“La comunicació és la clau per entendre’ns i conviure”, Rosa Sensat.

Ara que ja tenim els arbres identificats (excepte un), les flors plantades, la cabana preparada i el tancat del jardí pràcticament acabat, és el moment de dur a terme els últims detalls. Decidim realitzar uns rètols per donar a conèixer els noms dels arbres, arbustos i flors del jardí, i els baixem a col·locar.

A l’aula, comencem a pensar en les possibles normes que hauria de tenir aquest espai, però ens sorgeixen enunciats molt iguals i quasi tots iniciats a partir d’un “NO”. Tantes prohibicions no ens acaben d’agradar i, com sabem que tenim uns experts en cartells ben a prop, els anem a demanar ajuda. Els Pinotxos i la Mireia ens reben amb els braços oberts a la seva aula, els expliquem el que volem fer i també les dificultats trobades. Després d’escoltar-nos atentament, ens assessoren a partir de la seva pròpia experiència compartint-nos bons consells i recomanacions. A més a més, ens proposen que el nostre cartell sigui inclusiu i ens ensenyen la proposta que han fet per portar a l’ajuntament dins el seu projecte d’aula “Exploradors de parcs”. En veure el seu cartell ràpidament entenem el missatge, es tracta de realitzar un cartell que puguin entendre tots els infants i famílies de l’escola. Tornem a la nostra classe amb moltes idees i molt més clares, i també amb un repte entre mans: fer un cartell inclusiu.

A la rotllana anem canviant les primeres idees que teníem seguint els consells dels Pinotxos. Finalment, aconseguim obtenir uns consells per poder cuidar el nostre jardí i fer-ne ús amb respecte. Després, pensem en els pictogrames que podrien acompanyar les nostres paraules.

Dies més tard aconseguim una fusta on poder representar aquest cartell. Comencem col·locant els pictogrames al marge esquerre i després continuem escrivint el nostre missatge. Quan el tenim acabat, procedim a l’envernissat que el protegirà de pluges i altres fenòmens. Ara, el col·locarem al jardí just a una alçada que els més petits puguin llegir molt bé, així ens ho van demanar els Pinotxos i així ho farem!

Us deixem aquí les nostres recomanacions i consells per fer un bon ús d’aquest espai tan important per l’escola, “cuidem el jardí”:

• Camineu pel jardí.
• Respecteu les tanques.
• A la cabana màxim 3 persones.
• Observeu i escolteu els ocells i invertebrats.
• Mireu, oloreu i parleu a les plantes.
• Abraceu els arbres.

“L’univers sencer està contingut en una flor. Només cal saber mirar-la.”, Thich Nhat Hanh.

Continuem treballant en la reconstrucció del nostre jardí i ens centrem en una de les idees més clares que teníem des d’un inici: plantar flors. Pensar en quines plantar és difícil, entenem que cal ser una mica experts, per això decidim que caldrà assessorar-nos per les persones que en saben. Programem una sortida al Viver del Rec i, prèviament, pensem en quins detalls i aspectes caldrà compartir perquè puguin recomanar-nos unes flors o unes altres.

“Caldrà dir que som una escola i que hi ha nens petits així que no volem plantes que punxin”, “Com els cactus o les roses!”, “També hem de dir quins arbres tenim per si podem plantar a prop les flors”, “I si necessiten molt sol, aigua…” “També necessitem arbustos per separar el sorral del jardí!”…

Arriba el divendres i, abans de sortir, la Lídia ens comparteix el pressupost que tenim, uns 50€. Després, sortim caminant puntualment direcció el Viver. Decidim anar pel camí del Rec i, mentre anem passejant, anem reconeixent diferents arbres i anem descobrint-ne d’altres. Quin goig i satisfacció adonar-nos del que anem aprenent!

