Avui, en el marc de les activitats del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, els grups d’ESO 3A2 i 3A5 han treballat, durant la matèria de CIVE, el moment històric que s’obre després de la firma del tractat de Pau que va suposar la fi de la II Guerra Mundial. Es van comentar l’Holocaust i altres genocidis que hi ha hagut al llarg de la història i, finalment, es va aprofundir més detingudament en el genocidi de Ruanda, sobre el qual, a més, es va projectar part del documental següent:
Ruanda. La reconciliació obligada
Sinopsi:
A Ruanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l’únic camí possible per sobreviure a Ruanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del post genocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les “gacaca“, la memòria, el periodisme…, tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.
Carla Canals.
