COM PODEM EXPLICAR EL CAMÍ AL CONDUCTOR O CONDUCTORA DE L’AUTOCAR?

Ara que ja sabem per on hem de passar ens cal pensar com expliquem al conductor o conductora el camí per anar a la Tossa.

Ens possem a treballar en grups de 4 o 5 Tabalugues amb el Toni o la Dúnia mestre els altres fem propostes.


Tots hem coincidit en fer un mapa, i encara que tots expliquen el mateix no són iguals.

Finalment els hem compartit i entre tots els mapes m’hem un, Creiem que explica molt bé el camí que ha de fer l’autocar des de l’escola a la Tossa.

Segur que amb aquest mapa no ens perdrem. A veure que diuen els Patufets que són els que ens van fer l’encàrrec

QUIN CAMÍ POT FER L’AUTOCAR?

Amb els mapes de Vilanova mirem els diferents camins que hi ha per sortir a la carretera de la Tossa, però tenim un dubte: Passarà l’autocar?

La Dúnia i el Toni ens diuen que amb l’ordinador podem veure bé els carrers de Vilanova i comprovar si un autocar passa “sense aixafar els cotxes”. Ens ajudem del google maps. Ha sigut molt divertit i hem pogut arribar fins a la Tossa, també hem vist que les carreteres tenen un número i els hem apuntat perquè ens poden servir. També ens hem fixat que passem per el Molinet, el Rovy, moltes rotondes, una escola, i per un poble. Ho anotem tot en un full i per ordre, és el camí per anar a la Tossa

 

 

 

EL CAMÍ PER ANAR A LA TOSSA

Per anar a la Tossa de Montbui ja sabem que ens cal el mapa de l’Anoia, però només un trosset, el que surt Igualada i Vilanova del Camí. Així que la Dúnia i el Toni ens han fet fotocòpies d’aquest tros del mapa.

Primer entre tots identifiquen les coses del mapa.

  • Els pobles és això , es veuen carrers
  • Les muntanyes són verdes
  • També hi ha unes ratlletes petites i creus, semblen camins o carreteres, però ens diuen que això ens explica on s’acaba Vilanova i comença Igualada.
  • Les carreteres són blaves.
  • I verdes
  • I grogues

I així anem interpretant els mapes

. Ara ens queda trobar el camí per on pot passar l’autocar per anar a la Tossa, ho fem per parelles

i després ho compartim.

La ruta a seguir, que hem fet totes les parelles, és molt semblant, tan sols difereix la sortida de Vilanova i ens preguntem: quina és la millor? podrà passar l’autocar per tots els carrers?

  • Hem de vigilar, perquè s’hi ha cotxes aparcats els aixafarem, els carrers de Vilanova són estrets.- Diu un Tabaluga. Caldrà investigar-ho

ELS PATUFETS ENS FAN UN ENCÀRREC

Aquest dilluns van venir els Patufets a la nostra classe i ens van explicar que estan preparant una excursió a la Tossa. Quan ens van demanar si hi volíem anar, de seguida vam dir que sí! Tenim moltes ganes sempre d’anar d’excursió. Però… què és la Tossa? Alguns tabalugues no ho tenien clar… És un restaurant? Un poble? Una muntanya? Vam decidir investigar-ho.

Uns dies després van tornar a venir els Patufets i ens van donar una nota on hi havien apuntat el lloc on aniríem, el dia i com hi aniríem. Així, vam saber que la Tossa és una muntanya! I que hi aniríem el dia 4 de juny amb autocar. També ens van fer un encàrrec: necessiten que fem un mapa del recorregut que hem de seguir per arribar a la Tossa per tal que el puguin donar al conductor o conductora de l’autocar.

A la tarda ens vam posar a treballar. Per poder fer el mapa hem de saber on és la Tossa, quina forma té, el camí que hem de seguir, quanta estona es tarda,… Alguns tabalugues diuen que la Tossa està a prop de Vilanova del Camí i que des de casa seva es veu. Decidim anar al pàrquing de terra que està a prop de l’escola per veure la muntanya. Ja l’hem trobada!

Tornem a l’escola i pensem com podem saber el camí que hem de seguir per arribar a la Tossa. Algun tabaluga suggereix d’anar a buscar un mapa. Així que comencem a buscar en mapes d’Espanya, de Catalunya i de l’Anoia. També busquem en una bola del món! Al final alguns de nosaltres troben Igualada i Vilanova del Camí en un dels mapes, per tant, la Tossa deu ser a prop d’aquests llocs…

Decidim que la bola del món i els mapes d’Espanya i Catalunya no ens van gaire bé per trobar aquesta muntanya, ja que hi surten moltes coses. Ens quedem amb el mapa de l’Anoia per mirar-lo de ben a prop. En els pròxims dies seguirem buscant la Tossa…

JA SABEM QUI ÉS EL MÉS ALT I EL MÉS BAIX DELS TABALUGUES

La setmana passada ens vam començar a mesurar perquè volíem respondre a la pregunta: El que era més alt quan va néixer segueix sent el més alt ara? i el mateix passa amb el més baix?