Arribem a la botiga i fem una fila d’un en un, els passadissos són estrets i trobem plantes i flors per tot arreu. Passegem observant amb deteniment les flors, els seus colors i formes, alhora que anem ensumant olors agradables que ens encisen. De tant en tant parem, algunes Alícies volen compartir quina flor han vist, flors que ens criden l’atenció inclús pel seu nom! Però també ens anem fixant en els preus, ja que hem sortit amb un pressupost que no podem passar.

L’Eva ens rep i atén amablement, compartim amb ella els aspectes importants que a l’escola havíem acordat, i ella se situa ràpidament. Ens explica que ara mateix al Viver trobem sobretot flors de temporada, és a dir, flors que es planten a la primavera i que poden viure fins a finals de l’estiu. Precisament, ens recomana pel nostre jardí plantar dos cops a l’any; per tardor i per primavera, i ens explica el perquè: les flors tenen un cicle de vida. Això del cicle ens recorda precisament a tot el que hem treballat a la classe, i ho entenem perfectament. Aquesta recomanació de l’Eva ens l’anotem, creiem que ens servirà pel futur del nostre jardí. Algunes Alícies pregunten per dues de les flors que més ens han cridat l’atenció: les petúnies i les caputxines. Ella ens respon que són perfectes pel nostre jardí, la caputxina s’escamparà si li deixem espai, i les petúnies volen sobretot molt sol. Ho tenim decidit: comprarem caputxines i petúnies! Els més ràpids amb el càlcul mental de seguida calculen quant ens gastarem si comprem dues caputxines i quatre petúnies, i ho tirem endavant ja que no ens passem del pressupost.

Aprofitem també la visita al Viver per comprar els arbustos i tornem a deixar-nos assessorar. Per l’espai que tenim, l’Eva ens recomana els Evonimus, en té de diferents espècies així que dediquem uns minuts a mirar-los bé per posar-nos d’acord. Algunes Alícies trobem bons arguments per convèncer als altres i, finalment, no ens costa gaire posar-nos d’acord. Comprarem tres arbustos de dos tipus diferents, així podrem tenir més varietat al nostre jardí. Feta la compra, l’Eva ens fa la factura i la Lídia la paga. A l’escola acabarem de fer els càlculs, però sembla que ens hem passat una mica del pressupost…

Tornem cap a l’escola portant les flors entre tots i totes, vigilant a cada pas perquè arribin intactes. Els arbustos els anirem a buscar en cotxe, pesen massa per carregar-los. Un cop arribem al Marta Mata decidim trasplantar-les a la tarda, no podem esperar fins dilluns per fer aquesta tasca important.

A la tarda, el primer que fem és decidir on plantar les flors i, decidit l’espai, passem a enriquir la terra del jardí amb terra nova i nutrients. Reguem la terra per estovar-la, cavem amb les aixades, tirem compost i barregem les terres. Amb el plantador marquem on fer el forat per trasplantar i anem fent-lo fins a comprovar que les arrels de les flors hi caben bé. Pressionem una mica alhora que repartim bé la terra, després reguem generosament la terra del voltant. És important que l’aigua caigui a la terra i no damunt les fulles i els pètals, ja que el sol podria cremar-les en evaporar l’aigua. Un cop trasplantades totes les flors, mirem orgullosos el nostre jardinet alhora que olorem una flaira diferent, l’olor de les flors i la terra humida ens encanta!

“Demanar ajuda no és rendir-se. És negar-se a rendir-se”, Charlie Mackesy.

Ara que ja tenim les tanques preparades per col·locar-les, a l’aula hem volgut calcular el preu total del tancat. Primer de tot ens hem imaginat el tancat al terra de la classe i hem col·locat les 17 tanques tal com vam decidir que anirien: en forma de L i deixant un espai que farà de porta a prop de la cabana. Després hem recordat el preu d’una tanca, 14’29€. Amb la distribució de les tanques i el preu d’una d’elles molts ja proposaven sumar-ho tot. Però, aquesta situació que plantegem és una nova oportunitat d’aprenentatge que no podem deixar passar realitzant una suma repetida. Així que anem a buscar la caixa de bitllets i monedes per parlar del valor monetari. Presentem tots els bitllets i monedes, parlem d’euros i parlem de cèntims, i establim equivalències. Després, els proposem un joc.

