El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s’expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l’Amor i l’Amistat. En l’actualitat, se celebra mitjançant l’intercanvi de notes d’amor conegudes com a “valentines”, amb símbols com el cor i Cupido.
Al segle XIX es va introduir l’intercanvi de postals produïdes massivament i a aquesta pràctica s’hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates. Als Estats units, la celebració també es va començar a associar amb una salutació d’amor platònic de “Happy Valentine‘s”, enviat pels homes a les seves amigues —rarament als seus amics—. Típicament, el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental, però últimament s’ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril, Sant Jordi, i a la ciutat de València i la rodalia, el 9 d’octubre, Sant Dionís.
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):
Vivir así es morir de amor, de Nathy Peluso. L’artista ha reinterpretat un autèntic clàssic del nostre país, d’aquells immortals la lletra dels quals ens sabem tots. Per això, ha seguit una fórmula molt similar que en el seu llançament anterior: L’Acomiadament de Daddy Yankee. Igual que en el tema esmentat de Yankee, la versàtil cantant i ballarina ha portat la cançó de Camilo Sesto al seu terreny, mantenint la seva essència i afegint les pinzellades del seu estil que tant èxit li estan proporcionant: cors que no posseïa la versió original , trams distorsionats en què els instruments es fan amb el protagonisme o fases en què fa gala de la seva virtuosa veu, tot això envoltat per aquesta fusió urbana i tradicional a què ens té acostumats.
Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).
Every breath you take, de The Police. “Cada respir que prenguis” és una power ballad interpretada de la banda anglesa de rock The Police. La cançó va ser escrita pel líder i vocalista de la banda Sting, es va convertir en l’èxit més gran del 1983, encapçalant la llista Billboard dels 100 senzills més venuts durant vuit setmanes, sent l’únic senzill de la banda en aquesta taula; perdurant així fins avui com a insígnia tant de Sting, com de la banda. Va ser escrita per Sting en el col·lapse del seu matrimoni. Encara que a simple vista sembli una cançó romàntica, en realitat parla d’una persona controladora i sinistre que està observant «cada cop que respires, cada moviment que fas». Sting va dir més tard que havia quedat desconcertat en veure quanta gent prenia la cançó com a molt més positiva del que en realitat era. Ell insisteix que és sobre l’amor no correspost, sobre l’obsessió amb l’amant perdut, la gelosia i la vigilància que el segueixen.
Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).
La cosa más bella, d’Eros Ramazzotti. Eros és una reconeguda figura de l’escena musical; la seva veu nasal ha estat el seu distintiu al llarg de la seva carrera. Aquesta cançó va ser èxit mundial: el seu autor va ser premiat durant els MTV Europe Gold Awards del 1997 i les seves notes i la seva lletra han esdevingut un símbol per a milions de parelles a tot el món.
Comissió de Cultura del Coll i Rodés.
[Imagen de reclamo en portada, de S. Hermann & F. Richter en Pixabay]
