El curs 2021 – 2022, els alumnes de 1r d’ESO de l’institut van poder gaudir, en el marc de la matèria de Llengua Catalana i Literatura, d’unes sessions sobre el relat històric i la Història de Catalunya i dels Països Catalans a càrrec del mestre i historiador Joan Ramon Llaó Solé. Aquestes sessions van consistir en unes classes pràctiques en què els alumnes descobrien fets històrics a partir d’una auca intitulada “Catalunya, un país mil•lenari”.
Aleshores, els alumnes havien de realitzar un petit projecte narratiu desenvolupant algun dels fets o algun dels temes que havien observat a l’auca. De tots els textos elaborats i presentats, en destaquem i publiquem aquest de l’alumne Ferran Pastor Ortiz, especialment interessant per la veu narrativa en primera persona que hi empra i per la defensa que hi fa de la llengua catalana.
LA MEVA LLARGA HISTÒRIA HA DE CONTINUAR
Hola, soc jo! No em cal pas gaire presentació, hi ha qui em fa costat i hi ha qui em limita… Soc el Català, una llengua que ha estat represaliada i que encara ho està al segle XXI: em volen silenciar i fer oblidar. Però confio en el meu poble perquè sempre hi ha gent honesta que defensa el que creu just. Jo soc una llengua llatina i vaig néixer a l’Edat Mitjana, entre el nord de Catalunya, Andorra i el sud de França. Tinc una llarga llista dels fets que em fan ser com soc, però no m’agrada explicar-la amb detalls feixucs perquè crec que fan que la gent se’n desinteressi; a més, fer-ho així és un motiu d’avorriment i això fa que em cavi la meva pròpia tomba en l’oblit.
Com que avui he decidit explicar-vos qui soc, de manera concisa, sense encallar-me ni explicar res de més a més, us en diré, d’entrada, que on ara són Països Catalans, fa uns tres mil anys, van ser poblats de diverses tribus i imperis, cadascun amb el seu llenguatge propi. Fruit dels conflictes, però també de la convivència, es va crear un parent llunyà meu, cultament dit, un substrat. Cinc-cents anys després, el llatí s’imposà, i va fer canvis en el substrat, o dit al revés, el substrat va fer canvis en el llatí i va crear una llengua romànica; encara que no se’m parlava amb abundància, ja era present. I, doncs, aquí em teniu, nou de trinca, però inconscient del que passarà. És veritat que jo ja havia nat, tanmateix, seguia sense formar-me del tot, per això van arribar les conquestes i l’enderrocament definitiu de l’imperi Romà, que, en aquell temps, em van fer un rentat de cara i vaig anar agafant forma de l’àrab i l’occità… i així em vaig guanyar la parla general.
Catalunya s’escampava i jo ho aprofitava per aprendre, fer-me sentir i introduir-me amb força en la literatura. Amb mi es van escriure obres mestres com Tirant lo Blanc. Perquè us en feu una idea, en un tres i no res, hem entrat al segle XVI, i continuava sent la llengua parlada de preferència en totes les contrades catalanes, bàsicament perquè, en general, no se’n sabien d’latres més, però alguns fets em van portar certes complicacions: el casament d’Isabel I i Ferran II, que va suposar la castellanització de les Corts; l’esplendor de la literatura castellana, que va fer canviar d’idioma molts escriptors i que les obres castellanitzades es venguessin més de pressa que les catalanes; la victòria catalana en la Guerra dels Segadors va suposar, tanmateix, la signatura del Tractat dels Pirineus, que prohibia, entre altres coses, el català en aquelles terres de la Catalunya Nord. I tot això va suposar l’entrada d’un parell de llengües foranes (el castellà i el francès) dins meu que em van canviar, un altre cop.
Aquells temps m’eren complicats: es veu que Carles II “el Despistat” va morir sense descendència i això va desencadenar una guerra; per la meva desgràcia, va guanyar la dinastia Borbònica, cosa que em va desterrar, ja no era una llengua “oficial”, passo a ser una llengua oral, informal i prohibida en molts espais públics. Tot i així, els meus simpatitzants em van continuar parlant i jo vaig resistir entre les ombres del castellà, fins que vaig veure la llum gràcies a un moviment literari anomenat Renaixença catalana. Aquest moviment va demostrar les grans diferències entre el català culte i el popular, la falta d’un lèxic i ortografia clars van desembocar en la necessitat de crear-me una estructura clara i de fer un bon diccionari sense castellanismes ni barbarismes. A principis del segle XX, es van crear les Normes ortogràfiques catalanes, la Gramàtica catalana i el Diccionari de la Llengua Catalana, gràcies a Pompeu Fabra, per intentar regularitzar l’ortografia catalana, normativitzar-la gramaticalment i tenir-ne un bon vocabulari divers, perquè tothom em pugui escriure igual.
Les coses anaven bé, cada cop se’m parlava més i millor, però va esclatar la Guerra Civil, que la va guanyar Franco. El dictador va anar directe cap a mi, em va cancel·lar de qualsevol lloc que no fos l’àmbit familiar i, a més, l’arribada d’immigrants, sobretot del sud d’Espanya, va agreujar la situació. Em vaig convertir en una llengua clandestina i perseguida, quasi sense literatura i sense algú que em promocionés. Governants catalans represaliats i afusellats…
Amb la mort de Franco, va acabar la dictadura i van tornar a posar-se en funcionament les institucions catalanes. Vaig agafar un paper molt important en l’educació, es van crear nous mitjans de comunicació i se’m va augmentar considerablement la parla en diversos àmbits de la vida social. Posteriorment, amb mi, es van crear l’Estatut d’autonomia català, es va aprovar, com a himne nacional de Catalunya, Els Segadors, es va tornar a posar en funcionament la Generalitat de Catalunya, es va fer un referèndum…
El meu estat actual més val que el valoreu vosaltres mateixos: només obrint els ulls a l’actualitat, com a lectors, com a usuaris de xarxes, com alumnes de centres públics, com a compradors als supermercats… ja el sabreu. Potser no estic en un bon moment, no crec que estigui en alça, però hi soc, perquè mala herba mai no mor. Avui vinc a reivindicar-me, perquè no vull fer-me vell, vull continuar tenint força.
Ferran Pastor Ortiz, alumne de segon curs d’ESO de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus
Comentaris recents