Aquesta setmana comencem a dibuixar els camins per on volem que passi la bala en el laberint. D’entrada, volem fer una mostra que sembli el màxim real possible. Ens organitzem per torns amb grups de tres infants; un Patufet, un Pinotxo i un Tabaluga.

Abans de dibuixar i fer el disseny, és important pensar molt bé i amb consciència quin recorregut volem que faci la bala. Aquest exercici d’imaginar i crear en la nostra ment, ens ajuda a desenvolupar el raonament espacial i afavorir la nostra concentració.

Una vegada ens hem posat d’acord entre els que som al grup, dibuixem una part del camí amb llapis i utilitzem els regles perquè les línies ens quedin rectes. Després li donem forma i volum fent xurros de plastilina.

Ens adonem que quan fem passar la bala pel camí, s’escapa, així que pensem com ho podem fer per aconseguir que la bala segueixi el circuit. Alguns nens i nenes tenen clar que hem de posar parets de cartró, d’altres diuen que millor de fusta com el laberint que vam jugar al pati a la tarda de jocs tradicionals amb l’acompanyament de l’empresa “Circ de Jocs”. Provem si amb pals de gelat aconseguim el nostre objectiu.

Abans d’enganxar la paret de fusta a sobre de la plastilina, la Rosa ens pregunta;

• Quina mida ha de tenir cada paret de fusta?

Els i les Tabalugues ens ajuden i ens expliquen que s’han de mesurar els camins per saber la mida de cada paret de fusta (pal de fusta de gelat). Doncs… així ho fem!

A poc a poc, cada grup va construint diferents recorreguts que quan els ajuntem tots sobre la base de fusta, serà el model real per crear definitivament les estructures del nostre laberint de bales.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

Aquesta setmana seguim descobrint la forma geomètrica del rectangle que és com volem que sigui el laberint de bales. Manipulem diferents materials de diferents formes, anem identificant els rectangles i la diferència amb el quadrat. També busquem rectangles per l’aula, quan els tenim localitzats, mesurem els seus costats amb les cintes mètriques i els regles, comprovem si realment és un rectangle o una forma diferent.

Una vegada ja hem entès què és un rectangle; té quatre costats i són angles rectes però no tots els costats són iguals, els dos costats paral.lels tenen la mateixa mida i longitud i els altres dos també.

Observem la nostra base de paper del laberint i definitivament ens adonem que no acaba de ser un rectangle. Un Tabaluga ens explica que em de tallar el paper que sobra perquè sigui un rectangle. A continuació, tornem a mesurar la base del paper, i ara sí, tenim clar que les mides han de ser iguals. Tal i com diuen els infants, hem de mesurar els dos costats llargs i els dos curts.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

Comencem la setmana jugant amb els jocs tradicionals que vam jugar al Museu de la Pell. També recordem tots els jocs que ens van explicar els nostres avis i les àvies quan van venir a l’escola.  Passem una bona estona gaudint plegats de diferents jocs; juguem a estirar la corda, encistellar les nous, saltar a les gomes, a la gallineta cega,  a les xapes, a vestir nins i nines de paper, a la serp i al telèfon amb gots de plàstic.

També, continuem amb el nostre repte que ens vam proposar, crear un “laberint de bales”.

Observem la base del nostre laberint que de moment és de paper. Ens costa una mica imaginar-nos que aquesta base la volem de fusta per fer el laberint. Així doncs, decidim anar al pati i posar a sobre fustes per tenir-ho més clar.

Pensem on podem comprar la làmina de fusta, els i les Tabalugues responen decidits i decidides que hem d’anar a una fusteria. En aquest moment ens expliquen el seu projecte del curs passat.

Establim una conversa i després d’una bona estona de pensar i compartir les nostres idees, decidim que necessitem mesurar amb cintes mètriques la base per poder donar les mides preses al senyor fuster o fustera.

I sabeu què? Ens adonem que la base no té forma de rectangle i nosaltres volem que el laberint de bales sigui rectangular.

Així doncs, primer de tot, hem de conèixer bé què és un rectangle.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat del drive.

Per ajudar a situar als patufets i patufetes de tot el que hem estat aprenent al llarg del primer trimestre, entre tots i totes fem memòria i els expliquem que volem crear un joc tradicional, un “laberint de bales”. Visualitzem fotografies de tot el procés que hem fet. També recordem tots els avis i àvies que han vingut a l’escola a explicar-nos els jocs que jugaven en la seva infància.
Així mateix, els Tabalugues i els Pinotxos ens expliquen que amb parelles van experimentar amb cintes mètriques i van provar de mesurar quina base hauria de tenir el laberint, tant de llargada com d’amplada.

Cada parella ensenya a la resta de companys i companyes la base de paper que ha mesurat. En tenim de moltes mides i ens costa una mica de veure quina és la base més adequada per fer el laberint.

En petits grups experimentem i intentem construir el laberint amb peces de fusta sobre les bases de paper. Aleshores ens adonem que tenim molts laberints de bales i tots són molt petits, i nosaltres només volem fer-ne un, però ha de ser gran, perquè puguin jugar molts infants a la vegada. Després d’una conversa i pensar què podem fer, a un Tabaluga se li acut una idea; ajuntar totes les petites bases de paper dels diferents laberints per aconseguir una sola base gran i rectangular. Així ho fem!

Mireu! Ja tenim la base de paper del nostre laberint de bales.

Ara… què haurem de fer?