Fem 5 cinc grups de treball i proposem una compra de tanques. Cada grup per poder comprar-ne una haurà de preparar el preu de 14’29€ agafant els bitllets i monedes adequats, però atenció, per poder comprar una segona tanca hauran de portar el mateix preu fent ús de bitllets i monedes diferents. I així tornem a treballar la descomposició numèrica, però d’una manera molt més atractiva! Això de “tocar” diners ens encanta! De mica en mica, cada grup va trobant la manera de presentar els 14’29€ de maneres diverses fins que les 17 tanques són comprades.

El següent pas serà calcular quant els ha costat les tanques comprades i, per continuar treballant sabers relacionats amb el sistema monetari, els proposem poder fer canvis de monedes i bitllets. “Canvio 5 monedes d’€ per un bitllet de 5€”, “Nosaltres canviem aquestes 4 monedes de 50 cèntims per una moneda de 2€”, “Tenim 2 bitllets de 5€ i un bitllet de 10€, volem un de 20€”… La quantitat de monedes i bitllets va reduint-se, però no el seu valor!, i és més fàcil arribar un primer total. Consensuem resultats i ens adonem que dues taules han pogut comprar 4 tanques i coincideixen en el seu total, les altres 3 taules han comprat 3 tanques cadascuna i també coincideixen en el preu.

Decidim que els grups de les 4 tanques s’ajuntin, i els grups de les 3 tanques també ho facin per una altra banda. Demanem que tornin a sumar els preus mitjançant els bitllets i monedes que tenen sobre la taula. Aquest cop ja surt d’ells i elles fer intercanvis de monedes i bitllets per facilitar la suma. Ara tenim 2 grups; un ha comprat 8 tanques i l’altre 9 tanques. Anotem a la pissarra els dos resultats i moltes Alícies ja saben que hem de fer: “Una suma en aranya!”.

En escriure els preus ens adonem que tenim euros i cèntims (en el fons, nombres decimals). A simple vista ens sembla complicat… “Què fem amb els apòstrofs?”, diu algú. “No!, no són apòstrofs! Quan parlem de numeració en diem coma, l’apòstrof el fem servir quan escrivim paraules”, ens respon la Cristina aguantant-se el riure. Els proposem fer la suma dels euros per una banda, i la dels cèntims per una altra, i ho fem a la pissarra junts. Quan tenim les dues sumes fetes, ens atrevim a escriure el preu total de les 17 tanques: 242,93€.

Tot seguit, la Lídia i la Cristina presenten la factura del Leroy Merlin a la pissarra, els preus haurien de coincidir i així sabrem que ho hem fet bé. Però al mirar el total, trobem a la factura 228,64€. Les cares de les Alícies són un poema! Què ha pogut passar?… Finalment, l’Axel s’adona que a la factura hi ha un 16 i no un 17, falta una tanca! La primera tanca que vam comprar per veure com era i decidir si en compràvem la resta o no! La “broma” de les mestres ens serveix per parlar de la importància de llegir bé les factures perquè no ens estafin, cal estar a l’aguait!

En paral·lel a aquest treball de càlculs, hem volgut començar a posar les tanques al jardí. Però, hem tingut un problema. Al clavar les tanques hem trobat molta pedra i hem hagut de parar. Parlant amb el Toni conserge, ens ha deixat veure unes fotografies del 2008, l’any que van fer el jardinet al Marta Mata. En aquestes fotografies podem veure les capes de terra, ciment i pedra que van anar posant, i hem entès el perquè de la nostra dificultat. El Toni s’ha ofert a ajudar-nos i, de mica en mica, ens anirà posant les tanques amb unes eines que nosaltres no podem fer servir. Ens feia il·lusió ser nosaltres, però cal ser prudents i deixar als experts i adults en aquesta tasca.

“Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho”, Joan Miró.

