Festuc enciclopèdic

Avui es commemora el Dia Mundial del Pistatxo. L’efemèride pot semblar banal, però no hi ha temes menors en mans de la cultura. Ahir un encarregat qualsevol de la difusió mediàtica del centre podria haver comentat amb un company qualsevol del CFGM DE Cuina i Gastronomia que, aprofitant la data, es podria recordar a les xarxes socials algun dels plats elaborats pels nostres alumnes amb aquesta fruita seca. De seguida, el company li faria memòria del torró de festucs d’aquest passat Nadal o d’unes delicioses postres de xocolata blanca servides al restaurant de l’aula d’aplicació que anaven decorades amb magrana, maduixa i, no cal dir-ho, festucs. A més, com a entès en matèria d’alimentació, el company de cicles hauria afegit la informació que aquest fruit és considerat com un dels aliments més antioxidants que existeixen, per sobre, precisament, de fruites com la maduixa i la magrana.

Podria haver passat que, inopinadament, assistissin a la conversa uns altres companys, posem per cas un professor de llengua castellana i una professora de llengua catalana, els quals, sens dubte, no haurien perdut l’ocasió de parlar del nom d’aquest aliment que, en català es diu pistatxo o festuc i que, en castellà, només rep el nom de pistacho, tot i que l’arbre del qual és fruit s’anomena alfóncigo, paraula que prové de l’àrab alfústaq, evolució de l’àrab clàssic fustuq. Arribats aquí, no costa gens trobar l’ètim de festuc, oi? Pistatxopistacho, en canvi, són préstecs de l’italià pistacchio o del francès pistache, i aquests, del grec πιστάκιον pistákion, d’on prové també la veu àrab.

El Coll i Rodés és un centre amb un claustre de més de vuitanta docents i costa poc d’imaginar que, a través de converses casuals pels passadissos o a la sala de professors, la informació sobre el pistatxo podria haver adquirit un caire gairebé enciclopèdic. Una professora d’educació física hauria explicat que, gràcies al seu valor nutricional, el festuc destaca per ser un aliment adequat per a la recuperació física: són una gran font de potassi, mineral que contribueix a la funció normal dels músculs i del sistema nerviós (tothom guarda la imatge d’algun tenista professional fent mossegades a un plàtan durant les pauses de canvi de costat). El professor d’economia hauria fet saber que l’elevat cost del festuc és degut a dos fets concrets: els arbres necessiten entre cinc i deu anys per a madurar i el seu rendiment és de no gaires quilos. En aquest moment, és possible que un membre del Departament d’Experimentals afegís que això ho pot compensar el fet que la vida d’aquests arbres es pot perllongar fins a tres-cents anys. Possiblement, també afegiria que la Pistacia vera pertany a les plantes anomenades dioiques. «Això vol dir ‘dues cases’, en grec», apuntaria des d’uns metres més enllà la companya de llengües clàssiques. «I, com a terme botànic, fa referència a aquelles plantes que tenen peus estrictament masculins (amb només estams) i peus estrictament femenins (amb només pistils)», hauria conclòs el científic. La informació hauria vingut bé a algú del Departament de Socials per afegir que, a Espanya, on es va conrear aquest fruit durant la dominació musulmana, els conqueridors cristians desconeixien que havien de conservar-se les plantes mascles encara que no donessin fruit i les van arrencar, per la qual cosa es van perdre importants cultius durant molts anys.

En fi, després que els companys de Tecnologia haguessin informat que actualment s’està apostant pel desenvolupament d’eines biotecnològiques per a la millora de la productivitat i el foment de la implantació del cultiu de festuc, algú de Matemàtiques arribaria per tancar de manera circular el tema dels festucs i ens diria que fa un lustre aproximadament, gràcies a la iniciativa d’una catedràtica d’Àlgebra de la Universidad de Málaga, es va dur a terme una curiosa experiència: plasmar fórmules algebraiques en creacions gastronòmiques que, de manera artística (a les professores de Visual i Plàstica les veuríem assentir amb un somriure de complaença), representarien les figures matemàtiques corresponents. Les fotografies resultants van ser part d’una exhibició anomenada El sabor de les matemàtiques, i una de les creacions va ser el nouguetine d’ametlles amb sorra de festuc, que dibuixava el resultat de la fórmula d’intersecció representada a l’equació xyz=0.

Qui sap! Potser un dia un dels nostres alumnes del cicle de cuina, o del de pastisseria, la incorporarà a l’oferta del seu negoci gastronòmic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>