Dijous, 28 d’abril, al llarg de la tarda, els alumnes de 2n curs d’APD van visitar la Llar Oxalis de Girona, Residència i Centre de dia per a usuaris del col·lectiu de Discapacitat Física, afectats la majoria de Paràlisi Cerebral. La relació del nostre Institut amb aquesta Fundació és llarga i fructífera, ja que fa anys que mantenim un conveni per a la Formació Dual dels alumnes d’aquest cicle formatiu.
L’Eva Fàbrega, psicòloga i tutora de Dual del centre, ens va fer de guia i ens va explicar com l’edifici va ser dissenyat ja per aquest col·lectiu: vam veure el millor exemple del que significa l’accessibilitat, un edifici amb passadissos, portes i espais amples, per al pas sense obstacles de cadires de rodes, absència d’esglaons, grans finestres que deixen passar el màxim de llum…
L’Eva va destacar la joventut dels usuaris i la seva participació contínua a la vida comunitària (platja, celebracions com Temps de flors, Sant Jordi, Carnaval…, mercat, piscina del GEiEG…), i ens va mostrar les diferents instal·lacions: gimnàs amb piscina climatitzada, habitacions, lavabos, sala d’ordinadors i activitats i, especialment, la sala d’Estimulació Múltiple, on aquest col·lectiu pot, en certa manera, compensar la seva falta d’experiències, la seva principal dificultat per a l’aprenentatge, mitjançant imatges, sons, sensacions tèrmiques que simulen vivències molt variades.
Dels 15 alumnes que hi eren, 2 havien fet allà la formació Dual: l’Eva Monge, que els va portar la seva gossa, i en Jofre Raset, tots tres molt recordats i ben rebuts! I un altre ja hi era quan vam arribar, l’Àlvaro Martínez, que ara hi treballa alhora que finalitza els seus estudis. Ell mateix va organitzar una activitat per a mostrar-nos un esport paralímpic que practiquen allà: la Boccia. Al pati del Centre, l’Àlvaro, segons els gestos que els 2 usuaris podien fer, manejava un suport que els permetia llançar una bola (és un esport semblant a la petanca), de manera que les persones podien triar els moviments i, durant el joc, sentir-se competidors.
Tots vam aplaudir els seus encerts, patir amb els seus errors i riure amb el bon humor de l’àrbitre, una dona molt divertida.
I l’Àlvaro ens va mostrar, també, què és ser un bon professional: no hi havia públic per a ell, només la concentració a la feina, la comunicació eficaç i sorprenent, i el tracte afable amb els usuaris, que demostraven els seus coneixements, empatia i una vocació indubtable.
Gràcies a tots per aquesta visita!
Comentaris recents