Els petits rastres que trobem al jardí sovint són petits tresors que ens ajuden a seguir descobrint i aprenent. Fa uns dies la Daniela va trobar una fulla molt curiosa; verda per una banda, blanquinosa per l’altra. Ràpidament, vam baixar al jardí per mirar de quin dels arbres del jardí podria pertànyer, però la primavera tot just estava arribant al nostre jardí i ens complicava trobar altres fulles iguals que la trobada. Llavors el Neythan descobreix un petit branquilló que neix de terra amb fulles verdes i blanquinoses. “Són iguals que la de la Daniela!”, diem. Ens fixem en els arbres de la vora i observem que en tenim dos de no identificats, són molts alts i ens costa de veure les fulles, el més gran i frondós ens deixa veure els dos costats de les seves fulles i veiem que són ambdues verdes.

A la classe, amb la guia d’arbres que tenim, descobrim la fulla curiosa. Trobem que l’arbre propietari d’aquest tipus de fulles és l’àlber, i que aquest és família dels pollancres. Amb els Chromebooks i per parelles de treball, busquem més informació alhora que anem confegint dues noves fitxes tècniques. Ara ja sabem que hi ha detalls importants que ens ajudaran a distingir els arbres com l’escorça i la forma, marge i color de les fulles; així que sobretot busquem aquestes dades.

Després compartim tot el que hem trobat en gran grup i establim les principals diferències entre aquests dos arbres: l’àlber i el pollancre. L’àlber ens ho posa fàcil, les fulles són ben particulars i la seva escorça blanca i ratllada, al jardí ràpidament el descobrim al costat del xiprer. Els pollancres tenen unes fulles amb forma de cor o romboidal i l’escorça rugosa, i en baixar al jardí ens adonem que en tenim cinc!

Ara tenim pràcticament tots els arbres identificats! Ens queda només un per saber el seu nom així com el dels arbustos. Ho aconseguirem abans d’acabar el curs?

“Cuando las arañas tejen juntas pueden atar a un león”, Proverbio etíope.

Ja tenim a l’escola les 16 tanques que ens faltaven. Per tal que el tancat duri el màxim possible decidim polir totes les fustes i envernissar-les. Parlem amb el Toni conserge que ens ajuda a aconseguir el material necessari i preparem l’espai on poder dur a terme aquesta tasca, haurà de ser a l’exterior, ja que el vernís desprèn una olor prou forta.

Ens organitzem per parelles i, així, de dos en dos, comencem polint bé la fusta d’una tanca. Caldrà ser curosos i posar atenció per tal de no deixar-nos cap impuresa. Un cop tenim la tanca ben polida, passem a envernissar-la amb brotxes. També en aquesta segona part posem molta atenció, volem obtenir un bon resultat!

I amb totes les tanques polides i envernissades, deixem que assequin bé per a col·locar-les en uns dies. Estem ben nerviosos i nervioses, volem posar ja el nostre tancat!

“Els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els iguals i l’entorn”, Loris Malaguzzi.

Amb la decisió clara de que necessitem dos tancats diferents i amb totes les mesures clares, passem a la cerca d’un bon tancat per la zona del jardí. El tancat del sorral ja l’hem encarregat a l’empresa que ens el servirà, però ens falta l’altre. Decidim buscar per internet i ho fem a través de la pàgina online de la botiga Leroy Merlin. Saber buscar és tot un què, així que dediquem una bona estona a aquest nou aprenentatge. Trobar el cercador, fer servir paraules clau i filtrar certs aspectes com és el material de la tanca, pot facilitar-nos la nostra cerca!

Per parelles, mitjançant un Chromebook i amb les idees clares sobre com buscar, dediquem dues sessions a mirar les tanques que aquesta botiga ens ofereix. Aclarim que ens hem de fixar sobretot en les mides del producte, però també en el preu, a banda de si estèticament ens agrada o no. Aquesta feina no és fàcil; defensar el nostre criteri, posar-nos d’acord, cedir o persistir… Quan acordem una possible tanca com a parella, l’anotem a la nostra llibreta i ho fem a través del número de referència del producte, una dada importantíssima per no equivocar-nos quan vulguem comprar-ho.

