QUAN LA ROCA ES CONVERTEIX EN LLENÇ

“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein

En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.

Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.

Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.

Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.

Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.

Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.

Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.

Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.

Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.

TROBAR PER TRANSFORMAR

“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci

Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.

Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.

Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.

Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.

Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.

Ben aviat… tocarà crear!

Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

“L’art és una manera de conèixer el món.”
Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.


Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

CINEMA I ART: APRENEM DEL PASSAT

“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” Jean Clottes

Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.

Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.

Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.

Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.

Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.

A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.

Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.

A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.

QUÉ ENS AMAGA LA TERRA?: L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

  • Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
  • Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
  • Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
  • I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues

UN DIA COM A HOMO ERECTUS

“L’evolució humana és una història escrita en ossos, pedres i en els paisatges que els nostres avantpassats van trepitjar.”
Louis Leakey

Avui la comunitat de mitjans hem realitzat una sortida al bosc que ens ha permès viure una experiència d’aprenentatge profundament significativa. L’objectiu de la jornada ha estat posar-se en la pell d’homes i dones Homo erectus, tot recreant alguns dels reptes quotidians que aquests primers humans havien d’afrontar per sobreviure i prosperar en comunitat.

Per iniciar l’activitat, ens hem organitzat en cinc grups, cadascun dels quals representava una tribu diferent.  Aquesta estructura tribal ha facilitat el treball col·laboratiu i la presa de decisions compartida.

Una de les tasques de les tribus ha estat localitzar un espai adequat per establir-hi el campament: un indret amb ombra, arbres, tranquil·litat i, sobretot, que fos segur per a tots els membres del grup, un espai òptim per viure-hi. 

Un cop triat el campament, cada tribu ha construït l’espai on viurien. Recollint pals, troncs, fulles i pedres, els infants han dissenyat i aixecat petits refugis que havien de protegir-los de possibles adversitats del medi.

Els Homo erectus no haurien pogut progressar sense l’ús d’eines, i per aquest motiu, a partir de pedres i pals, i imaginant com els podien picar o transformar, cada tribu ha elaborat eines bàsiques per tallar, rascar o obrir elements de la natura.

Mantenir el foc també era una tasca fonamental en la vida de qualsevol grup prehistòric. Per aquest motiu, han buscat branquetes, fulles seques i pedres per decidir on situar el foc i imaginar quins aliments hi cuinarien. 

En un altre repte, les tribus han recorregut el bosc cercant fruits, fulles i llavors, que després han classificat pensant com podrien ser cuinats. Paral·lelament, han observat l’entorn per identificar-hi rastres d’animals: petjades, plomes, pinyes mossegades, forats o sons que indiquessin la presència de fauna. 

I a través d’aquesta immersió al passat, hem pogut reflexionar sobre les dificultats de la vida d’aquell temps i de la importància del treball conjunt per superar els reptes quotidians.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!

VIATGEM 12 MILIONS D’ANYS ENRERE!

Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica

— Charles Darwin

Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.

El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!

Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.

Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:

Petjades i rastres
Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.

Excavem el Miocè
Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.

També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.

Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.

CINC GRUPS, UN PROJECTE: QUÈ ENS AMAGA LA TERRA?

Avui la comunitat de Mitjans hem viscut un dia ple d’aventures i sorpreses. Al matí hem sortit tots junts cap al Parc Puig d’Andela, on ens esperava el punt de partida del nou Projecte de Comunitat. En arribar, els infants han descobert que havien de buscar la seva targeta identificativa… però no era tan fàcil, ja que totes estaven amagades sota terra! L’emoció de trobar-les ha estat gran, i encara més quan han vist que cadascuna portava logotips i noms diferents. Què devien voler dir aquelles pistes?

A la tarda ens hem retrobat al pati dels petits i, finalment, el misteri ha començat a resoldre’s. Les targetes trobades al matí revelaven el grup de comunitat al qual pertanyeria cada infant. I no només això: també hem descobert els mestres que acompanyaran cada grup. Així, han nascut els cinc equips de comunitat d’aquest curs: antropòlegs, geòlegs, biòlegs, arqueòlegs i paleontòlegs. Per què precisament aquests noms? Segurament tenen molt a veure amb el fil conductor del projecte…

Un cop formats els grups, cadascun s’ha dirigit al seu espai i ha arribat el moment més esperat. Mitjançant una proposta de composició de paraules, els infants han desxifrat el nom del gran projecte que compartirem aquest curs: “QUÈ ENS AMAGA LA TERRA?

Una pregunta plena d’incògnites i d’oportunitats d’aprenentatge, que ben segur ens portarà a viure experiències i descobertes molt especials.