La selectivitat més estranya

La selectivitat més estranya ha arribat a la seva fi.

Exàmens al juliol i a centres de secundària. Quatre dies. Mascareta, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat. Moltes més seus i professors vigilants. Una nova normalitat acompanyada dels nervis de sempre; d’alegria continguda davant un bon, i fàcil, examen; dels plors nerviosos perquè un examen no ha anat bé i “no entraré a la carrera ni de broma”; d’etiquetes grogues; de tria d’opcions; de bolis que deixen de funcionar en el moment menys oportú… I de calor.

Segons la Núria, una de les moltes vigilants que han respost a la crida especial del Departament per poder multiplicar les seus, “els alumnes estan motivats”. L’organització de l’institut ha estat molt bona i ha permès “pocs alumnes a les aules i que estiguin molt separats. Això ens ha facilitat la tasca de vigilància”. 

La Roser, professora d’història, els va veure sortir del seu examen “relaxats i contents”. Destaca que “malgrat ser un any especial, han sabut encarar bé els exàmens”.

La Gemma i la Pilar, vocals de centre, creuen que “ha beneficiat els alumnes que estiguessin a les aules en petits grups”. L’organització ha sigut molt bona: els alumnes han estat sempre a la mateixa aula i a la mateixa taula. N’hi havia pocs a cada aula (entre 12 i 15 i, en algun examen, només un) i això els ha tranquil·litzat. “Veníem del caos i ha anat molt bé.”

La Lourdes, sotscoordinadora i correctora, creu que el millor de tot és que, finalment, “s’ha aconseguit humanitzar els exàmens; a la universitat tot és més impersonal i massificat. Tots els desavantatges que han tingut els alumnes de 2n de batxillerat amb el confinament s’han vist compensats amb la proximitat”.

La Dolors, una altra vigilant, comenta que ha acabat fent de tutora dels pocs alumnes que tenia a l’aula. Aquesta proximitat, aquest “jugar a casa”, ha fet que “poguéssim fer la tasca, també, donar suport”.

Els alumnes, en general, han sortit contents i satisfets dels exàmens. Algun plor i molta alegria continguda. No es pot dir en veu alta que ha anat molt bé l’examen, no sigui que porti mala sort. Això sí, sempre hi ha algun examen, alguna matèria, que els fa patir més del compte. Això encara no ha canviat, amb permís de la COVID-19.

I ara toca esperar que es publiquin els resultats. Aquest any, clar, més tard. Però en aquesta muntanya russa de sentiments que els espera fins que puguin calcular si entraran o no al grau universitari desitjat, estaria bé que no oblidessin totes les sensacions viscudes aquests quatre (o tres) dies.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>