“En un terrat la bella Flora un dia”, una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia

Coordinació Web IGF15/05/23  

En un terrat la bella Flora un dia, una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia a càrrec d’estudiants de Batxillerat d’Arts plàstiques i escèniques de l’institut Gabriel Ferrater de Reus:

    • Abril Vidiella Mallafrè (1 BAT E)
    • Paula Batalla Roig (1 BAT E)
    • Santiago José Bossio Granados (1 BAT E)
    • Milana Schickle (1 BAT F)
    • Nina Domènech Rembelska (1 BAT F)
    •  Carla Perales García (1 BAT F)
    • Yesmi Lizeth Acosta Sandres ( 1 BAT F)
    • Irene-Yi Orti Abadias (1 BAT F)
    • Alba Merchán Traveria (1 BAT F)
    • Ester Pérez del Cerro (1 BAT F)
    • Ariadne Bonanken Mamani (1 BAT F)

Coordinació: Biel Ferrer Puig, professor de Llengua Catalana i Literatura

Any Rector de Vallfogona

Departament de Llengua Catalana i Literatura

Institut Gabriel Ferrater de Reus

    • Biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater de Reus, del 25 de maig al 14 de juny de 2023
      • Inauguració: 25 de maig, 11:00 h
    • Cafeteria La Mulasseta del Centre d’Amics de Reus, del 15 de juny al 15 de juliol de 2023
      • Inauguració: 15 de juny, 20:00 h, amb Josep Pedrals, poeta i comissari de l’Any Rector de Vallfogona

PRESENTACIÓ:

Deu cares i una veu per a Flora, bella dama: catalana i barroca, mítica i moderna, mística i eròtica.

  • El poema. «A una ‘hermosa’ dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil» és un dels sonets més llegits de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, el poeta més important del Barroc català. En prenem el quart vers per a intitular aquesta exposició: https://apoesiacatalana.wordpress.com/francesc-vicent-garcia-2/
  • Les circumstàncies del poema. Quan, l’any 1969, el professor i escriptor Roberto Ruberto preguntava, en una entrevista, a Gabriel Ferrater «¿com expliques la ruptura entre la literatura medieval i la contemporània? Una literatura que havia donat un Llull i un Ausiàs March, i després, durant uns quants segles, ja no produeix res. ¿Com ho expliques?»,Ferrater contestava: «Bé, no sé per on començar. Sobre el misteri de la interrupció de la literatura catalana no puc dir res, perquè és realment un misteri». Avui ja tenim prou literatura científica (Jordi Bilbeny, Pere Coll…) per a poder afirmar que Garcia i molts altres autors catalans van ser víctimes de la inquisició i de la censura d’Estat d’ençà del segle XV, que va impedir la publicació de molts llibres en llengua catalana o que va obligar a traduir-los al castellà, com Llàtzer de Tormos (Lazarillo de Tormes), i fins i tot en va canviar l’autoria: de Galceran de Cardona per Garcilaso de la Vega, de Francesc Vicenç Garcia per Francisco López de Úbeda. De Garcia, se n’ha salvat La Armonia del Parnàs (1703).
  • Les paraules del poeta i la música i els dibuixos dels estudiants.Deu més un estudiants de Batxillerat d’Arts plàstiques i escèniques han volgut il·lustrar o musicar el poema(sense servir-se dels interessants programes d’Intel·ligència Artificial com el ChatGPT):n’hi ha una que ha optat per musicar-lo i altres dos que han decidit dibuixar a partir d’uns altres versos de Garcia. L’experiment demostra a bastament que lletres, músiques i imatges no només són compatibles, sinó fonts complementàries de creació en el camí de l’actualització de la tradició. I també per a desmentir el tòpic que una imatge val més que mil paraules, que situa la iconografia al cim del coneixement: les paraules i els dibuixos es necessiten recíprocament i les unes sense les altres pateixen fam i set car necessitem explicar-nos a nosaltres mateixos i als altres el que veiem i ens cal imaginar el que llegim.
  • La vida de Garcia. Francesc Vicent Garcia va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579, però va viure la major part de la infantesa a Tortosa. Va ser rector de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) des de 1607 fins a la seva mort en aquesta localitat el 2 de setembre de 1623 (per això enguany commemorem els 400 anys del seu traspàs mitjançant l’Any Rector de Vallfogona). Se l’anomena tant pel nom de pila (Francesc Vicent Garcia) com pel nom habitual (Vicent Garcia), com pel nom de ploma i ofici (Rector de Vallfogona).
  • L’obra de Garcia.Certament, per la qualitat de la seva obra i per la popularitat que va assolir, dins la història de la literatura catalana, és el poeta més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. La de Garcia és una època de renovació per a la poesia en català, resultat de l’adopció de l’estètica barroca. Encara que és un poeta barroc, i presenta molts trets de la llengua del seu temps, el seu estil reflecteix sovint el llenguatge popular i s’allunya volgudament del cultisme d’autors coetanis com Góngora. La de Garcia és una obra majoritàriament satírica, però també, en una ínfima part, religiosa, mística. Els temes més recurrents són l’amor, l’erotisme, el goig de viure, la cultura popular i l’actualitat social i política del seu temps. Fins al segle XIX, el Rector va ser un personatge prestigiós i popular. Durant la segona meitat del segle, amb el sorgiment de la Renaixença, la persona, l’obra i el mite es van confonent en una idea cada vegada més confosa. Això fa que passi a ser un autor menystingut i, finalment, oblidat. L’objectiu de l’Any Rector de Vallfogona és donar a conèixer els textos, la biografia i l’anecdotari del Rector, per tal que, al llarg de 2023, el públic català pugui conèixer millor les diferents facetes del personatge i fer-se’l seu mitjançant aquest web i les xarxes socials:

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2023/anyrectordevallfogona/inici/index.html | https://www.instagram.com/anyrector/

  • Les dones i els dies.El poema «El distret» de Gabriel Ferrater», salvat de la rigorosa foguera de Sant Joan a què el savi de Reus va sotmetre els tres llibres de l’obra poètica pròpia a Les dones i els dies (1968),té semblances amb el poema de Garcia. En tots dos hi ha la sensualitat, l’erotisme, però en el de Ferrater també s’hi llegeix una subtil crítica a les ideologies, que impedeixen de pensar més i d’adonar-se de la realitat concreta i complexa, del correlat objectiu, a partir de la qual rumiar, crear, per a gosar poder ser lliures: ‘Segur que avui hi havia núvols, / i no he mirat enlaire. Tot el dia / que veig cares i pedres i les soques dels arbres, / i les portes per on surten les cares i tornen a entrar. / Mirava de prop, no m’aixecava de terra. / Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols. / Que demà me’n recordi. L’altre dia / vaig mirar enlaire, i enllà de la barana / d’un terrat, una noia que s’havia / rentat el cap, amb una tovallola / damunt les espatlles, s’anava passant, / una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells. / Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt. / Eren les quatre de la tarda, i feia vent.’
  • La bella Flora i els cànons estètics. La bella Flora respon a un cànon nou, propi del Barroc, de la bellesa femenina, si el comparem amb el que se’n tenia al Renaixement. Si bé al segle XVI era valorada la dona ambllarga cabellera rossa, front ample i clar, ulls clars i mirada serena, llavis vermells i pell clara. com es pot observar, per exemple, al quadre «Dona pentinant-se» de Giovanni Bellini (1515), al XVII hom admira la dona de cabells bruns i de pell blanca, el contrast extrem propi del Barroc. Els cànons de bellesa canvien i això també es pot observar en els dibuixos dels estudiants per tal com presenten dones ben diferents. Avui, l’eclecticisme s’hi imposa, en la dona, i la diversitat de fesomies, d’estètiques i de formes reivindiquen llibertat a l’hora de ser, de vestir-se, de mostrar-se, de presentar-se i de viure la vida.
  • El tòpic literari i el mite. El poema es basa en el tòpic literari del descriptio puellae (tòpic literari en què es descriu una noia idealitzant-la a través de la lloança de la seva bellesa física i fent esment dels seus cabells, els ulls, la pell, la boca, el coll, les mans, etc., generalment en ordre descendent). Elnom de la dama, Flora, és literari, mític, i pertany a una divinitat de la mitologia grega (Cloris), que presidia tots els jardins de flors i es caracteritzava per tenir el cabell molt llarg.
  • El sonet. Format per dues estrofes de quatre versos i dues estrofes de tres versos, tots decasíl·labs amb rima consonant.
  • La llengua. El català original del poema conté castellanismes evidents en el lèxic (hermosa* per «bonica», «bella» o «formosa»; tregües* per «treves»…).La raó és que a partir del segle XVI el castellà comença a introduir-se a la societat catalana per raons polítiques (pressió inquisitorial, censura de la Monarquia de la unió dinàstica contrària als catalans…), com denuncia Cristòfor Despuig a Los Col·oquis de la insigne ciutat de Tortosa.
  • L’exposició presencial i la virtual. Aquesta exposició és presencial, però també virtual: https://www.instagram.com/insgabrielferrater/

Als següents enllaços podeu veure el vídeo que ha realitzat l’alumna Abril Vidiella Mallafrè, així com les imatges dels treballs de l’alumnat:

En Un Terrat La Bella Flora Un Dia EXPOSICIÓ Catàleg Institut Gabriel Ferrater by web INSGF on Scribd