Un cop tenim tots els tabalugues mesurats, en grups de tres hem marcat la nostra mida en un paper taronja, ajudant-nos entre tots per tal que fos més fàcil aguantar la cinta mètrica i marcar el número.

Després hem anat al gimnàs i hem ordenat les mesures de cadascú, igual que vam fer amb la mida de quan vam néixer. Hem pogut veure canvis… ara el més alt de la classe és el Jeffrey i no l’Abraham (que ho era quan va néixer) i la més baixa ara és la Valeria i no la Lia. També han canviat algunes mesures dels altres tabalugues.

Per tant, hem pogut respondre a la nostra pregunta: No sempre el que mesurava més quan va néixer continua sent dels més alts ara. I el mateix passa amb els més baixos.

FEM UN DIBUIX AMB LA MIDA QUE TENÍEM QUAN VAM NÉIXER

Aquesta setmana els Tabalugues hem continuat parlant de quant mesuràvem quan vam néixer. Ara que ja tenim totes les fotos amb els centímetres que feia cadascú ja podem saber quin tabaluga era més alt quan va néixer i quin més baix.

Per fer-ho, el primer que hem fet ha estat posar-nos en grups de 3, ja que ens hem d’ajudar entre tots i totes. Hem agafat una cinta mètrica de paper i hem mesurat el full on farem el dibuix. Busquem el número que teníem quan vam néixer, fem una línia i tallem el full. Ara ja podem dibuixar-nos en aquest tros de paper.

Després, un cop hem tingut tots els dibuixos fets, hem anat a la sala d’arts escèniques i hem anat ordenant els dibuixos de més petit a més gran. Així, hem pogut veure que el més alt en néixer era l’Abraham i la més baixa la Lia.

Ara volem saber si aquests dos tabalugues continuen sent el més baix i el més alt. Hem pensat com fer-ho i hem decidit ajuntar dues cintes mètriques de paper, enganxar-les al terra al costat de la paret i estirar-nos per veure fins quin número arribem. Anirem mesurant-nos i la setmana que ve continuarem aquesta feina…

HEM ACABAT LA LÍNIA DEL TEMPS

Durant uns dies hem estat fent la línia del temps que representa les setmanes que un bebè està  a la panxa de la seva mare i representat amb la cinta mètrica com és de gran.

Mirant-la ens ha quedat molt clar. el bebè no sempre “és igual de gran” . va des de molt petit, que no es veu amb els ulls, fins a uns 51 centímetres.

Ara volem saber si el Tabaluga que quan va néixer mesurava més, era més alt, també és el més alt ara.

FEM LA LÍNIA DEL TEMPS

Mirant un vídeo hem vist que a la panxa de la mare anem creixent.

  • no sempre estem iguals dins de la panxa!!!
  • primer som molt petits i anem creixen.

També veiem que podem estar dins de la panxa al voltant de 40 setmanes.

  • son 40 vegades la setmana que temin a la classe

I decidim fer un línia del temps i veure com anem creixent a la panxa de la mare.

  • Però no tots som igual de grans quan neixem. diu una Tabaluga.

Així que decidim que també portarem la mesura del dia que vam nèixer. Ens posem mans a l’obra.

COM ÉS DE GRAN UNA NENA O UN NEN DINS DE LA PANXA DE LA MARE?

De cop i volta, en la conversa matinal, ens apareix aquesta pregunta:

  • Com és de gran un nen o una nena quan està dins de la panxa de la mare?

Tots els Tabalugues ens posem a fer la mida amb les mans,. així, no així, …. i com que no ens posem d’acord i les mans es mouen molt decidim que cada tres Tabalugues facin el dibuix de com creiem que és de gran un bebè quan està dins de la panxa de la mare.

Quan compartim les nostres dibuixos tampoc ens posem d’acord, que si és massa petit, no que és massa gran, que està cargolat, … i és aleshores que decidim que portaríem fotos de quan estàvem a la panxa de la mare i també una foto i la mida que teníem quan vam néixer.

És aleshores que ens adonem que no sempre tenim la mateixa mida quan estem dins la panxa de la mare, que anem creixent i decidim de mirar un vídeo que ens han dit la Dúnia i el Toni que ho explica.

 

 

 

AJUDEU-ME QUE VE EL CORONAVIRUS

La idea del conte ha sortit a partir de la pregunta, que ens vam fer en el projecte anterior de “el món màgic dels dracs”: Els dracs porten mascareta?” i de la posterior conversa.

El text ha estat ideat pels autors i autores a partir del diàleg i de la representació amb titelles.

S’ha respectat l’escriptura del text original dels nens i de les nenes que han fet en grups heterogenis de 3 infants.