Per tal de poder començar a fer la nostra obra d’art, necessitem tenyir la sorra del pati dels colors del Marta Mata.

Posem sorra del pati a dins de tres cabassos i mirem que no tingui gaires pedretes ni fulles. Li posem un bon raig d’aquarel-la líquida a dins de cada cabaç. Fem servir tres colors diferents. Després ens toca remenar amb molta força per tal que tota la sorra quedi impregada amb el color.

Finalment aconseguim tres colors ben bonics per poder fer la nostra façana de l’escola.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Un cop tenim el disseny de l’obra enllestit, arriba el moment de pensar en quins materials farem servir i per això establim una conversa:

• La podem fer amb fang.
• No, amb fang pesarà molt.
• La podem fer amb pintura.
• Podem pintar el disseny.
• Podem fer servir el material que vam portar de la natura.
• Podem fer servir la sorra.
• En el pati tenim molta.
• I com enganxarem la sorra? (Mireia)
• La sorra no s’enganxa, caurà.
• I què podríem fer perquè s’enganxés? (Mireia)
• L’escola és de colors.
• Podem pintar la sorra? (Mireia)
• També podem enganxar pedres i branques.
• I les pedres es podran pintar? (Mireia)

Davant de tants dubtes sobre el material, realitzem una sessió d’experimentació per tal de poder descobrir si la sorra s’enganxa, com la podem pintar…

Tots gaudeixen descobrint, manipulant, embrutant-se… amb la cola, pintura, sorra…

Després de poder fer tots i totes les nostres indagacions descobrim que la sorra si que es pot enganxar amb cola blanca líquida i que la sorra es pot tenyir amb aquarel.la líquida i també pintant a sobre seu amb pintura.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Cada grup explica a la resta d’infants com ha pensat fer l’obra d’art i quins elements ha representat. Un cop tots els grups han fet la seva exposició, veiem que en tots els dissenys tenim; nens i nenes, el logo de l’escola, joguines i contes.

Com que ja tenim el paper d’embalar mesurat amb les mides exactes d’on volem col.locar l’obra que creem , entre tots els infants del grup anem decidint on volem col.locar cadascuna de les parts i les dibuixem.

El Gael Patufet,  ens deixa molt clar que és molt important fer una porta perquè els nens i nenes puguin entrar a l’escola.

Tots els nens i les nenes del grup dibuixen alguna part important del disseny de la nostra obra d’art, per tal que tots i totes se la sentin seva.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Abans de començar a fer el disseny amb les mides reals, observem una fotografia de l’escola molt detingudament i ens adonem que la façana està formada per diferents rectangles, uns són més grans que d’altres i també tenen colors diferents.

Per tal que tots els infants identifiquin els rectangles els hi donem una fotografia de l’escola amb un paper vegetal a sobre i amb molta concentració han d’anar repassant tots els rectangles que veuen.

Un cop identifiquem els rectangles els pintem del mateix color de la fotografia.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Com que entre tots els grups de projecte ja vam decidir on faríem l’exposició, anem al vestíbul i observem i pensem on volem posar la nostra creació de l’escola.

Després de mirar detingudament els espais del vestíbul, veiem que a sota de la finestreta del Toni, hi ha una paret que ens va molt bé.

Col.loquem la mida del paper d’embalar que ens pot anar bé i la mesurem. Un cop tenim la mida retallem el paper que necessitarem per poder fer el disseny de l’obra d’art.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Entre tots i totes pensem que volem  representar en la nostra obra d’art sobre l’escola. Després de fer una petita conversa arribem a la conclusió que voldrem fer:

• Nens i nenes.
• Joguines.
• Contes.
• El logo de l’escola.
• Cadires.
• Taules.

Ens posem en grups de tres (Patufet, Pinotxo i Tabaluga) i fem el disseny de com volem que sigui la nostra obra d’art de l’escola. Abans de dibuixar és molt important parlar i decidir què volem fer.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Abans de començar a fer l’obra d’art de la nostra escola, pensem quina forma té. Hi ha infants que diuen que és quadrada, altres rectangular i algú també diu que és rodona. Com que no ens posem d’acord decidim fer cadascú un dibuix de l’escola i després els posarem en comú a veure si podem arribar a alguna conclusió.

Després de fer tots, el dibuix i de mostrar-los a la resta de companys i companyes ens adonem que continuem sense tenir molt clara la forma exacte de l’escola, ja que hi ha infants que defensen que l’escola és quadrada i d’altres rectangular. En aquesta ocasió ja han descartat la forma de cercle.

