Acrosport

Acrosport

La gimnàstica acrobàtica o acrosport és un esport de cooperació  acrobàticcoreogràfic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, i flexibilitat a més d’equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, on potenciem la creativitat amb coreografies que li atorguen el grau d’artístic.

Rols dintre del grup d’Acrosport: els components del grup poden adoptar un, dos o tres dels rols que es necessiten per a formar una figura o piràmide.

  • Acròbata o àgil. Són els que realitzen els elements més complicats. Solen enfilar-se a les posicions més altes de les piràmides.
  • Portor. És aquell que se situa com a base, utilitzant el seu cos com a suport. Aquest pot ser estàtic o dinàmic i les posicions bàsiques del portador són: supina (tombat cap per amunt), quadrúpeda (quatre suports) i bípeda (de peu, dos suports).
  • Ajudant. La seva funció és ajudar als membres del grup en els moments o en les fases que ho requereixin. La seva posició és estètica en l’estructura final.

Les principals característiques que es poden destacar de l’acrosport són: la creativitat (partint dels coneixements previs dels alumnes i de les posicions del cos es poden realitzar variades formes corporals i expressives per tal de sorprendre i enriquir la resta del grup) i la cooperació (ja que tots els membres del grup han de col·laborar per tal de realitzar les piràmides o figures pertinents, a més han de decidir temes de gran importància com el vestuari, la durada del muntatge, la coreografia, el maquillatge, la música…)
Altres aspectes fonamentals pels que treballem l’Acrosport a la nostra escola són:

  • Autosuperació: l’Acrosport fomenta i desperta la motivació per part de l’alumnat, ja que és una activitat molt nova. Això comporta una gran superació per part dels participants.
  • Autoestima: tots els alumnes formen part directa de les activitats i això fa que qui les realitza se senti important. És necessari que el mestre utilitzi reforços positius.
  • Expressivitat: en totes les accions i moviments s’utilitza l’expressivitat, un component al qual no se li dóna molta important i és fonamental per al desenvolupament ple de l’alumne.
  • Motricitat: el moviment i la motricitat van associats. En les acrobàcies s’utilitza tant la força com l’agilitat, velocitat i fins i tot la resistència.
  • El treball mixt: afavoreix el contacte entre companys desenvolupant i millorant les relacions afectives-socials. D’aquesta manera es trenca amb les barreres o inhibicions i perjudicis entre nois i noies que es produeixen a certes edats.