Quan totes les parelles han fet la tria, ens trobem a la rotllana per compartir les nostres cerques i ho fem exposant a la pantalla digital el producte escollit i els motius de la tria. La resta opinen, podem estar més o menys d’acord, però podem dir la nostra amb respecte, sempre! A mesura que les parelles van sortint, anem descartant algunes opcions que ens semblen menys adequades segons el preu, la mida, la qualitat… Fem una primera tria de 5 productes que acabem acordant en 3, com arribats a aquest punt ens costa decidir-nos, passem a votar. La votació la fem anònima per evitar malentesos. Finalment, surt la més escollida!

Uns dies després, la Cristina apareix amb una tanca com la que hem triat. Ens encanta!! Comprovem que mesura el que posava, ens fixem en la fusta, per davant, per darrere… I arriba la pregunta: “Quantes tanques haurem de comprar?”. Algunes Alícies ho tenen clar, si baixem amb la mostra podrem calcular-ho fàcilment. “Podem posar-la i anar marcant el terra, després comptem quantes tanques hi caben…”, aquesta idea ens agrada i decidim per grups baixar i comprovar-ho. Més tard, a la classe, cada grup exposa el número final i observem que coincidim. Alhora, també sorgeix la possibilitat de deixar un espai sense tanca com si fos la porta l’entrada al jardí. Sembla que ho tenim tot bastant clar, haurem de comprar 16 tanques més!

“Cualquier cosa buena que construyamos, acaba construyéndonos”, Jim Rohn.

Una de les idees principals que vam tenir i que va agradar-nos a tots i totes, va ser la construcció d’una cabana. De seguida vam veure el lloc on fer-la, just allà on estava el nostre xiprer inspirador d’aquest projecte d’aula. Trobar a un expert que ens ajudi a aconseguir fer realitat aquesta idea ens ha costat una mica, però finalment l’hem trobat, l’Alba Sors. Ella és cistellera i ens va proposar fer una cabana de vímet, per tant, una cabana natural que aniria acord amb el nostre jardí.

El primer que vam fer, dies previs a la trobada amb l’Alba, va ser buscar informació sobre el vímet, descobrint que surt d’una planta curiosa, la vimetera. L’Alba, per mitjà d’un correu electrònic, va explicar-nos que el vímet és una branca flexible que es pot manipular després de deixar-la 15 dies en aigua. Vam mirar algunes construccions d’ella i vam imaginar la nostra cabana. Després, vam baixar al nostre jardí per valorar el terreny on aniria la cabana. Necessitàvem que la zona estigués plana, per això, vam agafar les eines necessàries i vam passar a l’acció!

Finalment, arriba el dia, el gran dia! Rebem a l’Alba i ens organitzem en tres grups diferents per poder anar construint la cabana seguint els consells i orientacions de la nostra experta. Veiem i toquem el vímet, comprovem la flexibilitat i descobrim l’escorça prima que embolcalla la branca. Escoltem les indicacions de la tècnica i observem els cistells construïts per l’Alba per apreciar com quedarà el resultat. Ens posem per parelles al voltant d’una primera estructura que ens ha preparat i que serà la base, important perquè la nostra cabana sigui un èxit. De mica en mica, un membre de la parella es col·loca a l’interior i l’altre per fora per anar teixint conjuntament la paret de la nostra construcció. Tots i totes anem passant, entre tots i totes anem teixint.

Quan tenim bona part de la construcció feta, l’Alba ens proposa fer les finestres i ens ensenya el com. Continuem teixint al llarg de tot el dia fins a tenir-la acabada. El resultat, ens encanta! Marxem satisfets i satisfetes en veure la nostra idea fer-se realitat, tenim cabana i una nova tècnica “al sac”!

Moltes gràcies Alba per ensenyar-nos la tècnica, per ajudar-nos a fer realitat la nostra cabana i per compartir la teva estima per la natura amb nosaltres!