Els nens de Rússia

Aquest curs, concretament durant el mes de maig, l’alumnat de francès de 4t d’ESO i l’alumnat de 1r de Batxillerat realitzarà una sortida anomenada “La ruta de l’exili” en què seguiran els passos que van fer els exiliats republicans durant i després de la Guerra Civil espanyola.

Molt es parla i s’ha parlat de la Retirada, un moment cabdal de la nostra història en què 500.000 persones van creuar la frontera francesa fugint de la guerra i la misèria. Enguany se n’ha celebrat el 80è aniversari. Però poc s’ha parlat dels nens de Rússia: 3500 infants que foren evacuats com a refugiats a la Unió Soviètica per causa de la Guerra Civil, principalment al 1937 des del País Basc, però alguns també des de Catalunya.

Aquell país va ser el destí de la Rosa Ortiz, aleshores una nena de tan sols 8 anys que va marxar-hi sola, sense cap altre familiar. A diferència d’altres evacuats a d’altres països que van tornar majoritàriament abans que acabés la guerra, el retorn dels evacuats a Rússia es va complicar per causa de la Segona Guerra Mundial i de les diferències ideològiques entre els règims dels dos estats, i la Rosa no va tornar fins a la segona meitat de la dècada de 1950.

Per tercer any consecutiu, l’alumnat del nostre institut ha pogut gaudir de la presència de la Rosa Ortiz, una dona entranyable que va deixar emmudit l’auditori. Tot el que va arribar a explicar va deixar l’alumnat i professorat assistent trasbalsat. Agraïda al país que la va acollir per donar-li una educació com la que va rebre, per una obertura de mires que sense dubte mai no hauria tingut a Espanya, dolguda amb el que va trobar en tornar a la seva ciutat d’origen, ens va obrir el seu cor de bat a bat. Un luxe poder comptar amb un testimoni vivent d’un moment com aquest de la història del segle XX. Una vegada més, gràcies per voler compartir la seva intimitat i la seva vida amb nosaltres, senyora Rosa. Mai no li podrem agrair la labor que està fent obrint-se d’aquesta manera.

Aquest ha estat el tret de sortida per preparar la nostra sortida. Com ja vam deixar clar en el missatge que li vam dedicar a la Rosa en regalar-li una Sempreviva, “Sempre viva, com volem que sigui sempre la nostra memòria històrica”. Gràcies, senyora Rosa, per fer-ho possible amb la seva tasca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>