El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia amb l’objectiu de donar suport a la diversitat lingüística i donar l’oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística a les seves respectives comunitats. A més, es busca promoure l’ensenyament de la poesia, fomentar la tradició oral dels recitals de poètics, donar suport a les petites editorials, crear una imatge atractiva de la poesia als mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d’art, sinó una via d’expressió i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura. És per aquest motiu que el nostre timbre musical d’aquesta setmana el dedicarem a aquesta celebració tan especial.
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):
Caminante no hay camino, de Joan Manuel Serrat. Una cançó molt especial per a tota la comunitat educativa del nostre institut. Un homenatge a Antonio Machado. La lletra està formada per tres estrofes d’Antonio Machado que pertanyen a la secció «Proverbios y cantares» del poemari Campos de Castilla (1912) i van seguides d’altres tres escrites pel mateix Serrat en què incorpora els versos, també de Machado. La cançó es va publicar l’any següent que es deslligués un gran conflicte amb motiu del Festival d’Eurovisió de 1968, per al qual Televisió Espanyola havia escollit la cançó «La, la, la» del Duo Dinámico perquè representés Espanya i Serrat perquè la cantés. La seva proposta de cantar-la en català no va ser acceptada i l’artista va renunciar. En l’època que va seguir aquest primer gran acte de rebel·lia pública contra els mitjans dominats per les autoritats de la dictadura franquista, molts concerts de Serrat se suspenien a darrera hora, perquè censuraven les seves presentacions de manera imprevista. Ja havia gravat algunes cançons en castellà abans d’aquest àlbum, però rendir un tribut a Machado també coincideix directament amb el que ell mateix vivia en aquella època. Així, la seva cançó no només lliura en versió musical el poema de Machado, sinó que ho comenta, destacant que el poeta va haver de sortir a l’exili i morir lluny de la seva terra, ressaltant a més la força dels esdeveniments adversos de la persecució i la guerra.
Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).
Podries, de Roba estesa. “Podries” és un poema escrit per Joana Raspall. Apareix publicat al poemari Com el plomissol, poemes i faules (1998), un d’aquells llibres que mai passen de moda, en el qual la poesia ens mostra com tots podem patir unes mateixes circumstàncies si el nostre lloc de naixement fos un altre. De plena actualitat amb la crisi de refugiats, la poesia de Joana Raspall ens acosta al patiment i ens convida a la solidaritat, a l’empatia i a la reflexió davant les desigualtats. Homenatge a tots aquells que han de marxar involuntàriament de casa seva, el poema mostra com tots els humans tenim unes mateixes necessitats i uns mateixos sentiments.
Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).
La canción del pirata, de Tierra Santa. En un article d’opinió de la revista XLSemanal, titulat “Corsés góticos y cascos de walkiria” l’escriptor i acadèmic de la llengua Arturo Pérez-Reverte escrivia això: «Ahora sé —lamento no haberlo sabido antes— que la música metal es también un mundo rico y fascinante, camino inesperado por el que muchos jóvenes españoles se arriman hoy a la cultura que tanto imbécil oficial les niega. El grupo riojano Tierra Santa es un ejemplo obvio: su balada sobre el poema “La canción del Pirata” consiguió lo que treinta años de reformas presuntamente educativas no han conseguido en este país de ministros basura. Que, en sus conciertos, miles de jóvenes reciten a voz en grito a Espronceda, sin saltarse una coma».
Comissió de Cultura del Coll i Rodés.