Per tal de poder acordar i verificar la forma real de l’escola anem al parc de davant a observar-la detingudament i a tornar-la a dibuixar. Un cop sortim i la mirem acuradament molts infants se n’adonen que té forma rectangular. També ens adonem que hi ha molts nens i nenes que fan servir la paraula quadrat, però que realment volen dir rectangle.

Un cop tornem a l’aula amb els dibuixos els comparem amb les primeres representacions que vam fer, i podem observar canvis molt espectaculars.

Finalment arribem a la conclusió que l’escola és rectangular i per tant la nostra obra d’art ha de ser també d’aquesta forma.

Un cop tenim la cinta de 5,5m construïda, arriba el moment de pensar on podrem fer l’era.

Establim una conversa on els infants donen la seva opinió:

• La podem posar a la biblioteca. Només haurem d’apartar els mobles.
• Però si la posem allà el grup de la Toni no podrà fer projectes de comunitat.
• I tampoc podrem anar a explicar contes.
• Però a l’escola no hi ha aules tan grans per poder posar l’era.
• L’era és molt gran.
• Jo crec que no podem fer una era.
• Les classes estan plenes de coses i no podem posar una era.
• No podem fer-la a cap classe perquè totes són iguals.

Mesurem la classe per veure si cap l’era. Veiem que ocuparia gairebé tota l’aula.

• I si la fem a la pista que és molt gran.
• I si la fem en el pati de sorra.
• Nooooo, que no podríem jugar.
• Podríem fer una era més petita.
• La podeu fer a la classe de projectes de grans (diu el Chadi de 5è que està amb nosaltres)

Anem a mesurar la classe que ens diu el Chadi i també la pista.

Quan anem a la pista ens trobem el grup de la Toni que també està fent mesures, ells volen descobrir quan són 7,5. Aprofitem per mesurar les dues cintes mètriques i veure quina és més gran.

Quan estem mesurant els nostres 5,5m a la pista el Chadi ens diu que hem de tenir en compte que l’era és un cercle i que per tant nosaltres ens hem d’imaginar un cercle a partir de la cinta mètrica. Per fer-ho, el Chadi ens explica que hem de fer servir un compàs, i ens ensenya com funciona.

Ens quedem molt encuriosits amb el compàs i per això a la següent sessió practiquem a la classe amb ell. Ens costa una miqueta fer-lo servir, però mica en mica ens surten uns cercles més ben fets.

Després de veure les dimensions de l’era i de veure que per nosaltres no és gaire significativa, ja que ningú té una era a casa ni els nostres familiars fan de pagesos, decidim que la no farem una era, que farem una obra d’art que sigui significativa per tots nosaltres. Pensem en quina cosa ens uneix, i on passem gran part del dia i  arribem a la conclusió que construirem  una obra d’art de la nostra escola.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Alguns nens i nenes han fet els deures i han preguntat i buscat amb les famílies que és una era. Ho han explicat molt bé, però tot i així a la resta no els ha quedat molt clar, per això mirem un vídeo i veiem com els pagesos hi treballen.

A nosaltres ens agradaria fer una era com en Guinovart, però primer hem de descobrir quan és 5,5m (mesura de l’era) i si la podrem col.locar en algun espai de l’escola.

Els hi porto cintes mètriques perquè les mirin i pensin alguna manera de poder construir 5,5m. (conversa):

• En una banda de la cinta els números són més grans que en l’altra.
• El primer número és el 0.
• L’últim número és el 100.
• Els números van en ordre. Com una tira numèrica.
• En una banda els números estan més separats.
• En una banda hi ha pocs números. A l’altra n’hi ha més.
• Això és un metre.
• És un metre de paper.
• Hem de vigilar que no es trenqui.
• I si això és un metre, com podem construir 5,5m? (Mireia)

Com que no ens surten idees, decidim anar a preguntar-li al Chadi (un alumne de cinquè que algunes tardes ens ve a ajudar).

El Chadi ens explica que si la cinta que tenim fa un metre, el què haurem de fer és agafar un paper i dibuixar cinc vegades la cinta, una al costat de l’altre. Per fer el mig metre només caldrà que dobleguem la cinta a la meitat. El Chadi ens explica que mig vol dir la meitat.

Anem a buscar un paper d’embalar ben gran i tornem cap a la classe per poder construir la nostra cinta mètrica de 5,5m.

Per parelles anem dibuixant els metres. U cop aconseguim mesurar els 5,5m retallem el paper d’embalar i fem la nostra pròpia cinta mètrica.

Mentre estem fent la nostra cinta mètrica venen els nens i nenes del grup de la Toni a preguntar-nos com l’estem fent, perquè ells volen saber quan és 7,5m i no saben com fer-ho.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.