Psicòlegs com Piaget, Vigotsky o Freud, ja van demostrar que qualsevol capacitat es desenvolupa millor amb el joc. A partir d’aquesta afirmació podem considerar que el joc és el millor mitjà educatiu per afavorir l’aprenentatge i el coneixement. Està demostrat que allò que el nen aprèn a través d’un joc es transfereix a altres conductes. Per la qual cosa podem afirmar que el joc és una activitat que desperta totes les intel·ligències.
Així doncs, basant-nos en aquestes afirmacions, definim els ambients d’aprenentatge de la següent manera:
Els ambients són diferents espais d’aprenentatge, de relació i comunicació on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se, emocionar-se…i interactuar amb els altres.
Aquest plantejament de treball respon a la necessitat que mostren els infants a l’hora de jugar i relacionar-se. És una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels infants i respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.
Els infants disposen d’un temps d’experiència activa, construïda per l’adult, però reconstruïda per ells mateixos, on nens i nenes es reuneixen per explorar diverses possibilitats de joc i dels materials.
Els ambients segueixen el model socioconstructivista, el qual parteix d’un aprenentatge significatiu per part de l’alumne, que té en compte els seus coneixements previs i en el qual destaca la gran importància que té la relació amb els companys/es.
És per tot això, que els ambients es duen a terme tant a infantil com a primària.
