaría, una balada amb reminiscències de blues, guitarra distorsionada i percussió contundent, ha guanyat pes amb el pas del temps, fins a convertir-se en un dels grans himnes del pop espanyol.
Comissió de Cultura del Coll i Rodés.
[Imatge de portada: Muro de John Lennon en Praga, de JuSa2000 en Pixabay]
