Les Idus de març

Entre els romans, els dies de l’any es dividien en tres dates importants: les Kalendae, les Nonae i les Idus.

→ Les Kalendae corresponien al dia 1 de cada mes.

→ Les Nonae corresponien al dia 7 de març, maig, juliol i octubre (Martius, Maius, Iulius, October) i al dia 5 dels restants mesos, és a dir, gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre (Ianuarius, Februarius, Aprilis, Iunius, Augustus, September, November, December)

→ Les Idus corresponien al dia 15 o al dia 13, seguint la mateixa distribució que les Nonae.

L’expressió de la data depenia de la relació que el dia en qüestió tingués amb una d’aquestes dates clau. Així doncs, quan parlem de les Idus de Març ens referim al 15 de març.

Per què és important el dia d’avui?

Principalment és recordat per l’assassinat del dictator perpetu Juli Cèsar. Una dada important és que mai Juli Cèsar va ser emperador. Va ser cònsol, general de l’exèrcit romà però mai imperator. En canvi, sí que va ser dictador (magistratura extraordinària on un cònsol assumia el poder absolut durant sis mesos quan un perill amenaçava Roma) des de l’any 46 aC després d’una guerra civil contra el seu amienemic Pompeu el Gran.

Aquesta, potser, fou la causa principal del seu assassinat: alguns van veure aquest poder absolut de Cèsar com l’aspiració d’aquest a convertir-se en rei, cosa odiada pels romans. Si s’analitza bé, té un rerefons simbòlic, ja que Juli Cèsar deia ser descendent dels Rei d’Alba Longa (d’un Eneas fill de la deessa Venus) i, per la seva part, Brutus pertanyia a l’estirp de Luci Juni Brutus, qui l’any 509 aC va acabar amb l’últim rei de Roma, Tarquini El Superb.

Sabeu que Juli Cèsar podria no haver mort aquell dia?

Doncs sí, el dia previ al seu assassinat, la seva esposa Calpurnia va tenir un malson i va advertir al seu marit. Donat que Calpurnia no era supersticiosa, es diu que el dictador va acceptar quedar-se a casa però Dècim Brutus el va convèncer a què acudís a la càmera, ja que en pocs dies s’absentaria del país i havia de deixar els assumptes polítics ben lligats.

Però també s’ha considerat, segons la tradició, que el professor de grec Artemidor va entregar un manuscrit a Cèsar a la porta del Senat avisant-lo de la conspiració però aquest no va arribar a obrir-lo.

Així doncs, una vegada dins de l’edifici públic, els conspiradors van apartar a Marc Antoni del seu costat (home de confiança de Cèsar, corpulent i amb atacs d’ira) i aquests van apinyar-se entorn del dictador fingint demanar-li favors fins que L. Tili Címber va tirar de la toga de Cèsar (senyal acordada) i tots van treure les dagues per apunyalar-lo. El primer d’aquests va ser Casca qui va forcejar amb Cèsar. Aquest va defensar-se i, fins i tot, va ferir a Brutus a la cuixa.

Després els diversos conspiradors li van propinar nombroses estocades i talls, segons diuen, fins a 23 ferides, però només una d’elles li resultà mortal.

«Et tu, Brute?»

Amb aquesta frase mítica traduïda com a «També tu, Brutus?», William Shakespeare, inspirat en la versió de l’historiador Suetoni¹, escenifica la mort del dictador romà en la seva tragèdia més famosa, Juli Cèsar.

Perquè és important aquesta frase? Marc Juni Brutus, fill de Servilia (amant de Cèsar), fou un dels principals conspiradors juntament amb Cassi i, a més, fill adoptiu i protegit del dictador.

Lorena Redondo.

¹ La  traducció del grec Καὶ σὺ τέκνον que va fer Suetoni és Et tu, fili mi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>