Recordeu, teniu més fotografies al drive

Aquesta setmana s’han incorporat al nostre grup els patufets i patufetes. Els donem la benvinguda i els expliquem tot el que hem fet durant el primer trimestre. Establim una conversa i recordem la sortida al Museu de la Pell fent memòria de tots els jocs que vam descobrir en l’exposició de l’època romana.  Així mateix, pensem en tots aquells jocs d’abans que vam tenir l’oportunitat de jugar a l’exterior del museu, com ara, la gallina cega, encistellar les nous, estirar la corda, entre altres.

A continuació, cadascú de nosaltres ha dibuixat i ha escrit el joc que més li va agradar. Comencem una nova etapa del projecte que també serà una bona oportunitat per conèixer els patufets i patufetes i així ampliar les nostres amistats.

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

Ahir a la tarda, l’àvia del Max, la Mari, ens va explicar els jocs tradicionals que jugava de petita. Ens vam transportar a la seva infància i ens va ensenyar a jugar al joc de les xapes, les gomes, el tren i el dels arbres.

De tots els jocs que la Mari ens va mostrar, molts ja els coneixíem, perquè ens els havien explicat els altres avis i àvies, però n’hi ha dos que van ser nous per nosaltres; concretament el joc del tren i dels arbres.

El joc del tren, consisteix que una parella s’agafa amb les mans alçades i la resta d’infants passen per sota fent el tren mentre es canta una cançó. Quan aquesta s’acaba, la parella baixa les mans atrapant un nen o nena i aquest ha de decidir entre dos números que prèviament ha triat cadascú de la parella. A continuació es posa darrera del que ha escollit aquell número.

El joc dels arbres o de les cadires, es distribueixen tres cadires per l’espai. Cada infant es col·loca al costat d’una cadira. Un nen o nena li toca atrapar a un dels tres infants que intenten canviar de cadira.

La tarda va arribar a la seva fi, vam passar una estona molt divertida aprenent nous jocs tradicionals.

Podeu trobar més fotografies al drive.

Aquesta setmana ens ha visitat l’àvia de la Maria. Ens ha explicat una història molt tendra. Quan era petita tenia una nina de cartó i se la va deixar a fora al carrer i amb la pluja se li va mullar. Ella sempre va trobar a faltar la seva nina perquè era l’única joguina que tenia. Al cap de molts anys, les seves filles van decidir regalar-li una nina per recordar la seva infància. Ella guarda aquesta nina com un gran tresor.

Així mateix, ens va explicar que amb els seus amics i amigues jugaven a cantar cançons mentre saltaven a peu coix i amb un pal de fusta i una muntanya de sorra, llançaven el tronc i qui aconseguia que quedés dret, era el guanyador o guanyadora.

També, l’avi i l’àvia de la Judit ens han vingut a mostrar els jocs que jugaven en la seva infància. Ens han explicat que de petits no tenien joguines i les havien de fabricar. Com que en els carrers quasi no passaven cotxes, gaudien dels jocs a l’aire lliure amb tots els amics i amigues. Ens han mostrat com es jugava al joc de les bales i hem cantat tots junts mentre saltàvem a les gomes! Ens ho hem passat molt bé!!

Estem molt contents i contentes de compartir aquestes estones amb vosaltres i aprendre de la vostra saviesa.

Recordeu que teniu més fotografies al drive.

Ens organitzem en parelles per dibuixar el disseny del nostre laberint de bales. Una vegada ja estan fets tots els dissenys, per torns, els presentem a la resta de companys i companyes per compartir les nostres idees.

De cada disseny, escollim la idea que més ens agrada i l’anotem al mapa d’idees que tenim a l’aula. Acordem que la base (els infants li diuen el terra) del nostre laberint de bales ha de ser de fusta, també els camins i les parets perquè no caigui la bala. Volem que tingui un tobogan fet de tubs de cartó per passar-hi la bala i ha de tenir un inici i un final. Al mig del laberint volem un forat en forma de cor perquè caigui la bala a sota.
A més a més, tots i totes tenim clar que si volem elaborar el nostre laberint de bales, hem de comprar les fustes a una fusteria real, ja que la fusteria que hi ha a l’aula de les i dels Pinotxos no hi ha prou fustes.

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

L’àvia de l’Axel ens ha fet una visita per ensenyar-nos a què jugava quan era petita. Ens traslladem en la seva infància i ens ha explicat que jugaven a la corda i ens fa una demostració de com ho feien tot cantant una cançó. En parelles ens hem atrevit a saltar mentre l’àvia ens anava cantant la cançó.

Després també ens ha ensenyat que jugaven al joc de l’anell. Aquest consisteix en posar-nos tots asseguts en rotllana, posem les mans juntes i també tancades. Un infant passava pel davant de cada nen o nena hi deixava un anell dins les mans d’algú. Cantaven una cançó i a qui li tocava, havia d’endevinar qui tenia l’anell. Si ho encertava, aleshores li tocava a ella repartir l’anell.

Hem estat una bona estona jugant! Que bé ens ho hem passat!

També ens ha visitat l’àvia de l’Enzo. Ens ha explicat que quan ella era petita no hi havia joguines i es feien elles les seves pròpies nines de roba. Així mateix, ens ha mostrat com jugaven a les bales i ens ha ensenyat un joc de xapes, en el que es dibuixaven uns quadrats grans a terra formant una escala. A dins de cada un hi havia quatre xapes. El joc consisteix en saltar a dins de cada quadrat i amb un peu treure una xapa fora del quadrat.
També ens ha explicat que amb els pots de llauna es creaven unes xanques. Agafaven un parell de llaunes grans i un tros de corda. Li feien dos  forats al lateral, pels quals feien passar la corda que es subjecta amb les mans.

Ha sigut una tarda molt divertida! Hem jugat plegats amb tots aquests jocs que actualment els tenim en els records dels nostres avis i les àvies.

Teniu més fotografies a la unitat compartida